Dades clau
| Normativa | Sentència de 2 de juliol de 2026, Sala Tercera del Tribunal Suprem (recurs 1/174/2024) |
|---|---|
| Norma impugnada | Reial Decret 1227/2023, de 27 de desembre, sobre oferta d'ocupació pública d'estabilització a l'AGE |
| Publicació | 20 de juliol de 2026 |
| Entrada en vigor | 20 de juliol de 2026 |
| Afectats | Interins de l'Administració General de l'Estat exclosos de l'oferta d'estabilització |
| Categoria | Sector Públic |
| Recurrent | Sindicat d'Interins de Justícia en Acció |
| Costes | Sense imposició de costes a cap de les parts |
Els interins de l'Administració de Justícia que van quedar fora de l'oferta d'ocupació pública d'estabilització tenen ara respald judicial per exigir la seva inclusió. La Sala Tercera del Tribunal Suprem, en sentència de 2 de juliol de 2026, ha estimat en part el recurs contenciós-administratiu 1/174/2024 interposat pel Sindicat d'Interins de Justícia en Acció, declarant la nul·litat parcial del Reial Decret 1227/2023, de 27 de desembre.
El decret impugnat va aprovar l'oferta d'ocupació pública corresponent a la taxa addicional d'estabilització a l'Administració General de l'Estat, prevista a l'article 217 del Reial Decret-llei 5/2023, de 28 de juny. El fallo del Suprem determina que aquest decret era nul en la part en què no incloïa determinades places d'interins, corregint així una exclusió que el sindicat recurrent considerava contrària a dret.
Què estableix aquesta sentència?
La sentència resol un conflicte de fons: si determinades places ocupades per interins de Justícia havien o no d'estar incloses a l'oferta d'estabilització aprovada pel Reial Decret 1227/2023. El Suprem dona la raó —en part— al sindicat recurrent i declara la nul·litat del decret en aquest punt concret.
Les conseqüències jurídiques directes són les següents:
- Les places d'interins de Justícia indegudament excloses han d'incorporar-se a l'oferta d'ocupació pública d'estabilització de l'AGE.
- Els treballadors interins afectats adquireixen el dret a participar en els processos selectius d'estabilització que anteriorment els estaven vedats per la seva exclusió del decret.
- El Reial Decret 1227/2023 queda modificat en el seu abast en la part declarada nula, encara que la resta del decret manté la seva vigència.
- La sentència no imposa costes a cap de les parts.
És rellevant assenyalar que el fallo estima el recurs en part, la qual cosa implica que no totes les pretensions del sindicat van ser acceptades, però sí les relatives a la inclusió de les places excloses.
Impacte operatiu i de RRHH
Per a l'Administració General de l'Estat, aquesta sentència té implicacions directes en la planificació de recursos humans. Les unitats de personal i els responsables de RRHH dels organismes afectats hauran de revisar quines places d'interins de Justícia van quedar fora de l'oferta d'estabilització i procedir a la seva incorporació.
Més enllà del cas concret, la sentència té un efecte de precedent que pot tenir abast més ampli:
- Efecte precedent: Pot obrir la porta a reclamacions similars d'interins en altres àmbits de l'ocupació pública que també hagin estat exclosos d'ofertes d'estabilització.
- Revisió de processos selectius: Els processos d'estabilització ja convocats o en curs hauran de revisar-se per verificar si inclouen totes les places que la sentència obliga a incorporar.
- Planificació pressupostària: La incorporació de noves places als processos selectius pot implicar ajustos en les previsions de plantilla i en els costos associats als processos de selecció.
- Risc de litigiositat: Altres sindicats o col·lectius d'interins en situació anàloga poden utilitzar aquesta sentència com a base per interposar recursos similars.
A qui afecta?
- Interins de l'Administració de Justícia exclosos de l'oferta d'estabilització del Reial Decret 1227/2023 que desitgin participar en els processos selectius d'estabilització.
- Unitats de RRHH de l'Administració General de l'Estat responsables de gestionar els processos d'estabilització i les ofertes d'ocupació pública.
- Responsables de planificació de plantilles en organismes de l'AGE que comptin amb personal interí en l'àmbit de Justícia.
- Sindicats i representants de personal en el sector públic que gestionen col·lectius d'interins en situació similar.
