Dades clau
| Normativa | Ordre IGD/911/2026, de 26 d'agost |
|---|---|
| Publicació | 1 de setembre de 2026 |
| Entrada en vigor | 1 de setembre de 2026 |
| Afectats | Entitats socials i ONG especialitzades en atenció a persones en situació de prostitució |
| Categoria | Ajudes i Subvencions |
| Exercici | 2026 |
| Persones en prostitució estimades a Espanya | 114.576 dones (dada Ministeri d'Igualtat) |
| Marc internacional de referència | Conveni d'Estambul, CEDAW, Conveni de Varsòvia |
Les organitzacions que treballen amb víctimes d'explotació sexual tenen des de l'1 de setembre de 2026 un marc normatiu clar per accedir a finançament públic. L'Ordre IGD/911/2026 aprova les bases reguladores que regularan la concessió d'aquestes subvencions, dirigides a sufragar plans d'atenció integral i d'inserció sociolaboral per a persones que manifestin voluntat d'abandonar la prostitució.
L'enfocament de la norma és explícitament abolicionista: concep la prostitució com una forma de violència de gènere estructural, no com una activitat laboral. Això condiciona tant el tipus d'entitats que poden optar a les ajudes com el disseny dels projectes financiables.
Què estableix aquesta normativa?
L'Ordre IGD/911/2026 no convoca directament les subvencions: aprova les bases reguladores, és a dir, el reglament que fixarà les condicions aplicables a totes les convocatòries futures que es publiquin a l'empara d'aquesta ordre. És el pas previ i imprescindible abans que s'obrin plazos de sol·licitud concrets.
Els elements clau que estableix la norma són els següents:
- Objecte de les subvencions: finançar plans d'atenció integral i inserció sociolaboral dirigits a persones en situació de prostitució, majoritàriament dones, que manifestin voluntat d'abandonar aquesta situació.
- Enfocament ideològic i jurídic: la prostitució es defineix com violència de gènere estructural, en línia amb el marc abolicionista. Els projectes financiables han d'oferir alternatives sociolaborals reals, no normalitzar l'activitat.
- Beneficiàries potencials: entitats del tercer sector especialitzades en atenció a víctimes d'explotació sexual.
- Marc internacional: la norma es recolza en tres instruments internacionals vinculants per a Espanya: el Conveni d'Estambul (violència contra la dona), la CEDAW (eliminació de la discriminació contra la dona) i el Conveni de Varsòvia (trata de sers humans).
- Dada de context: el Ministeri d'Igualtat estima en 114.576 dones les persones en situació de prostitució a Espanya, xifra que justifica l'escala de la intervenció pública.
Impacte econòmic i operatiu
L'Ordre estableix les bases reguladores, però no fixa imports concrets de les subvencions: aquestes dades es determinaran en cada convocatòria específica que es publiqui posteriorment. No obstant això, l'aprovació de les bases té conseqüències operatives immediates per a les entitats interessades:
- Seguretat jurídica: les organitzacions ja coneixen el marc de requisits i poden preparar els seus projectes amb antelació a l'obertura de convocatòries.
- Disseny de projectes: els plans han de contemplar tant l'atenció integral (psicològica, social, jurídica) com la inserció sociolaboral efectiva. Projectes que no incloguin ambdues dimensions quedaran fora de l'àmbit subvencionable.
- Condició de voluntarietat: només són elegibles persones que manifestin voluntat d'abandonar la prostitució. Això implica que les entitats han d'acreditar mecanismes de detecció i acompanyament voluntari.
- Alineació amb convenis internacionals: els projectes han de ser coherents amb els estàndards del Conveni d'Estambul, la CEDAW i el Conveni de Varsòvia, la qual cosa pot requerir formació específica del personal.
A qui afecta?
- ONG i associacions especialitzades en atenció a dones en situació de prostitució o víctimes de trata amb fins d'explotació sexual.
- Fundacions del tercer sector amb programes d'inserció sociolaboral per a col·lectius vulnerables, especialment dones.
- Entitats d'economia social que desenvolupin itineraris d'ocupació per a dones en situació d'exclusió.
- Organitzacions amb experiència acreditada en intervenció amb víctimes d'explotació sexual, que podran justificar millor el compliment dels requisits de les bases.
- Entitats públiques o privades que vulguin desenvolupar plans d'atenció integral amb finançament públic en aquest àmbit.
