Dades clau
| Normativa | Esmenes als Annexos II i III del Protocol SPA/BD del Conveni de Barcelona (Decisió IG.27/7) |
|---|---|
| Publicació BOE | 25 de juny de 2026 |
| Entrada en vigor | 60 dies després de notificació del Dipositari |
| Afectats | Sector pesquer mediterrani, administracions ambientals i empreses d'acuicultura a Espanya |
| Categoria | Agricultura i Pesca / Medi Ambient |
| Origen | 24.ª reunió de les Parts, El Caire (Egipte), 5 de desembre de 2025 |
| Font oficial | BOE-A-2026-13756 |
Si faenan en aigües mediterrànies espanyoles i capturen taurons o raies, aquesta normativa els afecta directament. Les esmenes al Protocol sobre Zones Especialment Protegides i la Diversitat Biològica (SPA/BD) del Conveni de Barcelona, adoptades a El Caire el 5 de desembre de 2025 i publicades al BOE el 25 de juny de 2026, amplien de forma significativa la llista d'espècies marines sota protecció màxima a la Mediterrània.
Espanya va ser part activa en la negociació: una de les noves espècies incorporades, Foraminospongia balearica, és una proposta d'origen espanyol. Les esmenes entren en vigor 60 dies després de la notificació formal del Dipositari del Conveni.
Què estableix aquesta normativa?
El Protocol SPA/BD del Conveni de Barcelona classifica les espècies marines mediterrànies en dos annexos amb distint nivell de protecció:
- Annex II: Espècies en perill o amenazades. Requereixen les mesures de conservació més estrictes. La captura, possessió, comercialització o pertorbació estan subjectes a prohibicions o restriccions severes.
- Annex III: Espècies la qual explotació està regulada. Poden capturar-se sota condicions específiques, però amb límits i controls.
Les esmenes aprovades a El Caire produeixen dos tipus de canvis concrets:
Noves espècies incorporades a l'Annex II
| Grup | Espècie / Descripció |
|---|---|
| Taurons (3 espècies) | No es especifiquen els noms exactes de les tres espècies en les dades publicades |
| Esponges (6 espècies) | Inclou Foraminospongia balearica (proposta espanyola) i altres 5 espècies d'esponges |
Espècies que pugen d'Annex III a Annex II
Quatre espècies de peixos cartilaginosos (taurons i/o raies) passen del règim d'explotació regulada al d'espècie amenazada, la qual cosa implica un salt qualitatiu en el nivell de protecció exigit. Les dades publicades no detallen els noms taxonòmics exactes d'aquestes quatre espècies.
Per a totes les espècies de l'Annex II, els Estats part —inclosa Espanya— estan obligats a adoptar mesures nacionals d'implementació efectiva. Això es tradueix en regulació pesquera, plans de gestió i, potencialment, vedades o restriccions de captura a nivell nacional.
Impacte econòmic i operatiu
L'impacte no és immediat en forma de multa o taxa, però sí genera obligacions operatives amb conseqüències econòmiques reals per al sector:
- Restriccions de captura: Les flotes que capturen de forma incidental o dirigida les espècies ara incloses a l'Annex II hauran de revisar els seus arts de pesca, zones de faena i protocols de devolució al mar.
- Major càrrega administrativa: Els armadors i patrons de pesca poden veure's obligats a documentar captures incidentals, complir amb nous plans de gestió o sol·licitar autoritzacions específiques.
- Risc de sancions: Una vegada que Espanya traslladi aquestes obligacions a la normativa nacional, la captura, retenció a bord o comercialització d'aquestes espècies sense autorització pot comportar sancions sota la legislació espanyola de pesca i biodiversitat.
- Impacte en acuicultura: Les empreses d'acuicultura que treballin amb espècies relacionades o en zones d'hàbitat de les espècies protegides hauran de revisar els seus plans d'activitat.
El canvi més rellevant des del punt de vista operatiu és el trasllat de 4 peixos cartilaginosos de l'Annex III a l'Annex II: aquestes espècies abans podien capturar-se amb regulació; ara passen a estar sota el règim de màxima protecció, la qual cosa pot implicar prohibició efectiva de captura.
A qui afecta?
- Armadors i patrons de pesca que faenan en aigües mediterrànies espanyoles, especialment qui utilitza arts d'arrossegament, palangre de fons o xarxes d'enmall que puguin capturar taurons, raies o esponges.
- Confraries de pescadors del litoral mediterrani (Catalunya, Comunitat Valenciana, Regió de Múrcia, Andalusia oriental, Illes Balears).
- Empreses d'acuicultura marina amb instal·lacions a la Mediterrània que puguin interactuar amb els hàbitats de les espècies protegides.
- Administracions ambientals autonòmiques responsables d'implementar les mesures de conservació exigides pel Protocol.
- Exportadors i importadors de productes pesquers que incloguin les espècies ara protegides, ja que la seva comercialització pot quedar restringida.
