Conveni ENRESA-CSIC 2026: 545.200 € per a IA en residus radioactius

Dades clau

El sector nuclear espanyol dona un pas rellevant en la gestió dels seus residus: ENRESA destinarà fins a 545.200 euros al projecte CARINA, un conveni de col·laboració amb el CSIC formalitzat el 5 d'agost de 2026 i publicat en el BOE el 13 d'agost (referència BOE-A-2026-17700). L'objectiu és desenvolupar tècniques innovadores de caracterització de residus radioactius de mitjana, baixa i molt baixa activitat, combinant imatge neutró-gamma amb visió computaritzada i intel·ligència artificial.

No es tracta d'una subvenció pública genèrica: és un conveni operatiu amb terminis, imports i objectius tècnics concrets, que té implicacions directes per a la cadena de gestió del combustible nuclear gastat i els processos de desmantelament d'instal·lacions nuclears a Espanya.

Què estableix aquesta normativa?

El conveni formalitza la col·laboració entre ENRESA (Empresa Nacional de Residus Radioactius, S.A., S.M.E.) i el CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques), actuant aquest últim a través de l'IFIC (Institut de Física Corpuscular), per al desenvolupament del projecte denominat CARINA: «Caracterització innovadora de RBMA mitjançant imatge neutró-gamma assistida per visió computaritzada i tècniques d'IA».

Les sigles RBMA fan referència als Residus de Baixa, Mitjana i Molt Baixa Activitat, que constitueixen el gruix volumètric dels residus generats en instal·lacions nuclears espanyoles. La tècnica d'imatge neutró-gamma permet identificar i quantificar el contingut radioactiu dels contenidors sense necessitat d'obrir-los, i la incorporació d'IA i imatge computaritzada busca automatitzar i millorar la precisió d'aquest procés.

Impacte econòmic i operatiu

L'impacte econòmic directe d'aquest conveni recau sobre ENRESA, que assumeix el cost íntegre de fins a 545.200 euros dins del seu 9.è Plan d'I+D 2024-2028. Per al CSIC-IFIC, suposa la captació de finançament per a investigació aplicada en una àrea d'alta especialització.

Des del punt de vista operatiu, el desenvolupament de tècniques de caracterització més precises i automatitzades té conseqüències de llarg abast:

• Reducció de costos de gestió: una millor caracterització dels residus permet optimitzar la seva classificació, emmagatzematge i tractament, evitant sobrecostos per classificacions incorrectes.
• Seguretat en el desmantelament: el desmantelament de les centrals nuclears espanyoles requereix caracteritzar grans volums de residus. Una tecnologia més precisa redueix riscos i temps.
• Compliment normatiu reforçat: el Reial Decret 102/2014 exigeix una gestió responsable i documentada dels residus radioactius. Millors eines de caracterització faciliten aquest compliment.
• Horitzó temporal ampli: amb possibilitat de pròrroga fins a 10 anys, el projecte pot acompanyar el cicle complet de desmantelament de diverses instal·lacions.

A qui afecta?

• ENRESA: com a entitat financera i beneficiària directa de la tecnologia desenvolupada.
• CSIC-IFIC: com a entitat executora de la investigació i receptora de la finançament.
• Operadors de centrals nuclears espanyoles: que generen els residus RBMA que seran objecte de la nova metodologia de caracterització.
• Empreses del sector de desmantelament nuclear: que podran beneficiar-se de les tècniques desenvolupades en els seus processos.
• Proveïdors tecnològics d'IA i imatge industrial: amb potencial de col·laboració o transferència tecnològica derivada del projecte.
• Autoritats reguladores nuclears (CSN): que supervisen el compliment del Reial Decret 102/2014 i podran validar els nous mètodes de caracterització.

Exemple pràctic

Imagineu una empresa de serveis nuclears contractada per ENRESA per al desmantelament d'una instal·lació. Actualment, la caracterització d'un lot de contenidors de residus RBMA requereix processos manuals o tècniques convencionals que consumeixen temps i generen incertesa en la classificació.

Amb la tecnologia que desenvoluparà el projecte CARINA, aquest mateix lot podria ser analitzat mitjançant imatge neutró-gamma combinada amb algoritmes d'IA, obtenint una classificació automatitzada, més ràpida i amb menor marge d'error. Això es tradueix en:

• Reducció de temps de caracterització per lot.
• Menor risc de reclassificació posterior (que implica costos addicionals i retards regulatoris).
• Documentació més robusta per al compliment del Reial Decret 102/2014.

El conveni té una durada inicial de 5 anys i pot estendre's fins a 10 anys, la qual cosa significa que els resultats podrien estar disponibles per a aplicació industrial abans de 2031, amb possibilitat d'ús continuat fins a 2036.

Què han de fer les empreses ara?

1. Identificar si la teva activitat genera o gestiona residus RBMA: si operes en el sector nuclear o de desmantelament, aquest projecte pot afectar els teus processos de caracterització en l'horitzó 2026-2031.
2. Revisar el compliment del Reial Decret 102/2014: el conveni s'emmarca en aquesta norma. Assegura't que els teus procediments de gestió de residus radioactius estan actualitzats.
3. Seguir l'evolució del projecte CARINA: els resultats d'I+D d'ENRESA-CSIC poden derivar en nous estàndards o requisits tècnics de caracterització que afectin la teva operativa.
4. Avaluar oportunitats de col·laboració tecnològica: empreses proveïdores d'IA, visió computaritzada o equips d'imatge neutró-gamma poden explorar vies de participació o transferència tecnològica amb el CSIC-IFIC.
5. Consultar al CSN (Consell de Seguretat Nuclear): si ets operador nuclear, verifica si els nous mètodes de caracterització que emergeixen del projecte requeriran actualització de les teves llicències o protocols aprovats.

Font oficial

Consulta la normativa completa en font oficial

Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulta un professional qualificat. Font: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-17700