Dades clau
| Normativa | Real Decreto 957/2026, de 4 de novembre |
|---|---|
| Publicació | 5 de novembre de 2026 |
| Entrada en vigor | 5 de novembre de 2026 |
| Deroga i substitueix | Real Decreto 1148/2011 (íntegrament) |
| Afectats | Progenitors, adoptants i acollidors amb fills menors o joves amb càncer o altra malaltia greu |
| Categoria | Seguretat Social — Prestacions familiars |
| Exercici | 2026 |
Fins ara, moltes famílies quedaven fora d'aquesta prestació per raons formals: el treballador tenia una jornada molt reduïda, el tractament del menor es realitzava a casa o en règim ambulatori, o només un dels progenitors podia percebre-la. El Real Decreto 957/2026 elimina aquestes barreres i actualitza el règim jurídic d'aquesta prestació de la Seguretat Social amb efectes des del 5 de novembre de 2026.
Per als departaments de RRHH i assessors laborals, això implica revisar situacions actives i comunicar els nous drets als treballadors afectats.
Què estableix aquesta normativa?
El RD 957/2026 deroga íntegrament el RD 1148/2011 i introdueix un nou marc reglamentari amb sis canvis substancials. A continuació, la comparativa directa entre el règim anterior i el nou:
| Aspecte | RD 1148/2011 (anterior) | RD 957/2026 (nou) |
|---|---|---|
| Situacions protegides | Hospitalització convencional | S'amplia a hospitalització a domicili i tractaments ambulatoris complexos |
| Treballadors a temps parcial | Excluïts si jornada ≤ 25% | Eliminada aquesta limitació: accés sense restricció de jornada |
| Percepció per ambdós progenitors | Només un podia percebre-la | Permesa la percepció simultània o alternativa per ambdós progenitors |
| Límit d'edat del causant | Menors de 26 anys (regla general) | S'estén més enllà dels 26 anys si el causant té discapacitat ≥ 65% o dependència grau III |
| Terminis de reconeixement i pròrroga | Terminis més estrictes | Ampliats i flexibilitzats |
| Acreditació mèdica | Requisits més restrictius | Vàlida tant per facultatius d'atenció primària com d'atenció especialitzada |
L'ampliació de la situació protegida és especialment rellevant: molts tractaments oncològics i de malalties greus es gestionen avui en règim ambulatori o amb hospitalització domiciliària. Sota el marc anterior, aquestes situacions podien quedar sense cobertura.
Impacte econòmic i operatiu
Per a les empreses, l'impacte és principalment operatiu i de gestió de plantilla. Els punts clau a tenir en compte:
- Més treballadors podran sol·licitar la prestació: al eliminar-se l'exclusió per jornada reduïda (≤ 25%), empleats a temps parcial que abans no podien accedir ara sí podran fer-ho. Això pot augmentar el nombre de sol·licituds gestionades per RRHH.
- Possibilitat d'absència simultània d'ambdós progenitors: si ambdós treballen a la mateixa empresa o en empreses del mateix grup, la percepció simultània de la prestació implica que els dos poden reduir la seva jornada al mateix temps. Cal predir cobertures.
- Extensió de la prestació per a majors de 26 anys amb discapacitat ≥ 65% o dependència grau III: amplia l'univers de situacions que poden generar absències prolongades en plantilla.
- Acreditació mèdica més accessible: al acceptar-se informes d'atenció primària, s'agilitza la tramitació i es redueixen els temps d'espera perquè el treballador pugui activar la prestació.
- Terminis de reconeixement i pròrroga ampliats: les empreses han d'estar preparades per gestionar situacions de major durada sense que el treballador perdi el dret.
Des del punt de vista del cost directe per a l'empresa, la prestació l'abona la Seguretat Social, no l'empleador. Tanmateix, la reducció de jornada associada sí implica una reducció proporcional del salari i la necessitat de reorganitzar tasques.
A qui afecta?
- Progenitors (biològics, adoptius o acollidors) de menors amb càncer o altra malaltia greu que requereixi hospitalització, hospitalització a domicili o tractament ambulatori compleix.
- Treballadors a temps parcial amb jornada igual o inferior al 25% que abans estaven excluïts.
- Famílies amb fills majors de 26 anys que tinguin una discapacitat reconeguda igual o superior al 65% o dependència de grau III.
- Departaments de RRHH i assessors laborals que gestionen sol·licituds i reduccions de jornada vinculades a aquesta prestació.
