Dades clau
| Normativa | Resolució de 8 de juliol de 2026, de la Direcció General de Política Energètica i Mines |
|---|---|
| Publicació BOE | 6 d'agost de 2026 |
| Entrada en vigor | 6 d'agost de 2026 |
| Promotor afectat | Iberdrola Renovables Castella i Lleó, SA |
| Projecte denegat | Mòdul fotovoltaic Radona II — 32,655 MW de potència instal·lada |
| Ubicació | Taroda i Alcubilla de les Peñas (Soria) |
| Parc eòlic associat | Radona II — 32 MW de potència instal·lada (existent) |
| Inici de l'expedient | Febrer de 2022 |
| Autorització prèvia obtinguda | Novembre de 2024 (autorització administrativa prèvia) |
| Categoria | Energia |
| Referència BOE | BOE-A-2026-17174 |
Un projecte renovable pot tenir autorització prèvia i igualment no arribar a construir-se. Això és exactament el que li ha ocorregut a Iberdrola Renovables Castella i Lleó amb el mòdul fotovoltaic Radona II: quatre anys de tramitació, autorització administrativa prèvia obtinguda en novembre de 2024, i finalment una resolució denegatòria publicada al BOE el 6 d'agost de 2026 (BOE-A-2026-17174).
La Direcció General de Política Energètica i Mines desestima la sol·licitud d'autorització administrativa de construcció i declaració d'utilitat pública del mòdul fotovoltaic Radona II, de 32,655 MW, destinat a hibridar-se amb el parc eòlic homònim ja operatiu a Taroda i Alcubilla de les Peñas (Soria), de 32 MW. El motiu: el promotor no va aportar la documentació exigida malgrat rebre múltiples requeriments de subsanació.
Què estableix aquesta resolució?
La resolució denega específicament l'autorització administrativa de construcció i la declaració d'utilitat pública del mòdul fotovoltaic Radona II. No anul·la l'autorització prèvia ja concedida, però bloqueja completament l'avanç del projecte a la fase constructiva.
Els motius concrets de la denegació són tres incompliments documentals acumulats, tots ells exigits i no aportats pel promotor:
| Documentació exigida i no aportada | Òrgan/Instrument que la exigia |
|---|---|
| Autoritzacions de construcció de les infraestructures d'evacuació d'energia elèctrica | Requisit del procediment d'autorització de construcció |
| Addenda al projecte amb conformitat ambiental autonòmica | Exigència de coordinació amb l'administració autonòmica de Castella i Lleó |
| Pla de Conservació d'avifauna esteparia | Informe de Determinació d'Afecció Ambiental |
L'expedient es va iniciar en febrer de 2022. Al llarg de més de quatre anys, l'administració va realitzar múltiples requeriments de subsanació que el promotor no va respondre de forma adequada. La denegació es produeix, per tant, no per raons de fons sobre la viabilitat del projecte, sinó per una gestió documental i de coordinació deficient entre els expedients autonòmic i estatal.
Impacte econòmic i operatiu
Per a Iberdrola, l'impacte immediat és el bloqueig de 32,655 MW de capacitat fotovoltaica que no podrà generar ingressos mentre no es resolgui la situació. La hibridació amb el parc eòlic Radona II (32 MW ja operatiu) hauria permès optimitzar la infraestructura d'evacuació existent i millorar la rendibilitat de l'actiu conjunt.
Més enllà del cas concret, aquesta resolució té un impacte sistèmic per al sector renovable:
- Cost d'oportunitat: cada mes de bloqueig en un projecte d'aquesta escala suposa ingressos no percebuts per generació elèctrica.
- Risc de caducitat de permisos: els expedients paralitzats poden perdre validesa si no es reactiven dins dels terminis administratius.
- Cost de reactivació: reprendre un expedient denegat implica nova tramitació, actualització d'estudis ambientals i possible pèrdua de posició a la cua d'accés a xarxa.
- Risc reputacional i financer: els inversors i financers de projectes renovables valoren negativament els expedients amb historial de requeriments incomplits.
A qui afecta?
- Iberdrola Renovables Castella i Lleó, SA: promotor directe, amb el projecte bloquejat en fase de construcció.
- Promotors de projectes de hibridació eòlic-solar: qualsevol empresa que estigui tramitant o planifiqui tramitar la hibridació d'un parc eòlic existent amb mòduls fotovoltaics.
- Desenvolupadors d'energies renovables a Espanya: la resolució estableix un precedent clar sobre les conseqüències de no coordinar els expedients autonòmics i estatals.
- Inversors i fons amb actius renovables en tramitació: han de revisar l'estat documental de les seves carteres de projectes.
- Assessors legals i tècnics de projectes renovables: la resolució reforça la necessitat d'un seguiment actiu dels requeriments administratius.
- Empreses amb projectes a Castella i Lleó: la coordinació amb l'administració autonòmica per a la conformitat ambiental és un punt crític identificat en aquest expedient.
