Dades clau
| Normativa | Sentència de 29 d'abril de 2026, Sala Tercera del Tribunal Suprem, recurs contenciós-administratiu 671/2024 |
|---|---|
| Norma anul·lada | Reial Decret 662/2024, de 9 de juliol, sobre plantes fotovoltaiques flotants en embassaments de domini públic hidràulic |
| Norma modificada pel RD 662/2024 | Reglament del Domini Públic Hidràulic (Reial Decret 849/1986, de 11 d'abril) |
| Publicació de la sentència | 3 de juny de 2026 |
| Entrada en vigor | 3 de juny de 2026 |
| Recurrent | Comunitat Autònoma d'Aragó (Letrada de la Comunitat d'Aragó) |
| Demandat | Administració General de l'Estat |
| Costes | Imposades a l'Administració General de l'Estat |
| Afectats | Promotors d'energia solar flotant, administracions hidràuliques, comunitats autònomes |
| Categoria | Energia |
Els promotors d'energia solar flotant en embassaments gestionats per l'Administració General de l'Estat s'enfronten a un escenari d'incertesa jurídica total des del 3 de juny de 2026. La Sala Tercera del Tribunal Suprem, en sentència dictada el 29 d'abril de 2026 i publicada el 3 de juny, ha estimat el recurs interposat per la Comunitat Autònoma d'Aragó i ha declarat la nulitat de ple dret del Reial Decret 662/2024, que era l'únic instrument normatiu que regulava la instal·lació de plantes fotovoltaiques flotants en embassaments del domini públic hidràulic de conques intercomunitats.
El fonament de l'anul·lació és competencial: el Tribunal Suprem ha donat la raó a Aragó en el seu argument que l'Estat va envair competències autonòmiques en matèria d'energia i aigües en aprovar aquest decret sense respectar el repartiment constitucional de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes.
Què estableix aquesta sentència?
La sentència del Tribunal Suprem té tres efectes jurídics immediats i concrets:
- Nulitat de ple dret del Reial Decret 662/2024: El decret queda expulsat de l'ordenament jurídic com si mai hagués existit. No es tracta d'una anul·lació parcial ni d'una suspensió temporal.
- Eliminació de les modificacions al Reglament del Domini Públic Hidràulic: El RD 662/2024 també modificava el Reglament aprovat pel Reial Decret 849/1986, de 11 d'abril. En anul·lar-se el decret, aquestes modificacions també queden sense efecte.
- Costes imposades a l'Estat: L'Administració General de l'Estat haurà d'assumir les costes del procés, la qual cosa reflecteix la contundència del fallo a favor d'Aragó.
El motiu de fons és el repartiment competencial entre l'Estat i les comunitats autònomes en matèria d'energia i aigües. El Tribunal Suprem ha considerat que el Govern central es va extralimitar en regular per decret un àmbit que afecta competències autonòmiques sense el procediment adequat.
Com a conseqüència directa, el Govern haurà d'elaborar una nova normativa que respecti les competències autonòmiques si vol tornar a regular aquest sector.
Impacte econòmic i operatiu
L'impacte econòmic d'aquesta sentència no es mesura en multes ni en noves taxes: es mesura en projectes paralitzats, inversions en risc i terminis incomplits.
- Projectes en tramitació: Qualsevol expedient d'autorització iniciat a l'empara del RD 662/2024 manca ara de base legal. Les autoritzacions concedides sota aquest decret poden ser objecte d'impugnació.
- Inversions compromeses: Els promotors que hagin incorregut en despeses d'enginyeria, estudis d'impacte ambiental, taxes administratives o compromisos contractuals sota el paraigua del decret anul·lat s'enfronten a la possibilitat que aquestes inversions quedin sense retorn a curt termini.
- Buit regulatori indefinit: No existeix termini legal perquè el Govern aprovi una nova normativa. El sector queda en suspens fins que es publiqui un nou marc que respecti les competències autonòmiques.
- Risc de reclamacions: Els promotors afectats podrien explorar accions de responsabilitat patrimonial de l'Estat pels danys derivats de l'aplicació d'una norma declarada nula.
A qui afecta?
- Promotors i empreses d'energia solar flotant amb projectes en embassaments de conques hidrològiques intercomunitats gestionades per l'Administració General de l'Estat (Confederacions Hidrològiques de l'Ebre, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Segura, Júcar, Miño-Sil, Cantàbric i Galícia Costa).
- Inversors i fons amb participació en projectes de fotovoltaica flotant en embassaments estatals espanyols.
- Administracions hidràuliques (Confederacions Hidrològiques) que tramitaven autoritzacions sota el decret anul·lat.
- Comunitats autònomes amb embassaments al seu territori afectats per conques intercomunitats, especialment Aragó, que va ser la impulsora del recurs.
- Assessors jurídics i consultors d'energia que assessoren promotors amb projectes en curs.
- Empreses d'enginyeria i construcció amb contractes vinculats a projectes de fotovoltaica flotant en embassaments estatals.
