Conveni Imserso-Gipuzkoa 2026: què canvia en la gestió de dependència

Dades clau

La Diputació Foral de Gipuzkoa gestiona la dependència amb el seu propi sistema d'informació, al marge del SISAAD estatal. Això obliga a establir un pont tècnic i jurídic amb l'Imserso perquè ambdós sistemes puguin comunicar-se. Sense aquest pont, l'Estat no pot calcular quants diners correspon transferir a Gipuzkoa en concepte de nivell mínim de protecció cada mes.

Aquest segon conveni, publicat al BOE el 28 d'octubre de 2026, renueva l'acord anterior de 2022 i fixa les regles tècniques i de protecció de dades per als pròxims quatre anys.

Què estableix aquesta normativa?

El conveni regula el procediment tècnic i jurídic que permet als sistemes d'informació de la Diputació Foral de Gipuzkoa connectar-se amb el Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SISAAD) de l'Imserso.

Els elements clau que estableix són:

• Interoperabilitat tècnica: l'intercanvi de dades es realitza mitjançant serveis web ENI (Esquema Nacional d'Interoperabilitat), l'estàndard oficial per a la comunicació entre administracions públiques a Espanya.
• Accés identificat: l'accés es realitza via Cl@ve, garantint que només personal autoritzat pot consultar o enviar dades.
• Traçabilitat i integritat: tots els intercanvis queden registrats, amb garanties que les dades no s'alteren durant la transmissió.
• Protecció de dades personals: el conveni incorpora les salvaguardes necessàries per al tractament de dades de persones en situació de dependència, que són dades especialment sensibles.
• Càlcul del nivell mínim de protecció: l'objectiu funcional principal és garantir que l'Estat pugui calcular mensualment la financiació mínima que correspon a Gipuzkoa per cada persona reconeguda en situació de dependència.

Impacte econòmic i operatiu

L'impacte més directe d'aquest conveni és econòmic per a l'administració foral: sense la connexió amb el SISAAD, l'Imserso no pot calcular el nivell mínim de protecció mensual que l'Estat ha de transferir a Gipuzkoa per cofinançar les prestacions de dependència.

Des del punt de vista operatiu, el conveni implica:

• Manteniment i actualització dels sistemes d'informació forals per garantir la compatibilitat amb els estàndards ENI.
• Gestió d'accesos via Cl@ve per al personal tècnic que realitza els intercanvis de dades.
• Auditoria i traçabilitat de totes les transmissions de dades entre ambdues administracions.
• Revisió periòdica dels protocols de protecció de dades, donat que es manegen dades personals sensibles de persones dependents.

Per a les persones en situació de dependència a Gipuzkoa, l'impacte és indirecte però rellevant: la correcta operativitat del conveni garanteix que les seves prestacions i liquidacions econòmiques es calculin i s'abonin correctament i sense interrupcions.

A qui afecta?

• Diputació Foral de Gipuzkoa: com a administració gestora del sistema de dependència en el seu territori, és la part que ha d'adaptar i mantenir els seus sistemes per complir amb els requisits tècnics del conveni.
• Imserso: com a organisme estatal responsable del SISAAD, gestiona el costat estatal de l'intercanvi de dades i el càlcul de financiació.
• Administracions gestores del SAAD a Gipuzkoa: qualsevol entitat pública que participi en la tramitació d'expedients de dependència en el territori foral.
• Persones en situació de dependència a Gipuzkoa: beneficiàries finals, les prestacions i liquidacions de les quals depenen del correcte funcionament del sistema.
• Professionals de serveis socials a Gipuzkoa: treballadors socials, gestors de casos i tècnics que utilitzen els sistemes d'informació forals per tramitar expedients.

Exemple pràctic

Una persona resident a Donostia-San Sebastián és reconeguda amb un grau de dependència que li dona dret a una prestació econòmica per a cures en l'entorn familiar. El seu expedient es gestiona íntegrament en el sistema d'informació de la Diputació Foral de Gipuzkoa.

Perquè l'Estat calculi el nivell mínim de protecció que ha de transferir mensualment a Gipuzkoa per aquesta persona, l'Imserso necessita accedir a les dades d'aquest expedient en el SISAAD. Gràcies al conveni, el sistema foral envia automàticament aquesta informació mitjançant serveis web ENI, amb accés autenticat via Cl@ve i amb traçabilitat completa de la transmissió.

Sense el conveni vigent, aquest intercanvi no tindria cobertura jurídica ni tècnica, la qual cosa podria retardar o bloquejar el càlcul i la transferència de la financiació estatal corresponent a Gipuzkoa.

Què han de fer les administracions ara?

1. Verificar la compatibilitat tècnica: els equips de sistemes de la Diputació Foral de Gipuzkoa han de confirmar que les seves plataformes compleixen amb els estàndards ENI requerits per als serveis web d'intercanvi de dades.
2. Revisar els accesos Cl@ve: auditar quin personal tècnic té accés actiu via Cl@ve al sistema d'intercanvi i actualitzar els permisos si és necessari.
3. Actualitzar els protocols de protecció de dades: donat que el conveni incorpora noves salvaguardes, revisar els registres d'activitats de tractament i els acords d'encarregat de tractament relacionats amb l'intercanvi de dades de dependència.
4. Comunicar el canvi internament: informar els equips de serveis socials i gestió de dependència sobre la nova vigència del conveni (fins a 2030 aproximadament) i qualsevol canvi en els procediments operatius.
5. Planificar la pròxima renovació: anotar la data de venciment del conveni (4 anys des d'octubre de 2026) per iniciar amb antelació suficient el procés de renovació o renegociació abans que expiri.

Font oficial

Consultar normativa completa en font oficial

Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulti a un professional qualificat. Font: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-22604