- Assessors jurídics i laboralistes especialitzats en ocupació pública que assessoren administracions o treballadors interins.
- Altres col·lectius d'interins en diferents àmbits de l'ocupació pública que puguin trobar-se en una situació anàloga a la resolta per aquesta sentència.
Exemple pràctic
Un interí de Justícia que portava diversos anys ocupant una plaça a l'Administració General de l'Estat i que, en publicar-se el Reial Decret 1227/2023, va comprovar que la seva plaça no estava inclosa a l'oferta d'estabilització, va quedar exclòs dels processos selectius d'estabilització convocats a l'empara d'aquest decret.
Després de la sentència del Suprem de 2 de juliol de 2026, aquest treballador interí té respald judicial per exigir que la seva plaça sigui incorporada a l'oferta d'estabilització. Això li atorga el dret a participar en el procés selectiu d'estabilització corresponent, amb les mateixes condicions que la resta d'interins inclosos des de l'inici. Si l'administració no procedeix a aquesta incorporació, l'interí —o el sindicat en el seu nom— pot instar l'execució de la sentència davant del propi Tribunal Suprem.
Què han de fer les administracions ara?
- Identificar les places afectades: Les unitats de RRHH han de revisar quines places d'interins de Justícia van quedar excloses del Reial Decret 1227/2023 i estan compreses en el fallo del Suprem.
- Incorporar les places a l'oferta d'estabilització: Procedir a la modificació o ampliació de l'oferta d'ocupació pública per incloure les places declarades nul·lament excloses, en compliment de la sentència.
- Revisar els processos selectius en curs: Verificar si els processos d'estabilització ja convocats han d'adaptar-se per donar cabuda als interins que ara tenen dret a participar.
- Avaluar el risc de litigiositat addicional: Analitzar si existeixen altres col·lectius d'interins en situació anàloga que puguin interposar recursos similars, i anticipar possibles impactes en la planificació de plantilles.
- Consultar amb assessoria jurídica especialitzada: Donat que la sentència estima el recurs només en part, és necessari delimitar amb precisió l'abast exacte de la nul·litat declarada per evitar errors en l'execució.
Preguntes freqüents
Quines places d'interins de Justícia obliga el Suprem a incloure a l'estabilització?
La sentència de 2 de juliol de 2026 declara nul el Reial Decret 1227/2023 en la part en què no incloïa determinades places d'interins de Justícia a l'oferta d'estabilització de l'AGE. El fallo no especifica públicament el llistat exacte de places, però obliga a la seva incorporació. Les unitats de RRHH han de consultar el text íntegre de la sentència per identificar les places concretes afectades.
Poden els interins de Justícia exclosos reclamar ara la seva participació en el procés d'estabilització?
Sí. Després de la sentència del Suprem, els interins les places dels quals van ser indegudament excloses del RD 1227/2023 tenen dret a participar en els processos selectius d'estabilització que abans els estaven vedats. Si l'administració no executa la sentència, poden instar el seu compliment davant del propi Tribunal Suprem.
Afecta aquesta sentència a interins d'altres administracions o àmbits distintos a Justícia?
La sentència resol específicament el cas dels interins de Justícia a l'Administració General de l'Estat i el Reial Decret 1227/2023. No obstant això, el fallo pot servir de precedent per a reclamacions similars d'interins en altres àmbits de l'ocupació pública que hagin estat exclosos d'ofertes d'estabilització en circumstàncies anàlogues.
S'imposen costes a la sentència del Suprem sobre els interins de Justícia?
No. La sentència de 2 de juliol de 2026 no imposa costes a cap de les parts, ni al Sindicat d'Interins de Justícia en Acció ni a l'Administració General de l'Estat.
Quina norma modifica o anul·la aquesta sentència i què seguirà vigent?
La sentència declara la nul·litat parcial del Reial Decret 1227/2023, de 27 de desembre, únicament en la part en què excloïa determinades places d'interins de Justícia. La resta del decret, que aprova l'oferta d'ocupació pública d'estabilització a l'AGE a l'empara de l'article 217 del Reial Decret-llei 5/2023, manté la seva vigència.
Font oficial
Consultar normativa completa a font oficial
Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulti un professional qualificat. Font: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-15741