- Gestories i despatxos que tramiten prestacions de la Seguretat Social per als seus clients.
- Metges d'atenció primària: ara poden emetre l'acreditació mèdica necessària, cosa que amplia el seu paper en el procés.
Exemple pràctic
Suposem el cas d'una treballadora amb contracte a temps parcial que cobreix el 20% de la jornada ordinària. El seu fill de 8 anys és diagnosticat amb leucèmia i segueix tractament de quimioteràpia en règim ambulatori (acudeix a l'hospital tres dies a la setmana però no està ingressat).
Sota el RD 1148/2011, aquesta treballadora quedava excloïda per dos motius: la seva jornada era igual o inferior al 25%, i el tractament era ambulatori, no hospitalització convencional.
Amb el RD 957/2026, ambdues barreres desapareixen: el tractament ambulatori compleix és situació protegida, i la limitació de jornada del 25% ha estat eliminada. La treballadora pot sol·licitar la prestació i reduir la seva jornada per atendre el seu fill, amb la prestació econòmica abonada per la Seguretat Social. A més, si la seva parella també treballa, ambdós podrien percebre-la de forma simultània o alternar-se segons les necessitats del tractament.
Què han de fer les empreses ara?
- Revisar els casos actius: identificar si hi ha treballadors que actualment tenen fills amb càncer o malaltia greu i que podrien no haver sol·licitat la prestació per les restriccions anteriors (jornada ≤ 25% o tractament ambulatori). Informar-los del canvi normatiu.
- Actualitzar els protocols de RRHH: incorporar les noves situacions protegides (hospitalització domiciliària i tractament ambulatori compleix) en els procediments interns de gestió d'absències i reduccions de jornada.
- Predir la possibilitat d'absència simultània d'ambdós progenitors: si dos empleats de l'empresa són parella i tenen un fill afectat, ambdós poden sol·licitar la prestació al mateix temps. Planificar cobertures.
- Acceptar acreditacions d'atenció primària: ja no és necessari exigir informe d'especialista per iniciar el tràmit. Un informe del metge de capçalera és suficient per acreditar la situació.
- Informar treballadors amb fills majors de 26 anys amb discapacitat ≥ 65% o dependència grau III: aquest col·lectiu ara també pot generar dret a la prestació, cosa que no era possible amb la normativa anterior.
- Comunicar a la gestoría o assessoria: traslladar aquests canvis perquè actualitzin els models de sol·licitud i els criteris d'assessorament als clients.
Preguntes freqüents
Poden cobrar la prestació els dos progenitors a la vegada des del 5 de novembre de 2026?
Sí. El RD 957/2026 permet expressament la percepció simultània o alternativa de la prestació per ambdós progenitors, adoptants o acollidors. Això fomenta la corresponsabilitat i suposa un canvi respecte al règim anterior del RD 1148/2011, que només permetia que un dels dos la percebés.
Un treballador a temps parcial amb jornada del 20% pot sol·licitar aquesta prestació?
Sí, des de l'entrada en vigor del RD 957/2026 el 5 de novembre de 2026. El decret elimina la limitació que excloïa els treballadors amb jornada igual o inferior al 25%. Ara no existeix restricció per percentatge de jornada per accedir a la prestació.
El tractament ambulatori d'un fill amb càncer dona dret a la prestació?
Sí, sempre que sigui un tractament ambulatori compleix. El RD 957/2026 amplia el concepte de situació protegida per incloure expressament tant l'hospitalització a domicili com els tractaments ambulatoris complexos, superant la limitació anterior que es centrava en l'hospitalització convencional.
Fins a quina edat del fill es pot cobrar aquesta prestació?
Amb caràcter general, la prestació cobreix menors. Tanmateix, el RD 957/2026 estén la seva aplicació més enllà dels 26 anys quan el causant tingui reconeguda una discapacitat igual o superior al 65% o una dependència de grau III. No s'estableix un límit d'edat concret per a aquests casos en el text del decret.
Quin metge pot acreditar la malaltia greu del menor per sol·licitar la prestació?
Des del RD 957/2026, l'acreditació mèdica pot ser emesa tant per facultatius d'atenció primària (metge de capçalera o pediatra de centre de salut) com per metges d'atenció especialitzada (hospital). Això agilitza el procés i elimina la necessitat d'esperar un informe hospitalari per iniciar la sol·licitud.
Font oficial
Consultar normativa completa en font oficial
Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulti a un professional qualificat. Font: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-23176
