Normes veterinàries i fitosanitàries EEE 2025: què han de fer les empreses agroalimentàries

Dades clau

Si la teva empresa exporta o importa productes agroalimentaris, ramaders o fitosanitaris amb Noruega, Islàndia o Liechtenstein, aquesta normativa ja està en vigor i pot afectar directament les teves operacions. La Decisió 260/2025 del Comitè Mixt de l'EEE, publicada el 16 d'abril de 2026 però vigent des del 5 de desembre de 2025, actualitza l'annex I de l'Acord EEE en matèria veterinària i fitosanitària. L'objectiu és que aquests tres països apliquin exactament les mateixes regles sanitàries que els Estats membres de la UE.

El resultat pràctic: si abans operaves sota un marc normatiu que no estava completament alineat amb la regulació europea més recent, ara aquest marc s'ha actualitzat. Les exigències són les mateixes a ambdós costats.

Què estableix aquesta normativa?

La Decisió 260/2025 modifica l'annex I de l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu, que regula les qüestions veterinàries i fitosanitàries entre la UE i els països EEE no membres de la Unió: Noruega, Islàndia i Liechtenstein.

La modificació incorpora normativa europea vigent al marc jurídic de l'EEE. Això significa que la regulació sanitària aplicable en aquests tres països queda actualitzada i homologada amb la dels Estats membres de la UE. Els tres àmbits que es veuen afectats són:

• Certificacions sanitàries: els documents que acompanyen animals i productes d'origen animal o vegetal poden requerir adaptacions per complir els nous models o requisits.
• Controls fronterizos: els procediments d'inspecció en els punts d'entrada poden haver canviat en funció de la normativa incorporada.
• Requisits de trazabilitat: la identificació i seguiment d'animals, productes d'origen animal i vegetals ha d'ajustar-se a les exigències actualitzades.

La norma no estableix un règim transitori específic en les dades disponibles: l'entrada en vigor va ser el 5 de desembre de 2025.

Impacte econòmic i operatiu

L'impacte no és de tipus arancelari ni implica noves taxes directes sobre les operacions. El cost real per a les empreses és operatiu i de compliment: revisar, actualitzar i en el seu cas renovar certificacions, adaptar processos interns de trazabilitat i verificar que els controls fronterizos no generen friccions en les cadenes de subministrament.

Els riscos econòmics concrets derivats de l'incompliment inclouen:

• Rebuig de mercaderies en controls fronterizos entre la UE i els països EEE.
• Costos d'emmagatzematge o devolució d'enviaments bloquejats.
• Pèrdua d'accés temporal o permanent a mercats de Noruega, Islàndia o Liechtenstein.
• Revisió i possible renovació de certificacions sanitàries, amb el cost administratiu i de temps associat.

Per a empreses amb operacions freqüents o d'alt volum amb aquests països, l'impacte pot ser significatiu si no s'actua amb rapidesa, donat que la norma ja està en vigor des de desembre de 2025.

A qui afecta?

• Exportadors agroalimentaris que enviïn animals vius, productes càrnics, làctics, ous, peix o altres productes d'origen animal cap a Noruega, Islàndia o Liechtenstein.
• Importadors que portin des d'aquests tres països animals, productes d'origen animal o productes vegetals cap a la UE.
• Empreses ramaderes amb operacions transfrontereres o que participin en cadenes de subministrament que travessin l'EEE.
• Operadors del sector fitosanitari que comerciïn amb vegetals, llavors, plantes o productes d'origen vegetal amb els països EEE.
• Assessors, despachants de duanes i responsables de compliment normatiu que gestionin documentació sanitària per a aquestes operacions.
• CFOs i directors d'operacions en empreses amb cadenes de subministrament que incloguin Noruega, Islàndia o Liechtenstein.

Exemple pràctic

Una empresa espanyola exportadora de productes càrnics que realitza enviaments regulars a Noruega ha de verificar que els seus certificats sanitaris compleixen amb els models i requisits actualitzats que la Decisió 260/2025 ha incorporat al marc de l'EEE.

Si aquesta empresa treballa amb un model de certificat que corresponia a la normativa europea anterior a l'actualització, aquest document pot no ser acceptat en els controls fronterizos noruecs. El resultat pràctic seria el bloqueig de l'enviament, amb els costos d'emmagatzematge i gestió associats, més el temps necessari per obtenir la certificació correcta.

El pas immediat en aquest cas és contactar amb l'autoritat competent (a Espanya, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació) per confirmar si els models de certificació utilitzats estan alineats amb la normativa incorporada a l'EEE, i revisar amb l'operador logístic si els controls fronterizos en destí han introduït nous requisits documentals.

Què han de fer les empreses ara?

1. Identificar si operes amb països EEE: confirma si la teva empresa exporta o importa animals, productes d'origen animal o vegetals amb Noruega, Islàndia o Liechtenstein. Si és així, aquesta normativa t'afecta directament.
2. Revisar les certificacions sanitàries en ús: verifica amb la teva autoritat competent (MAPA a Espanya o l'autoritat autonòmica corresponent) si els certificats actuals estan alineats amb els requisits actualitzats de l'annex I de l'Acord EEE.
3. Auditar els procediments de trazabilitat: revisa que els sistemes d'identificació i seguiment d'animals, productes d'origen animal i vegetals compleixen amb les exigències actualitzades.
4. Consultar amb l'operador logístic o despachant de duanes: verifica si els controls fronterizos en els punts d'entrada dels països EEE han introduït nous requisits documentals o d'inspecció.
5. Actualitzar els procediments interns: si es detecten desviacions, actualitza els processos operatius i forma el personal responsable de la documentació sanitària abans del proper enviament o recepció.