Homologació de frens 2026: què han de fer fabricants i importadors de vehicles

Dades clau

Els fabricants i importadors de vehicles de passatgers, de càrrega i de remolcs que operen a Europa tenen una nova obligació tècnica sobre la taula. El Reglament n.º 13 de Nacions Unides, incorporat al marc normatiu de la UE mitjançant la seva publicació al Diari Oficial de la Unió Europea com a DOUE 2026/746 el 13 d'abril de 2026, estableix els requisits uniformes que han de complir els sistemes de frenada per obtenir l'homologació de tipus.

No es tracta d'una recomanació. És l'estàndard tècnic que els organismes nacionals d'homologació aplicaran en les seves avaluacions. Qui no compleixi no obté l'homologació. Sense homologació, el vehicle no es pot vendre en cap dels mercats adherits a l'Acord de 1958 de Nacions Unides, que inclou la totalitat de la Unió Europea.

Què estableix aquesta normativa?

El Reglament n.º 13 fixa tres grans blocs d'exigències per als sistemes de frenada dels vehicles afectats:

El reglament aplica a tres categories de vehicles clarament definides:

• Categoria M: Vehicles de motor destinats al transport de passatgers
• Categoria N: Vehicles de motor destinats al transport de mercaderies
• Categoria O: Remolcs

La norma s'integra en el marc de l'Acord de Nacions Unides de 1958, la qual cosa significa que el seu àmbit d'aplicació va més enllà de la UE: afecta tots els països signataris d'aquest acord. Per als fabricants amb vocació exportadora, això és rellevant: una homologació conforme al Reglament n.º 13 obri mercats fora d'Europa.

Impacte econòmic i operatiu

El compliment d'aquesta normativa genera costos directes i indirectes que les empreses han d'anticipar. Els principals impactes operatius són:

• Revisió de documentació tècnica: Tota la documentació d'homologació existent ha de contrastar-se amb els nous requisits del Reglament n.º 13. En flotes de models amples, això pot suposar un treball de revisió significatiu.
• Assaigs d'homologació: Els vehicles han de superar assaigs de tipus conforme als nous estàndards. Aquests assaigs tenen cost directe i requereixen coordinació amb laboratoris acreditats i organismes tècnics.
• Possible redisseny de components: En els casos en què els sistemes de frenada actuals no superin els nous requisits de rendiment, serà necessari redissenyar components. Aquest és l'escenari de major cost i impacte en els terminis de comercialització.
• Coordinació amb organismes nacionals: Els organismes tècnics d'homologació nacionals aplicaran aquests criteris en les seves avaluacions. Les empreses han d'anticipar els temps administratius d'aquests processos.

Per als importadors, l'impacte és igualment rellevant: els vehicles que importin han de comptar amb l'homologació conforme a aquest reglament per poder ser comercialitzats. Si el fabricant d'origen no ha adaptat els seus models, l'importador no podrà introduir-los al mercat europeu.

A qui afecta?

• Fabricants de vehicles de passatgers (categoria M) que comercialitzin a la UE o en països adherits a l'Acord de 1958
• Fabricants de vehicles de mercaderies (categoria N) amb els mateixos àmbits de comercialització
• Fabricants de remolcs (categoria O)
• Importadors de vehicles de les categories M, N i O a la UE
• Organismes tècnics d'homologació nacionals, que han d'aplicar els nous criteris en les seves avaluacions
• Proveïdors de components de frenada els sistemes dels quals siguin objecte de redisseny o recertificació

Exemple pràctic

Un importador espanyol que porta vehicles de càrrega (categoria N) fabricats fora de la UE necessita verificar que el fabricant d'origen ha obtingut l'homologació de tipus conforme al Reglament n.º 13 per al sistema de frenada d'aquests models.

Si el fabricant no ha actualitzat la seva homologació als nous estàndards, l'importador s'enfronta a dues opcions: esperar que el fabricant completi el procés d'homologació —amb el consegüent retard en la comercialització— o explorar models alternatius que ja comptin amb l'homologació vigent.

En el cas d'un fabricant europeu de remolcs (categoria O), el procés implica revisar si els sistemes de frenada dels seus models actuals compleixen els requisits de rendiment del Reglament n.º 13, sotmetre els models als assaigs de tipus corresponents i actualitzar la documentació tècnica davant de l'organisme nacional d'homologació. Si algun model no supera els assaigs, haurà de redissenyar els components afectats abans de poder seguir comercialitzant-lo als mercats coberts per l'Acord de 1958.

Què han de fer les empreses ara?

1. Identificar els models afectats: Revisar el catàleg de vehicles comercialitzats o importats i classificar-los per categoria (M, N u O) per determinar l'abast de l'impacte.
2. Auditar la documentació tècnica d'homologació vigent: Contrastar la documentació actual de cada model amb els requisits del Reglament n.º 13 per detectar possibles buits.
3. Contactar amb l'organisme nacional d'homologació: Consultar els terminis i procediments específics que aplicarà l'organisme tècnic nacional per a l'avaluació conforme als nous criteris.
4. Planificar els assaigs de tipus: Reservar capacitat en laboratoris acreditats per als assaigs de frenada requerits, anticipant els temps d'espera habituals en aquests processos.
5. Avaluar necessitat de redisseny de components: Si els assaigs previs o la revisió tècnica anticipen que algun sistema de frenada no complirà els nous requisits de rendiment, iniciar el procés de redisseny amb marge suficient.
6. Verificar l'estat d'homologació dels proveïdors: Per als importadors, confirmar amb els fabricants d'origen que els seus models compten o comptaran amb l'homologació conforme al Reglament n.º 13 abans de comprometre comandes.