Dades clau
| Normativa | Ordre INT/1069/2026, de 7 d'octubre — Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil davant el risc de terratrèmols |
|---|---|
| Publicació BOE | 10 d'octubre de 2026 |
| Entrada en vigor | 11 d'octubre de 2026 |
| Reemplaça | Directriu Bàsica de 1995 (normativa sísmica anterior) |
| Marc legal | Llei 17/2015 de Protecció Civil i Norma Bàsica de 2023 |
| Afectats | Administracions públiques, serveis d'emergència i municipis en zones sísmiques d'Espanya |
| Categoria | Sector Públic |
| Impacte econòmic | Sense increment de despesa pública previst |
Els municipis i administracions ubicats en zones sísmiques d'Espanya tenen una nova obligació des de l'11 d'octubre de 2026: actualitzar o elaborar els seus plans especials de protecció civil davant terratrèmols conforme a l'Ordre INT/1069/2026. Aquesta norma aprova la nova Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil davant el risc de terratrèmols, que deroga i reemplaça la directriu vigent des de 1995, adaptant-se al marc de la Llei 17/2015 de Protecció Civil i la Norma Bàsica de 2023.
El canvi no és menor: 31 anys de normativa sísmica queden reemplaçats per un enfocament més ampli, que ja no contempla només el terratrèmol en si, sinó també els fenòmens que desencadena.
Què estableix aquesta normativa?
La nova directriu estableix un contingut mínim homogeni que tots els plans especials sísmics han de complir, independentment de l'administració que els elabori. Els elements clau són:
- Enfocament multirriscde: els plans han de contemplar no només el terratrèmol, sinó també els fenòmens secundaris que pot desencadenar.
- Protecció de col·lectius vulnerables: es reforçen els protocols específics per a persones en situació de vulnerabilitat.
- Protecció d'animals, medi ambient i patrimoni històric-artístic: àmbits que la directriu de 1995 no contemplava amb aquest nivell de detall.
- Sistemes d'alerta primerenca: obligació d'integrar-los en els plans d'emergència.
- Protocols de coordinació interadministrativa: entre administració central, autonòmica i local.
- Requisits de simulacres: els plans han d'incloure la planificació i execució d'exercicis de simulacre.
Fenòmens secundaris que han de contemplar-se
| Fenomen secundari | Descripció |
|---|---|
| Liquefacció | Pèrdua de resistència del sòl saturat d'aigua davant vibracions sísmiques |
| Maremotos (tsunamis) | Ones generades per terratrèmols submarins o costaners |
| Inundacions | Derivades de ruptura d'infraestructures hidràuliques o alteracions del terreny |
| Incendis | Originats per ruptures d'instal·lacions de gas, elèctriques o altres després del sisme |
Comparativa: abans i després
| Aspecte | Directriu 1995 | Directriu 2026 |
|---|---|---|
| Marc legal de referència | Normativa prèvia a la Llei 17/2015 | Llei 17/2015 i Norma Bàsica 2023 |
| Enfocament de risc | Risc sísmicde directe | Multirriscde (terratrèmol + fenòmens secundaris) |
| Col·lectius vulnerables | Tractament genèric | Protocols específics reforçats |
| Patrimoni i medi ambient | No contemplat específicament | Inclòs expressament |
| Alerta primerenca | No regulada | Obligatòria en els plans |
| Simulacres | Sense requisits específics | Requisits definits en la directriu |
| Coordinació interadministrativa | Protocols bàsics | Protocols detallats i homogenis |
Impacte econòmic i operatiu
La directriu declara expressament que no implica increment de despesa pública. Tanmateix, això no significa que no hi hagi cost operatiu per a les administracions afectades. Actualitzar un pla d'emergència sísmica requereix:
- Revisió i redacció de documentació tècnica de planificació.
- Coordinació entre departaments i nivells administratius.
- Integració de sistemes d'alerta primerenca en els protocols existents.
- Disseny i execució de simulacres conforme als nous requisits.
- Formació del personal d'emergències en l'enfocament multirriscde.
El cost real recaurà en hores de treball tècnic, coordinació i, en el seu cas, contractació d'assistència externa per a la redacció o actualització dels plans. Les administracions que ja disposin de plans sísmics actualitzats tindran menor càrrega; les que partin de la directriu de 1995 sense actualitzacions hauran d'afrontar una revisió més profunda.
A qui afecta?
- Administració General de l'Estat: ha d'adaptar els seus plans i protocols de coordinació al nou marc.
- Comunitats Autònomes amb zones sísmiques: obligades a elaborar o actualitzar els seus plans especials autonòmics.
- Municipis en zones sísmiques: han de revisar i actualitzar els seus plans locals d'emergència sísmica amb el contingut mínim homogeni exigit.
- Serveis d'emergència: bombers, protecció civil local, serveis de salut d'emergències i forces de seguretat que actuen en resposta sísmica.