Les empreses privades amb ànim de lucre i les persones físiques queden, en principi, fora del perfil de beneficiari habitual en aquest tipus de bases reguladores del tercer sector, encara que cada convocatòria concretarà els requisits d'elegibilitat.
Exemple pràctic
Una associació sense ànim de lucre amb seu a Madrid que porta cinc anys gestionant un programa d'atenció psicològica i orientació laboral per a dones que abandonen la prostitució pot, a partir de l'1 de setembre de 2026, preparar la seva candidatura per a les pròximes convocatòries que es publiquin a l'empara de l'Ordre IGD/911/2026.
Per a maximitzar les seves possibilitats, l'entitat haurà d'assegurar-se que el seu projecte inclou les dues dimensions exigides: atenció integral (suport psicològic, jurídic i social) i inserció sociolaboral (formació, intermediació laboral, acompanyament a l'ocupació). A més, haurà de documentar que les participants manifesten voluntàriament el seu desig d'abandonar la prostitució, condició imprescindible segons les bases. L'alineació del projecte amb els estàndards del Conveni d'Estambul i el Conveni de Varsòvia reforçarà la solidesa tècnica de la sol·licitud.
Què han de fer les organitzacions ara?
- Revisar les bases reguladores completes publicades al BOE l'1 de setembre de 2026 per identificar els requisits d'elegibilitat, documentació exigida i criteris de valoració que s'aplicaran en les convocatòries.
- Auditar els programes actuals per verificar que contemplen tant l'atenció integral com la inserció sociolaboral, les dues dimensions exigides per la norma.
- Documentar la voluntarietat de les participants: establir o reforçar els mecanismes interns que acreditin que les persones ateses manifesten el seu desig d'abandonar la prostitució.
- Actualitzar la formació de l'equip en els estàndards del Conveni d'Estambul, la CEDAW i el Conveni de Varsòvia, que són el marc de referència tècnic de la norma.
- Estar atents a les convocatòries específiques que es publiquin a l'empara d'aquestes bases, ja que seran les que fixaran imports, plazos de sol·licitud i criteris de puntuació concrets.
Preguntes freqüents
Quin tipus d'entitats poden sol·licitar aquestes subvencions?
Les principals beneficiàries potencials són les organitzacions del tercer sector especialitzades en atenció a víctimes d'explotació sexual. La norma està orientada a entitats sense ànim de lucre que ofereixin alternatives sociolaborals a persones que manifestin voluntat d'abandonar la prostitució. Els requisits concrets d'elegibilitat es determinaran en cada convocatòria específica que es publiqui a l'empara de l'Ordre IGD/911/2026.
Quan es podran sol·licitar aquestes ajudes?
L'Ordre IGD/911/2026 aprova les bases reguladores, no una convocatòria concreta. Va entrar en vigor l'1 de setembre de 2026. Les convocatòries amb plazos de sol·licitud, imports i criteris de puntuació es publicaran posteriorment al BOE. Les entitats interessades han de monitoritzar les publicacions oficials per no perdre els plazos.
Quantes persones en situació de prostitució hi ha a Espanya segons aquesta normativa?
El Ministeri d'Igualtat estima en 114.576 dones les persones en situació de prostitució a Espanya. Aquesta xifra és la que utilitza l'Ordre IGD/911/2026 per justificar la necessitat de la intervenció pública i l'escala dels plans d'atenció integral i inserció sociolaboral financiables.
En quins convenis internacionals es basa aquesta normativa?
L'Ordre IGD/911/2026 es recolza en tres instruments internacionals vinculants per a Espanya: el Conveni d'Estambul (sobre prevenció i lluita contra la violència contra la dona), la CEDAW (Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona) i el Conveni de Varsòvia (sobre la lluita contra la trata de sers humans).
Què han d'incloure els projectes per ser financiables?
Els projectes han de contemplar dues dimensions: atenció integral (suport psicològic, jurídic i social) i inserció sociolaboral (formació i accés a l'ocupació). A més, han de dirigir-se exclusivament a persones que manifestin voluntàriament el seu desig d'abandonar la prostitució. L'enfocament ha de ser coherent amb el marc abolicionista de la norma, que concep la prostitució com violència de gènere estructural.
Font oficial
Consultar normativa completa a font oficial
Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulti a un professional qualificat. Font: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-18422