Exemple pràctic
Una empresa promotora d'energia renovable havia iniciat el 2024 la tramitació d'una planta fotovoltaica flotant en un embassament gestionat per la Confederació Hidrològica de l'Ebre, amparant-se en el procediment establert pel Reial Decret 662/2024. Havia encarregat estudis d'impacte ambiental, presentat la sol·licitud d'autorització davant la Confederació i compromès recursos econòmics significatius en el projecte.
Des del 3 de juny de 2026, el marc legal que sustentava aquest expedient ha desaparegut. La Confederació Hidrològica no pot continuar tramitant l'autorització sota una norma declarada nula. L'empresa promotora ha de:
- Paralitzar qualsevol avanç en la tramitació fins que existeixi nova normativa.
- Avaluar amb la seva assessoria jurídica si l'autorització, en cas d'haver estat concedida, és susceptible d'impugnació per tercers.
- Analitzar si té dret a reclamar a l'Estat els danys i perjudicis derivats d'haver actuat de bona fe sota una norma que el propi Estat va aprovar i que ha estat declarada nula.
Què han de fer les empreses ara?
- Revisar l'estat legal de cada projecte: Identificar si l'expedient d'autorització es va iniciar a l'empara del RD 662/2024 i en quina fase es troba. Un projecte amb autorització ja concedida té un risc diferent al d'un en tramitació.
- Consultar amb assessoria jurídica especialitzada en dret energètic i administratiu: La nulitat de ple dret té efectes retroactius. És imprescindible avaluar la solidesa jurídica de cada situació concreta abans de prendre decisions d'inversió.
- Comunicar-se amb la Confederació Hidrològica corresponent: Sol·licitar informació sobre com afecta la sentència als expedients en tramitació i quin criteri adoptarà l'administració hidràulica a partir d'ara.
- Documentar totes les despeses i inversions realitzades: Si es contempla una reclamació de responsabilitat patrimonial de l'Estat, serà necessari acreditar els danys econòmics soferts com a conseqüència d'haver actuat sota una norma declarada nula.
- Monitoritzar la publicació de nova normativa: El Govern haurà d'aprovar un nou marc regulatori que respecti les competències autonòmiques. Estar al tant dels esborranys i consultes públiques permetrà anticipar-se i participar en el procés.
- Avaluar projectes alternatius: Mentre no existeixi nova regulació, valorar si els projectes poden reorientar-se a embassaments de titularitat autonòmica, on la competència regulatòria correspon a cada comunitat autònoma.
Preguntes freqüents
Què passa amb les autoritzacions ja concedides sota el Reial Decret 662/2024?
La nulitat de ple dret declarada pel Tribunal Suprem té efectes retroactius. Les autoritzacions concedides a l'empara del RD 662/2024 poden ser objecte d'impugnació per carecer de base legal vàlida. Cada cas ha d'analitzar-se individualment amb assessoria jurídica especialitzada, ja que poden concórrer principis de confiança legítima i seguretat jurídica que protegeixin situacions consolidades.
Quan hi haurà nova normativa per a plantes solars flotants en embassaments?
No existeix un termini legal establert. La sentència obliga el Govern a elaborar una nova normativa que respecti les competències autonòmiques en matèria d'energia i aigües, però no fixa un calendari. El sector ha de monitoritzar les iniciatives normatives del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
Pot un promotor reclamar a l'Estat els danys per haver invertit sota el RD 662/2024?
Sí, és una via que pot explorar-se. La responsabilitat patrimonial de l'Estat per actes legislatius o reglamentaris declarats nuls està reconeguda en l'ordenament jurídic espanyol. El promotor haurà d'acreditar el dany efectiu, la relació de causalitat amb l'aplicació del decret anul·lat i que va actuar de bona fe. Es recomana documentar totes les despeses incorregudes i consultar amb un advocat especialitzat.
Afecta aquesta sentència als embassaments de titularitat autonòmica?
No directament. El RD 662/2024 regulava exclusivament les plantes fotovoltaiques flotants en embassaments situats en el domini públic hidràulic de conques hidrològiques la gestió de les quals correspon a l'Administració General de l'Estat (conques intercomunitats). Els embassaments de titularitat autonòmica es regeixen per la normativa de cada comunitat autònoma, que no es veu afectada per aquesta sentència.
Per què el Tribunal Suprem va anul·lar el decret? Quin va ser el motiu?
El motiu va ser competencial. La Comunitat Autònoma d'Aragó va argumentar que l'Estat va envair competències autonòmiques en matèria d'energia i aigües en aprovar el RD 662/2024 sense respectar el repartiment constitucional de competències. El Tribunal Suprem va estimar aquest argument i va declarar la nulitat de ple dret del decret. Les costes van ser imposades a l'Administració General de l'Estat, la qual cosa reflecteix la solidesa del fallo.
Font oficial
Consultar normativa completa en font oficial
Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulti a un professional qualificat. Font: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-11850