- Gestors d'infraestructures crítiques en zones sísmiques (hospitals, preses, xarxes de subministrament) que han de coordinar-se amb els plans de les administracions.
Exemple pràctic
Un municipi de la Regió de Múrcia —zona d'alta sismicitat a Espanya— que disposa d'un pla d'emergència sísmica elaborat conforme a la directriu de 1995 ha d'iniciar ara la seva actualització. Sota la nova directriu, aquest pla ha d'incorporar obligatòriament:
- Una anàlisi de risc de liquefacció en les zones amb sòls susceptibles del municipi.
- Protocols específics per a l'evacuació i atenció de col·lectius vulnerables (persones majors, amb discapacitat, en situació de dependència).
- Mesures de protecció del patrimoni històric-artístic local en cas de sisme.
- Integració amb el sistema d'alerta primerenca autonòmic o nacional.
- Planificació d'almenys un simulacre conforme als requisits de la nova directriu.
- Protocols de coordinació amb la Comunitat Autònoma i l'Administració General de l'Estat.
El pla de 1995, tot i que existent, ja no compleix amb el contingut mínim homogeni exigit i ha de ser actualitzat per estar en conformitat amb l'Ordre INT/1069/2026.
Què han de fer les administracions ara?
- Verificar si el municipi o administració està en zona sísmica: només les zones amb risc sísmicde reconegut estan obligades a disposar de pla especial sísmicde.
- Revisar el pla d'emergència sísmica vigent: comprovar si està basat en la directriu de 1995 i en quina mesura compleix ja amb els nous requisits.
- Identificar les bretxes respecte al contingut mínim homogeni: enfocament multirriscde, col·lectius vulnerables, alerta primerenca, simulacres, coordinació interadministrativa.
- Iniciar el procés d'actualització o elaboració del pla: assignar responsables tècnics i, si és necessari, contractar assistència externa especialitzada.
- Coordinar amb la Comunitat Autònoma i l'Administració General de l'Estat: els protocols de coordinació interadministrativa són un requisit explícit de la nova directriu.
- Planificar i executar simulacres: incorporar els requisits de simulacres al calendari d'activitats de protecció civil.
- Actualitzar la formació del personal d'emergències en el nou enfocament multirriscde (liquefacció, maremotos, incendis post-sísmics, inundacions).
Preguntes freqüents
Quan entra en vigor la nova directriu sísmica i quin termini hi ha per adaptar els plans?
L'Ordre INT/1069/2026 va entrar en vigor l'11 d'octubre de 2026, l'endemà de la seva publicació al BOE. La directriu no estableix un termini de gràcia explícit en les dades disponibles: l'obligació d'elaborar o actualitzar els plans especials sísmics amb el nou contingut mínim homogeni és immediata des d'aquesta data.
Quina normativa reemplaça aquesta directriu i què canvia respecte a 1995?
La nova directriu reemplaça la Directriu Bàsica de 1995, vigent durant 31 anys. Els canvis principals són: incorporació de l'enfocament multirriscde (liquefacció, maremotos, inundacions, incendis), protocols reforçats per a col·lectius vulnerables, protecció expressa d'animals, medi ambient i patrimoni històric-artístic, obligació de sistemes d'alerta primerenca i requisits de simulacres. S'adapta a més a la Llei 17/2015 de Protecció Civil i la Norma Bàsica de 2023.
Suposa un increment de despesa per als ajuntaments i administracions?
La pròpia directriu declara que no implica increment de despesa pública. Tanmateix, l'actualització dels plans requerirà hores de treball tècnic, coordinació interadministrativa, disseny de simulacres i possible assistència externa. El cost dependrà de l'estat actual del pla de cada administració: qui parteixi de la directriu de 1995 sense actualitzacions tindrà major càrrega de treball.
Quins fenòmens secundaris han de contemplar els nous plans sísmics?
Els plans han d'incorporar un enfocament multirriscde que inclogui expressament: liquefacció del sòl, maremotos (tsunamis), inundacions derivades del sisme i incendis originats per ruptures d'instal·lacions. Això suposa una ampliació significativa respecte a la directriu de 1995, que es centrava en el risc sísmicde directe.
Quins municipis estan obligats a tenir un pla especial sísmicde?
L'obligació recau sobre les administracions públiques, serveis d'emergència i municipis ubicats en zones sísmiques d'Espanya. La determinació de quines zones tenen risc sísmicde reconegut s'estableix en la normativa tècnica de referència (Norma Sismorresistent i mapes de perillositat sísmica de l'Institut Geogràfic Nacional). Les zones de major sismicitat a Espanya inclouen regions com Múrcia, Granada, Almeria, Màlaga i les Illes Canàries, entre altres.
Font oficial
Consultar normativa completa en font oficial
Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulteu un professional qualificat. Font: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-21145
