Dades clau
| Normativa | Real Decreto-ley 39/2026, de 17 de novembre |
|---|---|
| Publicació | 18 de novembre de 2026 |
| Entrada en vigor | 18 de novembre de 2026 (immediata) |
| Afectats | Totes les empreses amb treballadors a Espanya, especialment departaments de RRHH |
| Categoria | Legislació Laboral |
| Exercici | 2026 |
| Directrius transposades | Directiva (UE) 2019/1152 (condicions laborals) i Directiva (UE) 2023/970 (igualtat retributiva) |
| Normes modificades | ET (RDL 2/2015), RD 902/2020, Llei 3/2023 d'Ocupació, RD 723/2026 |
Si tens empleats a Espanya, aquesta norma t'afecta des d'avui mateix. El Real Decreto-ley 39/2026 va entrar en vigor el mateix dia de la seva publicació, el 18 de novembre de 2026, sense període transitori. Transposa dues directrius europees pendents i modifica de forma simultània l'Estatut dels Treballadors, el Real Decreto 902/2020 d'igualtat retributiva, la Llei 3/2023 d'Ocupació i el Real Decreto 723/2026.
El missatge per als departaments de RRHH és clar: més obligacions d'informació, menys marge per al període de prova i sancions tipificades per a qui no compleixi amb la transparència laboral i retributiva.
Què estableix aquesta normativa?
El RDL 39/2026 introdueix canvis en quatre grans àrees. A continuació, el detall de cadascuna:
| Àrea | Situació anterior | Nova obligació (des del 18/11/2026) |
|---|---|---|
| Informació contractual | El treballador havia de portar almenys 4 setmanes a l'empresa per exigir informació sobre les seves condicions | S'elimina el requisit de durada mínima: el dret a informació és exigible des del primer dia |
| Període de prova | Sense límit màxim uniforme en molts convenis | Limitat a 3 mesos amb caràcter general i a 6 mesos per a llocs de responsabilitat especial, llevat excepcions |
| Informació sobre vacants i conversió de contractes | Sense article específic que centralitzés aquest dret | Nou article 21 bis de l'ET: centralitza el dret del treballador a conèixer vacants disponibles i opcions de conversió de contracte |
| Transparència retributiva | Registres i auditoríes salarials amb abast limitat | Registres i auditoríes ampliats; transparència estesa a la fase de selecció; nova Comissió de seguiment |
| Protecció front a represàlies | Protecció general sense declaració expressa de nul·litat | Les decisions empresarials retaliadores per reclamar drets laborals es declaren nules de ple dret |
| Règim sancionador | Infraccions genèriques en matèria laboral | Es tipifiquen expressament els incompliments en transparència laboral i retributiva |
Impacte econòmic i operatiu
L'impacte no és només jurídic: té conseqüències directes en l'operativa diària de RRHH i en el risc econòmic de l'empresa.
- Cost d'adaptació de processos: Les empreses han de revisar i actualitzar les seves plantilles de contractes, els seus protocols d'onboarding i els seus sistemes de registre salarial per complir des del primer dia de contractació.
- Auditoríes retributives ampliades: L'abast de les auditoríes salarials s'estén, la qual cosa implica major càrrega de treball per a RRHH i, en molts casos, la necessitat de suport extern especialitzat.
- Transparència en selecció: Publicar informació salarial en les ofertes de treball o facilitar-la durant el procés de selecció requereix redefinir els processos de reclutament i les polítiques de comunicació de bandes salarials.
- Risc sancionador tipificat: El nou règim sancionador converteix els incompliments en transparència laboral i retributiva en infraccions expressament tipificades, la qual cosa augmenta l'exposició davant la Inspecció de Treball.
- Nul·litat de represàlies: Qualsevol acomiadament, sanció o mesura perjudicial adoptada com a resposta a una reclamació de drets laborals serà nula, amb la consegüent obligació de readmissió i abonament de salaris de tramitació.
A qui afecta?
- Totes les empreses amb treballadors a Espanya, independentment de la seva mida o sector.
- Departaments de RRHH que gestionen contractacions, registres salarials i auditoríes retributives.
- Directors financers (CFOs) que supervisen la política retributiva i el risc de compliment normatiu.
- Assessors laborals i consultores de RRHH que presten serveis a empreses clients.
- Empreses en procés de selecció actiu, que han d'incorporar la transparència retributiva ja en les ofertes i entrevistes.
