Dades clau
| Normativa | Resolució de 16 d'abril de 2026, Comissió Mixta per a les Relacions amb el Tribunal de Comptes |
|---|---|
| Publicació | 9 de juny de 2026 |
| Entrada en vigor | No especificada |
| Afectats | Renfe Viajeros, Govern central, CCAA amb serveis ferroviaris transferits, usuaris d'abonaments gratuïts |
| Categoria | Sector Públic |
| Període fiscalitzat | Tercer quadrimestre de 2022 i exercici 2023 |
| Import auditat | ~48 milions d'euros en fiançes de Targetes Sense Compte no retornades |
| Sistemes informàtics afectats | SIVER, VISIR, VBK, VNV |
La Comissió Mixta per a les Relacions amb el Tribunal de Comptes ha aprovat, el 16 d'abril de 2026, les conclusions de l'informe de fiscalització sobre com va gestionar Renfe Viajeros les ajudes al transport ferroviari gratuït durant el tercer quadrimestre de 2022 i l'exercici 2023. El resultat és demolidor: fallades sistèmiques en els controls interns, irregularitats contractuals i un forat d'uns 48 milions d'euros en fiançes pendents d'auditar.
Per a qualsevol directiu d'empresa pública, gestor de fons públics o responsable de compliment normatiu en el sector del transport, aquesta resolució marca un abans i un després en les exigències de transparència i rendició de comptes sobre les subvencions al bitllet gratuït de tren.
Què estableix aquesta normativa?
La resolució assumeix íntegrament les conclusions de l'informe del Tribunal de Comptes i trasllada al Govern i a Renfe Viajeros una sèrie de mandats concrets. Les deficiències detectades s'agrupen en cinc grans blocs:
1. Irregularitats contractuals
Es van detectar contractes formalitzats després que el servei ja havia estat prestat. Això suposa una vulneració dels principis bàsics de contractació pública i dificulta qualsevol control previ de la despesa.
2. Sistemes informàtics obsolets i fragmentats
Renfe opera amb quatre sistemes informàtics distintos per gestionar les ajudes, cap d'ells integrat entre si:
- SIVER
- VISIR
- VBK
- VNV
Aquesta fragmentació impedeix una trazabilitat real de l'ús dels abonaments gratuïts i facilita errors o irregularitats en la justificació de la despesa.
3. Validacions fictícies i sobrevaloracions
L'informe detecta validacions fictícies d'abonaments gratuïts i sobrevaloracions en el càlcul de pèrdues d'ingressos que Renfe declara per justificar les compensacions rebudes de l'Estat. Això afecta directament a la fiabilitat de les dades amb les quals el Govern calcula quant ha de compensar a l'operadora.
4. Fiançes de Targetes Sense Compte no retornades
Es van identificar uns 48 milions d'euros en fiançes de Targetes Sense Compte que no han estat retornades als usuaris i que no han estat objecte d'auditoria. La resolució insta a realitzar una auditoria específica sobre aquest import.
5. Contractes d'Obligació de Servei Públic pendents
Tres comunitats autònomes amb serveis ferroviaris transferits manquen de contractes d'Obligació de Servei Públic (OSP) formalitzats amb l'Estat:
- Catalunya
- Aragó
- Extremadura
La resolució exigeix la seva formalització urgent.
Altres exigències aprovades
| Àmbit | Mesura exigida |
|---|---|
| Criteris de compensació | El Govern ha de fixar criteris objectius per calcular les compensacions a Renfe |
| Control d'accés | Renfe ha d'implantar sistemes de control nominatiu en accés |
| Accessibilitat web | Millorar l'accessibilitat conforme al Real Decreto 1112/2018 |
| Impacte de gènere | Incorporar anàlisi d'impacte de gènere en futures ajudes al transport |
Impacte econòmic i operatiu
Les implicacions econòmiques d'aquesta resolució són directes i multidimensionals:
- 48 milions d'euros en fiançes pendents d'auditar representen un risc financer real per a Renfe: si l'auditoria conclou que han de retornar-se, l'impacte en caixa seria immediat.
- Les sobrevaloracions en el càlcul de pèrdues d'ingressos podrien derivar en devolucions de compensacions ja cobrades a l'Estat, amb el consegüent impacte en el compte de resultats de Renfe Viajeros.
- La fragmentació de quatre sistemes informàtics (SIVER, VISIR, VBK, VNV) implica costos d'integració o substitució tecnològica per complir amb els nous requisits de control.
- L'absència de contractes OSP amb Catalunya, Aragó i Extremadura genera inseguretat jurídica sobre les compensacions ja pagades en aquestes comunitats i bloqueja la planificació pressupostària futura.
- L'obligació de complir amb el RD 1112/2018 sobre accessibilitat web suposa un projecte tècnic amb costos de desenvolupament i auditoria.
A qui afecta?
- Renfe Viajeros, S.M.E., SA: principal afectada. Ha de reformar els seus sistemes de control, tecnologia, contractes i processos de justificació de la despesa.
- Govern central (Ministeri de Transports): ha de fixar criteris objectius de compensació i formalitzar els contractes OSP pendents.
- Comunitats Autònomes de Catalunya, Aragó i Extremadura: afectades per la manca de contractes OSP formalitzats que regulin els seus serveis ferroviaris transferits.
