Sancions UE contra l'Iran 2026: què han de fer exportadors i bancs

Dades clau

Qualsevol empresa europea que operi amb l'Iran —directa o indirectament— té una obligació legal activa des del 30 de març de 2026. El Reglament (UE) 2026/759 no és una actualització menor: deroga el Reglament 961/2010 i consolida el règim de sancions en un únic text actualitzat, modificant el Reglament 267/2012 com a marc de referència. Ignorar-ho no és una opció: l'incompliment exposa l'empresa a sancions administratives i penals a l'Estat membre corresponent.

El reglament va ser adoptat el 30 de març de 2026 i publicat al Diari Oficial de la UE el 31 de març de 2026, amb entrada en vigor immediata. Les empreses no tenen període d'adaptació: la norma és aplicable des de la seva adopció.

Què estableix aquesta normativa?

El Reglament 2026/759 actualitza el marc legal de sancions de la UE contra l'Iran amb tres efectes principals:

• Derogació del Reglament 961/2010: S'elimina aquest text anterior i es consolida tota la normativa en el Reglament 267/2012, ara modificat i actualitzat com a únic marc de referència.
• Actualització de les mesures restrictives: Es reforcen les restriccions existents sobre transaccions financeres, exportacions de béns de doble ús, tecnologia i operacions en el sector energètic amb entitats iranianes.
• Obligació de due diligence reforçada: Les empreses amb cadenes de subministrament que involucrin l'Iran o persones designades sota el règim de sancions han d'aplicar processos de verificació exhaustius.

Impacte econòmic i operatiu

L'impacte no és només legal: és operatiu i financer. Les empreses afectades han d'assumir costos reals derivats del compliment:

• Revisió de contractes i relacions comercials amb entitats iranianes o amb proveïdors que operin a l'Iran, la qual cosa pot implicar la ruptura d'acords vigents.
• Bloqueig de transaccions financeres amb entitats iranianes designades, amb el consegüent impacte en la liquiditat i en la gestió de cobraments i pagaments internacionals.
• Restriccions a l'exportació de béns de doble ús i tecnologia, que poden afectar sectors industrials, de telecomunicacions, energia i defensa.
• Costos de due diligence reforçada: Les empreses han d'invertir en processos de verificació de les seves cadenes de subministrament, la qual cosa implica recursos interns o externs (consultors, eines de screening de sancions).
• Risc de sancions administratives i penals en cas d'incompliment, la quantia de les quals depèn de la legislació de cada Estat membre.

El sector energètic, el financer i l'exportador de tecnologia són els que assumeixen major exposició operativa sota aquest reglament.

A qui afecta?

• Empreses exportadores que venguin o hagin venut béns de doble ús, tecnologia o productes relacionats amb el sector energètic a entitats iranianes.
• Entitats financeres (bancs, asseguradores, gestores) que mantinguin o gestionin transaccions, comptes o inversions vinculades a l'Iran o a persones designades.
• Operadors amb cadenes de subministrament que incloguin proveïdors, intermediaris o distribuïdors amb presència o vincles a l'Iran.
• Empreses de sectors energètics amb projectes, contractes o inversions a l'Iran o amb empreses iranianes.
• Assessors, consultors i despatxos que prestin serveis a qualsevol dels anteriors i hagin de garantir el compliment normatiu dels seus clients.

Exemple pràctic

Una empresa espanyola fabricant d'equips industrials té un contracte de subministrament amb un distribuïdor amb seu als Emirats Àrabs Units. Després de revisar la seva cadena de subministrament en aplicació del Reglament 2026/759, detecta que aquest distribuïdor reven part del material a una entitat iraniana inclosa a la llista de persones designades sota el règim de sancions.

En aquest cas, l'empresa espanyola està obligada a:

1. Suspendre el subministrament al distribuïdor mentre no s'aclareixi la destinació final dels béns.
2. Documentar el procés de due diligence realitzat per acreditar que va actuar amb diligència.
3. Notificar a les autoritats competents si detecta que ja s'han produït operacions que poguessin vulnerar les sancions.

No actuar exposa l'empresa a sancions administratives i, en funció de la legislació espanyola aplicable, potencialment penals per als responsables de la presa de decisions.

Què han de fer les empreses ara?

1. Auditar totes les relacions comercials amb l'Iran: Revisar contractes, proveïdors, clients i socis que tinguin qualsevol vincle amb l'Iran o amb persones designades sota el règim de sancions.
2. Verificar les llistes de persones i entitats designades: Consultar les llistes oficials de la UE per comprovar si alguna contrapart hi està inclosa. Aquestes llistes s'actualitzen periòdicament.
3. Implementar o reforçar el procés de due diligence: Establir un protocol de screening de sancions per a noves operacions i per a les relacions comercials existents, especialment en cadenes de subministrament complexes.
4. Revisar les operacions financeres: Les entitats financeres han de bloquejar o revisar qualsevol transacció vinculada a entitats iranianes o a persones designades.
5. Formar els equips de compliment i comercial: El personal que gestiona exportacions, compres internacionals o transaccions financeres ha de conèixer les restriccions actualitzades.
6. Documentar totes les accions preses: En cas d'inspecció o investigació, la documentació del procés de due diligence és la principal defensa davant possibles sancions.
7. Consultar amb assessoria legal especialitzada si existeix qualsevol dubte sobre l'exposició de l'empresa al règim de sancions, especialment en operacions amb tercers països que puguin actuar com a intermediaris.

Font oficial

Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulteu un professional qualificat. Font: https://eur-lex.europa.eu/./legal-content/AUTO/?uri=CELEX:32026R0759