- Empreses amb contractes de durada determinada, que han de revisar els seus períodes de prova pactats en conveni o contracte.
Exemple pràctic
Una empresa de serveis amb 80 empleats incorpora una tècnica de màrqueting amb contracte indefinit. Fins ara, l'empresa incloïa en el contracte un període de prova de 9 mesos per a «llocs de confiança» sense major justificació.
Amb el RDL 39/2026 en vigor des del 18 de novembre de 2026, aquest període de prova queda limitat a 6 mesos com a màxim per a llocs de responsabilitat especial (i a 3 mesos per al resta). Si l'empresa manté els 9 mesos en el contracte, aquesta clàusula serà invàlida i l'excés no produirà efectes.
A més, la treballadora pot exigir informació completa sobre les seves condicions laborals des del primer dia, sense necessitat d'esperar les 4 setmanes que abans es requereixen. I si durant el procés de selecció no se li va informar del rang salarial del lloc, l'empresa podria incórrer en una infracció tipificada en el nou règim sancionador.
Què han de fer les empreses ara?
- Revisar tots els contractes en vigor i les plantilles de contracte per eliminar períodes de prova que superin els 3 o 6 mesos segons el lloc, i per incloure la informació contractual obligatòria des de l'inici de la relació laboral.
- Actualitzar el protocol d'onboarding per garantir que el treballador rep tota la informació sobre les seves condicions des del primer dia, sense esperar cap termini mínim.
- Revisar i ampliar el registre retributiu conforme als nous requisits del RD 902/2020 modificat, assegurant que cobreix tots els elements exigits en l'auditoría ampliada.
- Incorporar informació salarial en els processos de selecció: definir una política de comunicació de bandes salarials per a candidats i publicar-la en les ofertes de treball.
- Formar l'equip de RRHH i els managers sobre la nul·litat de les represàlies: qualsevol mesura perjudicial contra un treballador que reclami drets pot ser declarada nula, amb cost econòmic i reputacional per a l'empresa.
- Identificar el nou article 21 bis de l'ET i adaptar els procediments interns per atendre les sol·licituds d'informació sobre vacants i conversió de contractes.
- Consultar amb assessoria laboral l'impacte específic del nou règim sancionador en les pràctiques actuals de l'empresa per anticipar riscos davant la Inspecció de Treball.
Preguntes freqüents
Quan entra en vigor el RDL 39/2026 sobre transparència salarial?
El Real Decreto-ley 39/2026 va entrar en vigor el mateix dia de la seva publicació al BOE: el 18 de novembre de 2026. No existeix període transitori, per la qual cosa les obligacions són exigibles des d'aquesta data.
Quin és el període de prova màxim permès des de novembre de 2026?
Amb caràcter general, el període de prova queda limitat a 3 mesos. Per a llocs de responsabilitat especial, el límit és de 6 mesos. Qualsevol clàusula contractual que superi aquests terminis serà invàlida en l'excés, llevat les excepcions expressament previstes en la norma.
Quina informació ha de donar l'empresa al treballador des del primer dia?
El RDL 39/2026 elimina el requisit que el treballador porti almenys 4 setmanes a l'empresa per exigir informació sobre les seves condicions contractuals. Des del primer dia, el treballador pot reclamar tota la informació relativa al seu contracte. A més, el nou article 21 bis de l'ET centralitza el dret a conèixer vacants disponibles i opcions de conversió de contracte.
Què passa si l'empresa pren represàlies contra un treballador que reclama els seus drets?
El RDL 39/2026 declara nules de ple dret les decisions empresarials retaliadores adoptades contra treballadors que reclamin els seus drets laborals. Això implica que l'acomiadament o altra mesura perjudicial no produeix efectes i l'empresa queda obligada a revertir-la, amb el consegüent risc econòmic i sancionador.
Quines normes modifica el RDL 39/2026?
Modifica simultàniament quatre normes: l'Estatut dels Treballadors (RDL 2/2015), el Real Decreto 902/2020 d'igualtat retributiva entre dones i homes, la Llei 3/2023 d'Ocupació i el Real Decreto 723/2026 que transposa la Directiva (UE) 2019/1152 sobre condicions laborals transparents.
Font oficial
Consultar normativa completa en font oficial
Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulteu a un professional qualificat. Font: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-24121