Exemple pràctic
Un armador de palangre de fons amb base a Alacant que faeni en aigües mediterrànies captura de forma incidental taurons de fons amb certa freqüència. Fins ara, si alguna d'aquestes espècies estava a l'Annex III, podia retenir-la a bord sota quota regulada.
Amb les noves esmenes, si alguna d'aquestes espècies ha passat a l'Annex II —com ocorre amb les 4 espècies de peixos cartilaginosos que canvien de categoria—, la retenció a bord passa a estar prohibida o subjecta a autorització especial. L'armador haurà de:
- Identificar si les espècies que captura incidentalment estan ara a l'Annex II.
- Adaptar el seu protocol de devolució al mar («descart») per a aquestes espècies.
- Documentar les captures incidentals segons exigeixi la normativa espanyola de transposició.
- Consultar amb la seva confraria o amb l'administració pesquera autonòmica si necessita modificar el seu pla de pesca.
El mateix aplica a un vaixell d'arrossegament que operi en fons on habiten les esponges ara protegides, inclosa Foraminospongia balearica en aigües balears.
Què han de fer les empreses ara?
- Identificar les espècies afectades: Revisar si les espècies que es capturen (de forma dirigida o incidental) en l'activitat habitual coincideixen amb les 9 noves incorporacions a l'Annex II o amb les 4 que pugen de categoria.
- Consultar a l'administració pesquera: Contactar amb la Secretaria General de Pesca o amb la conselleria autonòmica competent per conèixer les mesures nacionals d'implementació que Espanya adoptarà.
- Revisar arts i zones de pesca: Avaluar si els arts utilitzats i les zones de faena generen captures incidentals de les espècies ara protegides, i estudiar alternatives.
- Actualitzar protocols de descart: Establir procediments clars per a la devolució al mar de les espècies de l'Annex II capturades de forma incidental, minimitzant la mortalitat.
- Vigilar la transposició nacional: Les obligacions del Protocol han de traspassar-se a normativa espanyola. Estar atents a noves resolucions, ordres ministerials o plans de gestió que desenvolupin aquestes esmenes.
- Documentar i registrar: Mantenir registres actualitzats de captures incidentals d'espècies protegides, ja que l'administració pot requerirlos en inspeccions.
Preguntes freqüents
Quan entren en vigor les noves restriccions per a la pesca mediterrània?
Les esmenes entren en vigor 60 dies després de la notificació formal del Dipositari del Conveni de Barcelona. La publicació al BOE es va produir el 25 de juny de 2026, però el termini exacte depèn de quan el Dipositari notifiqui formalment als Estats part. Espanya ha d'adoptar a més mesures nacionals d'implementació, el calendari de les quals no està especificat en la normativa publicada.
Quines espècies de taurons i esponges estan ara protegides a la Mediterrània?
Les esmenes incorporen a l'Annex II (màxima protecció) 3 espècies de taurons i 6 espècies d'esponges. Entre les esponges figura Foraminospongia balearica, proposta d'origen espanyol. A més, 4 espècies de peixos cartilaginosos que estaven a l'Annex III (explotació regulada) passen a l'Annex II. Els noms taxonòmics exactes de totes les espècies han de consultar-se en el text íntegre de la Decisió IG.27/7 disponible en la font oficial del BOE.
Quina diferència hi ha entre l'Annex II i l'Annex III del Protocol SPA/BD?
L'Annex II recull espècies en perill o amenazades que requereixen les mesures de conservació més estrictes: la captura, possessió i comercialització estan subjectes a prohibicions o restriccions severes. L'Annex III inclou espècies la qual explotació està permesa però regulada, amb quotes i condicions. El canvi de 4 peixos cartilaginosos de l'Annex III a l'Annex II suposa passar d'un règim d'explotació controlada a un de protecció màxima.
Què passa si un vaixell captura de forma incidental una espècie ara a l'Annex II?
Una vegada que Espanya traslladi les obligacions del Protocol a la normativa nacional, la retenció a bord d'espècies de l'Annex II sense autorització específica pot constituir una infracció. Els armadors han d'establir protocols de devolució al mar i documentar les captures incidentals. Es recomana consultar amb la Secretaria General de Pesca o l'administració autonòmica competent per conèixer el règim sancionador aplicable.
Afecta aquesta normativa només a la pesca o també a l'acuicultura?
Afecta a ambdós sectors. Les empreses d'acuicultura marina amb instal·lacions a la Mediterrània que operin en zones d'hàbitat de les espècies protegides —incloses les esponges com Foraminospongia balearica en aigües balears— han de revisar els seus plans d'activitat per assegurar-se que no interfereixen amb la conservació d'aquestes espècies.
Font oficial
Consultar normativa completa en font oficial (BOE-A-2026-13756)
Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulteu a un professional qualificat. Font: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-13756