Drets legals de la natura a la UE: quins riscos tenen les empreses

Dades clau

Els ecosistemes podrien tenir drets legals a Europa. No és ciència ficció: la Comissió Europea ha donat llum verda al registre de la iniciativa ciutadana europea 'Drets de la natura: capacitar els ciutadans perquè representin i protegeixin els ecosistemes', mitjançant la Decisió d'Execució (UE) 2026/1141, publicada el 26 de maig de 2026.

Això no crea obligacions immediates per a les empreses, però marca una tendència regulatòria que els sectors amb major impacte ambiental no poden ignorar. Si la iniciativa prospera, les regles del joc en matèria de legislació ambiental, urbanística, agrícola i d'infraestructures podrien canviar de forma profunda.

Què estableix aquesta normativa?

La Decisió d'Execució (UE) 2026/1141 autoritza el registre de la iniciativa ciutadana europea titulada 'Drets de la natura: capacitar els ciutadans perquè representin i protegeixin els ecosistemes', conforme al Reglament (UE) 2019/788 del Parlament Europeu i del Consell.

El registre és el primer pas formal del procés. A partir d'ara, els promotors de la iniciativa poden recollir signatures a tota la Unió Europea. El mecanisme funciona així:

• Si s'assoleixen un milió de signatures en almenys 7 països de la UE, la Comissió Europea queda obligada a estudiar formalment propostes legislatives sobre l'assumpte.
• L'objectiu de la iniciativa és atorgar personalitat jurídica als ecosistemes, el que permetria que rius, boscos u altres entorns naturals poguessin ser representats legalment davant dels tribunals.
• Això podria derivar en canvis profunds en la legislació ambiental, urbanística, agrícola i d'infraestructures a escala europea.

És fonamental entendre que el registre no implica que la proposta vagi a convertir-se en llei. És l'inici d'un procés que pot durar anys, però que marca una direcció regulatòria clara en la política ambiental de la UE.

Impacte econòmic i operatiu

En la fase actual no hi ha costos ni obligacions directes per a les empreses. Tanmateix, l'impacte potencial a mitjà termini és significatiu per als sectors amb major petjada ambiental.

Si els ecosistemes adquireixen personalitat jurídica, les conseqüències operatives i econòmiques podrien incloure:

• Noves restriccions d'activitat en zones amb ecosistemes protegits, afectant projectes de construcció, infraestructures i energia.
• Risc de litigis: els ecosistemes podrien ser representats legalment, el que obriria la porta a demandes judicials contra empreses per danys ambientals.
• Major càrrega regulatòria en els processos d'avaluació d'impacte ambiental per a projectes agrícoles, energètics i urbanístics.
• Incertesa en la planificació d'inversions a llarg termini en sectors exposats, especialment en projectes que afectin espais naturals.

La tendència regulatòria europea en matèria ambiental porta anys endurint-se. Aquesta iniciativa és una senyal més que les empreses amb impacte sobre l'entorn natural han d'incorporar el risc regulatori ambiental en la seva planificació estratègica.

A qui afecta?

Segons la informació publicada, els principals afectats pel desenvolupament d'aquesta iniciativa són:

• Empreses del sector de la construcció i l'urbanisme: projectes que afectin ecosistemes podrien enfrontar noves restriccions o impugnacions legals.
• Empreses del sector energètic: instal·lacions de generació, transport o distribució amb impacte sobre entorns naturals.
• Empreses del sector agrícola: explotacions amb ús intensiu del sòl o de l'aigua en zones amb ecosistemes rellevants.
• Empreses d'infraestructures: promotors i constructors de vies, ports, aeroports u altres infraestructures amb impacte ambiental.
• Administracions públiques: organismes responsables de la planificació territorial i la gestió ambiental.
• Ciutadans europeus: com a firmants potencials i com a titulars de drets en relació amb els ecosistemes.
• Legisladors i reguladors: tant a nivell europeu com nacional, que hauran d'adaptar els marcs normatius si la iniciativa prospera.

Exemple pràctic

Imagina una promotora immobiliària que té en cartera el desenvolupament d'un parc logístic en una zona propera a un aiguamoll protegit al sud d'Espanya. Avui, el procés passa per obtenir una avaluació d'impacte ambiental favorable i els permisos urbanístics corresponents.

Si la iniciativa 'Drets de la natura' prospera i els ecosistemes adquireixen personalitat jurídica, aquest aiguamoll podria tenir representació legal pròpia. Això significaria que una organització ciutadana o ambiental podria actuar en nom de l'aiguamoll davant dels tribunals per impugnar el projecte, fins i tot després que aquest hagi obtingut totes les autoritzacions administratives.

El resultat pràctic seria un increment del risc legal i dels terminis d'execució de projectes amb impacte ambiental, així com una major pressió per incorporar criteris de protecció ecosistèmica des de les fases inicials de disseny. No és un risc immediat, però és el tipus d'escenari que els departaments jurídics i de planificació estratègica de les empreses afectades han de començar a contemplar.

Què han de fer les empreses ara?

1. Monitoritzar l'avanç de la recollida de signatures: seguir si la iniciativa assoleix el llindar d'un milió de signatures en almenys 7 països de la UE, ja que aquest hito activaria el procés legislatiu formal a la Comissió Europea.
2. Revisar l'exposició ambiental dels projectes en cartera: identificar quins projectes actuals o futurs podrien veure's afectats per noves restriccions vinculades a la protecció d'ecosistemes.
3. Incorporar el risc regulatori ambiental en la planificació estratègica: especialment en sectors de construcció, energia i agricultura, on l'impacte potencial és major segons la informació publicada.
4. Consultar amb assessors jurídics especialitzats en dret ambiental europeu: per anticipar com podria evolucionar el marc normatiu i quines adaptacions serien necessàries en cas que la iniciativa prosperi.
5. Seguir l'evolució de la política ambiental de la UE: aquesta iniciativa s'emmarca en una tendència regulatòria més àmplia. Mantenir-se informat sobre els canvis en legislació ambiental, urbanística i agrícola europees és clau per anticipar riscos.