Dades clau
| Normativa | Resolució de 3 de juny de 2026, de la Direcció General de Política Energètica i Mines |
|---|---|
| Publicació | 25 de juny de 2026 |
| Entrada en vigor | 25 de juny de 2026 |
| Afectats | Enel Green Power España SL i municipis de Teruel afectats pel projecte |
| Categoria | Energia |
| Expedient | PEol-FV-ALM-020 |
| Potència total cancel·lada | 454,4 MW (220 MW solar + 173,6 MW eòlic + 60,8 MW emmagatzematge) |
| Municipis afectats | Albalate del Arzobispo, Híjar, La Puebla de Híjar, Samper de Calanda, Alcañiz i Andorra (Teruel) |
Un projecte de 454,4 MW d'energia renovable a Teruel queda cancel·lat. Enel Green Power España ha desistit formalment de l'autorització administrativa prèvia de la instal·lació híbrida «San Martín-HB1», i la Direcció General de Política Energètica i Mines ha acceptat aquest desistiment mitjançant resolució de 3 de juny de 2026, publicada en el BOE el 25 de juny de 2026.
La causa directa és la declaració d'impacte ambiental desfavorable emesa en febrer de 2026 per la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental. Sense viabilitat ambiental, el projecte perd la seva base legal per continuar la tramitació i Enel opta per retirar la sol·licitud abans de rebre una denegació formal.
Què estableix aquesta resolució?
La resolució accepta el desistiment de Enel Green Power España sobre la instal·lació híbrida «San Martín-HB1», composta per tres mòduls diferenciats:
| Mòdul | Nom | Potència instal·lada |
|---|---|---|
| Solar fotovoltaic | San Martín | 220 MW |
| Eòlic | Empeltre | 173,6 MW |
| Emmagatzematge en bateries | BESS San Martín | 60,8 MW |
El projecte es ubicava en sis municipis de la província de Teruel: Albalate del Arzobispo, Híjar, La Puebla de Híjar, Samper de Calanda, Alcañiz i Andorra.
Des del punt de vista procedimental, «San Martín-HB1» formava part d'un conjunt de set instal·lacions híbrides tramitades conjuntament sota l'expedient PEol-FV-ALM-020. Amb aquesta resolució, les instal·lacions es separen administrativament: el projecte San Martín queda extingit, mentre que els altres projectes de l'expedient continuen la seva tramitació en expedients separats.
Respecte a les infraestructures d'evacuació, la resolució distingeix dos tipus:
- Infraestructures d'evacuació privatives del projecte San Martín-HB1: queden sense efecte juntament amb el desistiment.
- Infraestructures d'evacuació compartides amb altres projectes de l'expedient PEol-FV-ALM-020: continuen tramitant-se en expedients separats i no es veuen afectades per aquesta resolució.
Impacte econòmic i operatiu
La cancel·lació d'un projecte d'aquesta envergadura té conseqüències directes en diversos plans:
- Per a Enel Green Power España: pèrdua de tots els costos de desenvolupament incorreguts fins a la data (estudis d'impacte ambiental, enginyeria, tramitació administrativa, negociació de terrenys i acords d'evacuació). En projectes d'aquesta escala, aquests costos previs solen situar-se en diversos milions d'euros.
- Per als municipis de Teruel afectats: es perden els ingressos per arrendament de terrenys, els impostos locals associats a l'activitat de la planta i el potencial efecte dinamitzador sobre l'ocupació local.
- Per al sector renovable a Espanya: el cas reforça la percepció que el risc ambiental és un factor crític en l'equació d'inversió, especialment en projectes de gran escala ubicats en zones sensibles.
- Per a altres projectes de l'expedient PEol-FV-ALM-020: la separació administrativa genera incertesa sobre els terminis i condicions de tramitació dels sis projectes restants, especialment en relació a les infraestructures d'evacuació compartides.
Aquest cas il·lustra un patró que s'està consolidant a Espanya: els projectes renovables de gran escala que no superen l'avaluació d'impacte ambiental no només perden la inversió realitzada, sinó que poden arrossegar incertesa sobre projectes associats que comparteixen infraestructures.
A qui afecta?
- Enel Green Power España SL: promotor directe del projecte cancel·lat.
- Municipis de Teruel: Albalate del Arzobispo, Híjar, La Puebla de Híjar, Samper de Calanda, Alcañiz i Andorra, que perden l'impacte econòmic previst del projecte.
- Altres promotors de l'expedient PEol-FV-ALM-020: els sis projectes híbrids restants que es tramitaven conjuntament han de gestionar ara la seva tramitació de forma separada.
- Inversors i fons amb exposició a renovables a Espanya: el cas és un indicador de risc regulatori i ambiental que ha d'incorporar-se en els models de valoració de projectes en desenvolupament.