Exemple pràctic
Imagina que ets el director de desenvolupament d'una empresa renovable mitjana. Tens un projecte de hibridació: un parc eòlic de 20 MW ja operatiu a Castella i Lleó al qual vols afegir 15 MW fotovoltaics. En 2023 obtens l'autorització administrativa prèvia. En 2024 presentas la sol·licitud d'autorització de construcció.
L'administració estatal et demana tres documents: les autoritzacions de construcció de la infraestructura d'evacuació, l'addenda al projecte amb el vistiplau ambiental de la Junta de Castella i Lleó, i el Pla de Conservació d'avifauna esteparia que exigeix l'informe d'afecció ambiental. El teu equip tècnic està sobrecarregat i els requeriments es van acumulant sense resposta completa.
El resultat, com en el cas de Radona II, seria la denegació de l'autorització de construcció. Quatre anys de tramitació, costos d'enginyeria, estudis ambientals i taxes administratives perduts, i el projecte bloquejat sense possibilitat de generar ingressos. La lliçó del cas Radona II és que l'autorització prèvia no garanteix la construcció: la fase de construcció té els seus propis requisits documentals, i l'incompliment de qualsevol d'ells pot tombar el projecte sencer.
Què han de fer les empreses ara?
- Auditar l'estat documental de tots els projectes en tramitació: revisar si existeixen requeriments de subsanació pendents de resposta, especialment en la fase d'autorització de construcció.
- Verificar la coordinació entre expedients autonòmic i estatal: assegurar-se que l'addenda al projecte compta amb la conformitat ambiental de la comunitat autònoma corresponent abans de presentar-la a l'organisme estatal.
- Obtenir i aportar el Pla de Conservació d'avifauna esteparia si el projecte està en zona sensible: aquest document és exigit per l'Informe de Determinació d'Afecció Ambiental i la seva absència és causa directa de denegació.
- Tramitar les autoritzacions de construcció d'infraestructures d'evacuació de forma paral·lela: no esperar a tenir l'autorització de construcció del mòdul generador per iniciar els tràmits d'evacuació.
- Establir un sistema de seguiment actiu de requeriments administratius: assignar un responsable específic per a cada expedient que controli els terminis de resposta a requeriments.
- Consultar amb assessors especialitzats en dret energètic i ambiental si hi ha dubtes sobre l'estat de coordinació entre administracions en projectes de hibridació.
Preguntes freqüents
Per què es va denegar l'autorització del fotovoltaic Radona II si ja tenia autorització prèvia?
L'autorització administrativa prèvia (obtinguda en novembre de 2024) i l'autorització de construcció són dues fases diferents del procediment. La denegació es va produir en la fase de construcció perquè Iberdrola no va aportar tres documents exigits: les autoritzacions de construcció de les infraestructures d'evacuació, l'addenda al projecte amb conformitat ambiental autonòmica, i el Pla de Conservació d'avifauna esteparia requerit per l'Informe de Determinació d'Afecció Ambiental.
Què és la hibridació d'un parc eòlic amb mòduls fotovoltaics i quins requisits té?
La hibridació consisteix a afegir capacitat de generació fotovoltaica a un parc eòlic ja existent, compartint infraestructura d'evacuació. En el cas de Radona II, es pretenia afegir 32,655 MW fotovoltaics al parc eòlic de 32 MW ja operatiu a Taroda i Alcubilla de les Peñas (Soria). Requereix autorització administrativa prèvia, autorització de construcció (amb documentació ambiental i d'evacuació completa) i declaració d'utilitat pública.
Quins documents són imprescindibles per obtenir l'autorització de construcció d'un projecte renovable a Espanya?
Segons es desprèn de la resolució de Radona II, són crítics: les autoritzacions de construcció de les infraestructures d'evacuació, l'addenda al projecte amb la conformitat ambiental de la comunitat autònoma corresponent, i, quan el projecte es ubica en zones amb avifauna esteparia, el Pla de Conservació exigit per l'Informe de Determinació d'Afecció Ambiental. L'absència de qualsevol d'aquests documents, després de requeriments de subsanació, pot derivar en denegació.
Quant temps portava en tramitació l'expedient de Radona II quan va ser denegat?
L'expedient es va iniciar en febrer de 2022 i la resolució denegatòria es va publicar el 6 d'agost de 2026, la qual cosa suposa més de quatre anys de tramitació. Durant aquest període, el projecte va obtenir l'autorització administrativa prèvia en novembre de 2024, però no va aconseguir completar els requisits documentals per a la fase de construcció.
Pot Iberdrola recórrer la denegació o reiniciar l'expedient de Radona II?
La resolució no especifica si Iberdrola pot recórrer o reiniciar l'expedient. En termes generals del procediment administratiu espanyol, una resolució denegatòria pot ser objecte de recurs d'alçada o reposició, i en el seu cas de recurs contenciós-administratiu. Per conèixer les opcions concretes en aquest expedient, és necessari consultar el text íntegre de la resolució i assessorar-se amb un especialista en dret energètic i administratiu.
Font oficial
Consultar normativa completa en font oficial (BOE-A-2026-17174)
Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulti un professional qualificat. Font: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-17174