- Usuaris d'abonaments gratuïts: els titulars de Targetes Sense Compte que van dipositar fiançes i no les han recuperat estan directament afectats per l'auditoria dels 48 milions d'euros.
- Proveïdors tecnològics del sector ferroviari públic: potencials adjudicataris dels projectes d'integració o substitució dels sistemes SIVER, VISIR, VBK i VNV.
Exemple pràctic
Imagina que ets responsable de compliment normatiu en una empresa pública de transport similar a Renfe. La teva empresa gestiona abonaments gratuïts amb quatre sistemes informàtics distintos que no es comuniquen entre si. Quan el Tribunal de Comptes audita el període 2022-2023, detecta que algunes validacions d'ús d'aquests abonaments són fictícies: el sistema registra viatges que no es van realitzar, inflant artificialment el nombre d'usos i, per tant, les pèrdues d'ingressos que justifiquen la compensació de l'Estat.
El resultat: l'Estat ha pagat compensacions calculades sobre dades incorrectes. La resolució del Congrés exigeix ara que Renfe implanti sistemes de control nominatiu en accés perquè cada validació quedi vinculada a una persona real i identificada. Fins que aquest sistema estigui operatiu, qualsevol xifra d'ús dels abonaments gratuïts és qüestionable davant una auditoria.
En paral·lel, si ets un dels usuaris que va dipositar una fiança al sol·licitar una Targeta Sense Compte i mai la vas recuperar, formes part de l'univers dels ~48 milions d'euros que ara el Congrés exigeix auditar i, en el seu cas, retornar.
Què han de fer les empreses ara?
- Si ets Renfe Viajeros o una empresa pública de transport: audita de manera immediata l'estat de les fiançes de Targetes Sense Compte. Els ~48 milions d'euros identificats són el focus prioritari de la resolució.
- Revisa els contractes amb proveïdors de serveis: assegura't que cap contracte es formalitza després de la prestació del servei. Això és una irregularitat greu en contractació pública.
- Avalua la integració tecnològica: els quatre sistemes (SIVER, VISIR, VBK, VNV) han de convergir en una solució que permeti trazabilitat real. Inicia l'anàlisi de viabilitat tècnica i pressupostària.
- Implanta controls nominatius en accés: cada ús d'un abonament gratuït ha de quedar vinculat a una persona identificada. Sense aquest control, les xifres d'ús són inauditables.
- Verifica el compliment del RD 1112/2018 sobre accessibilitat web. Realitza una auditoria d'accessibilitat de les teves plataformes digitals.
- Si ets una CCAA afectada (Catalunya, Aragó o Extremadura): activa les negociacions per formalitzar urgentment el contracte d'Obligació de Servei Públic amb l'Estat.
- Incorpora l'anàlisi d'impacte de gènere en el disseny de qualsevol futura ajuda al transport públic.
Preguntes freqüents
Què són les fiançes de Targetes Sense Compte de Renfe i per què hi ha 48 milions sense retornar?
Les Targetes Sense Compte són targetes d'abonament gratuït per a les quals Renfe va exigir una fiança als usuaris al tramitar-les. Segons l'informe del Tribunal de Comptes, aproximadament 48 milions d'euros en aquestes fiançes no han estat retornats als seus titulars i tampoc han estat objecte d'auditoria. La resolució del Congrés exigeix que es realitzi una auditoria específica sobre aquest import per determinar la seva situació i, en el seu cas, procedir a la devolució.
Què són les validacions fictícies d'abonaments gratuïts detectades a Renfe?
L'informe va detectar que el sistema de Renfe registrava validacions d'ús d'abonaments gratuïts que no corresponien a viatges reals. Això inflava artificialment el nombre d'usos i, per tant, les pèrdues d'ingressos declarades per Renfe per justificar les compensacions rebudes de l'Estat. Per corregir-ho, la resolució exigeix implantar sistemes de control nominatiu en accés que vinculin cada validació a una persona identificada.
Quines comunitats autònomes no tenen contracte d'Obligació de Servei Públic amb Renfe i què implica?
Catalunya, Aragó i Extremadura manquen de contractes d'Obligació de Servei Públic (OSP) formalitzats amb l'Estat per als seus serveis ferroviaris transferits. Això genera inseguretat jurídica sobre les compensacions ja abonades i dificulta la planificació pressupostària. La resolució insta el Govern a formalitzar-los urgentment.
Quins sistemes informàtics usa Renfe per gestionar els abonaments gratuïts i quin és el problema?
Renfe gestiona els abonaments gratuïts amb quatre sistemes distintos: SIVER, VISIR, VBK i VNV. El problema és que estan obsolets i no estan integrats entre si, la qual cosa impedeix una trazabilitat real de l'ús dels abonaments i facilita errors o irregularitats en la justificació de la despesa davant l'Estat.
Què obliga el RD 1112/2018 a Renfe en matèria d'accessibilitat web?
El Real Decreto 1112/2018 estableix els requisits d'accessibilitat dels llocs web i aplicacions per a dispositius mòbils del sector públic. La resolució detecta que Renfe no compleix plenament amb aquests estàndards i li exigeix millorar l'accessibilitat de les seves plataformes digitals per garantir l'accés a tots els usuaris, incloses les persones amb discapacitat.
Font oficial
Consulta la normativa completa a font oficial
Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulta un professional qualificat. Font: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-12496