- Assessors legals i consultors d'energia: han d'actualitzar els seus anàlisis de risc per a projectes en tramitació en zones amb sensibilitat ambiental.
- Propietaris de terrenys i ajuntaments: amb contractes o expectatives vinculades al projecte San Martín-HB1, que queden sense efecte.
Exemple pràctic
Un promotor d'energies renovables té en tramitació un projecte híbrid de 200 MW en una zona amb hàbitats protegits, integrat en un expedient conjunt amb altres tres projectes. Després de dos anys de tramitació i una inversió en desenvolupament de diversos milions d'euros, rep una declaració d'impacte ambiental desfavorable.
Igual que va ocórrer amb «San Martín-HB1», el promotor pot optar pel desistiment formal abans de rebre una denegació expressa. Les conseqüències són:
- Les infraestructures d'evacuació privatives del projecte queden sense efecte.
- Les infraestructures compartides amb els altres tres projectes de l'expedient continuen tramitant-se, però ara en expedients separats, la qual cosa pot alterar terminis i condicions.
- Els contractes d'arrendament de terrenys amb propietaris locals queden resolts.
- Els municipis afectats perden els ingressos fiscals i l'ocupació indirecta previstos.
Aquest escenari, que era considerat excepcional fa cinc anys, s'està convertint en un risc real i freqüent per a projectes de gran escala a Espanya.
Què han de fer les empreses ara?
- Revisar l'estat ambiental de tots els projectes en tramitació: identificar quins estan pendents de declaració d'impacte ambiental i en quina fase es troben, especialment si estan ubicats en zones amb sensibilitat ecològica.
- Auditar els expedients conjunts: si tens projectes tramitats sota un expedient conjunt com el PEol-FV-ALM-020, analitza com afectaria la cancel·lació d'un d'ells a la resta, especialment en relació a infraestructures d'evacuació compartides.
- Actualitzar els models de risc d'inversió: incorporar el risc de declaració d'impacte ambiental desfavorable com a variable crítica en els models financers de projectes en desenvolupament, amb escenaris de pèrdua total de la inversió prèvia.
- Revisar els contractes amb propietaris de terrenys i municipis: assegurar-se que els contractes d'arrendament i els acords locals inclouen clàusules de resolució en cas de cancel·lació per causa ambiental o regulatòria.
- Consultar amb assessors especialitzats en avaluació ambiental: abans d'avançar en la tramitació de projectes en zones sensibles, obtenir una opinió tècnica independent sobre la viabilitat ambiental del projecte.
Preguntes freqüents
Per què Enel Green Power ha cancel·lat el projecte San Martín a Teruel?
La causa directa és la declaració d'impacte ambiental desfavorable emesa en febrer de 2026 per la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental. Sense viabilitat ambiental, el projecte no pot continuar la seva tramitació administrativa i Enel va optar per presentar un desistiment formal, que va ser acceptat per la Direcció General de Política Energètica i Mines mitjançant resolució de 3 de juny de 2026.
Quanta potència tenia el projecte San Martín-HB1 cancel·lat?
El projecte sumava un total de 454,4 MW de potència instal·lada, distribuïts en tres mòduls: 220 MW d'energia solar fotovoltaica (mòdul «San Martín»), 173,6 MW d'energia eòlica (mòdul «Empeltre») i 60,8 MW d'emmagatzematge en bateries (mòdul «BESS San Martín»).
Què passa amb els altres projectes de l'expedient PEol-FV-ALM-020?
L'expedient PEol-FV-ALM-020 agrupava conjuntament set instal·lacions híbrides. Després del desistiment de San Martín-HB1, els projectes restants es separen administrativament i continuen la seva tramitació en expedients independents. Les infraestructures d'evacuació compartides amb altres projectes de l'expedient no queden afectades per aquesta resolució i segueixen tramitant-se per separat.
Quins municipis de Teruel es veuen afectats per la cancel·lació?
Els sis municipis on estava previst el projecte són: Albalate del Arzobispo, Híjar, La Puebla de Híjar, Samper de Calanda, Alcañiz i Andorra, tots a la província de Teruel. Aquests municipis perden l'impacte econòmic previst (arrendaments, impostos locals i ocupació indirecta) associat a la instal·lació.
Quin risc representa aquest cas per a altres promotors de renovables a Espanya?
El cas San Martín-HB1 confirma que una declaració d'impacte ambiental desfavorable pot cancel·lar projectes de gran escala fins i tot després de anys de tramitació i milions d'euros invertits en desenvolupament. Els promotors han d'incorporar aquest risc en els seus models financers i revisar la sensibilitat ambiental de les zones on tenen projectes en tramitació, especialment si formen part d'expedients conjunts amb infraestructures d'evacuació compartides.
Font oficial
Consulta la normativa completa a la font oficial
Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulta a un professional qualificat. Font: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-13871