Correcció MREL 2026: què han de revisar bancs i empreses d'inversió

Dades clau

Els bancs i empreses d'inversió subjectes al Mecanisme Únic de Resolució tenen una nova obligació de revisió: la rectificació publicada el 3 de setembre de 2026 corregeix el text del Reglament (UE) 2019/877, la norma que estableix els requisits MREL —Minimum Requirement for own funds and Eligible Liabilities— per a garantir que una entitat pugui absorbir pèrdues i ser recapitalitzada sense diners públics.

La correcció subsana errors materials o de traducció detectats en la versió publicada al Diari Oficial L 150 de 7 de juny de 2019. Encara que es tracti d'una rectificació tècnica, el seu abast pot ser significatiu: si l'error afectava a un ratio, a un llindar o a una definició clau, l'obligació real de l'entitat pot diferir del que venia aplicant.

Què estableix aquesta normativa?

Per a entendre l'abast de la correcció, convé tenir clara l'arquitectura normativa que modifica:

El MREL és, en essència, el coixí que la JUR exigeix a cada entitat per a que, si entra en resolució, els accionistes i creditors —no els contribuents— assumeixin les pèrdues. La norma original de 2019 va establir com calcular aquest coixí, quins instruments són admissibles i com han d'integrar-se en els plans de resolució individuals.

Una rectificació en aquest text no és un canvi de política: és la correcció del que la norma sempre va haver de dir. Però això implica que, si l'entitat venia interpretant el text erroni, pot haver estat calculant malament el seu MREL o estructurant incorrectament els seus passius admissibles.

Impacte econòmic i operatiu

L'impacte directe depèn de quina part del text ha estat corregida —dada que no està especificada en la publicació disponible—, però els vectors de risc són clars:

• Ratios de capital: Si la correcció afecta a llindars o percentatges del MREL, l'entitat pot tenir que emetre més deute admissible o ajustar la seva estructura de capital.
• Plans de resolució: Els plans aprovats per la JUR es basen en el text normatiu vigent. Una correcció pot obligar a revisar i actualitzar aquests plans.
• Instruments de passiu admissibles: Si la correcció modifica quins passius computen com MREL, algunes emissions de deute podrien deixar de ser vàlides o, al contrari, nous instruments podrien passar a ser elegibles.
• Cost de compliment: La revisió interna de plans, l'anàlisi legal del text corregit i l'eventual actualització d'emissions suposen costos operatius i legals directes per als departaments de tresoreria, riscos i compliment normatiu.

Les entitats de major mida —especialment les d'importància sistèmica supervisades directament per la JUR— són les que tenen major exposició, donat que els seus requisits MREL són més elevats i els seus plans de resolució més complexos.

A qui afecta?

• Entitats de crèdit subjectes al Mecanisme Únic de Resolució de la UE (principalment bancs de la zona euro i dels Estats membres participants)
• Empreses d'inversió incloses en l'àmbit d'aplicació del Reglament (UE) 806/2014
• Departaments de tresoreria i ALM responsables de l'estructura de passius admissibles
• Equips de compliment normatiu i resolució que mantenen i actualitzen els plans de resolució davant la JUR
• Assessors legals i consultors que assisteixen a entitats financeres en la planificació de resolució i en el compliment de requisits MREL
• CFOs i directors financers d'entitats bancàries amb emissions de deute estructurades en funció dels requisits MREL

Exemple pràctic

Imagineu un banc mitjà amb seu a Espanya, subjecte a la supervisió de la JUR, que té un plan de resolució aprovat el 2023 i una estructura de passius MREL calculada conforme al text del Reglament (UE) 2019/877 publicat al DO L 150 de 7.6.2019.

Després de la publicació d'aquesta rectificació, l'equip de compliment normatiu ha de:

1. Localitzar el text corregit al Diari Oficial de la UE i identificar exactament quins articles o apartats han estat modificats.
2. Comparar el text corregit amb el que es va usar com a base per a calcular el MREL actual i per a redactar el plan de resolució.
3. Si hi ha divergència, avaluar si el ratio de capital o la composició de passius admissibles ha d'ajustar-se, i en quin termini.
4. Comunicar a la JUR qualsevol canvi rellevant en el plan de resolució derivat de la correcció.

Aquest procés, encara que tècnic, pot tenir conseqüències econòmiques directes si obliga a noves emissions de deute subordinat o a la reestructuració d'instruments existents.

Què han de fer les empreses ara?

1. Accedir al text corregit: Descarregar la versió rectificada del Reglament (UE) 2019/877 des d'EUR-Lex (CELEX:32019R0877R(04)) i identificar els articles o apartats afectats per la correcció.
2. Comparar amb la versió aplicada fins ara: Revisar quina versió del text es va usar com a base per a calcular el MREL vigent i per a elaborar el plan de resolució aprovat per la JUR.
3. Avaluar l'impacte en ratios i plans: Determinar si la correcció modifica alguna obligació concreta: llindars de capital, definició de passius admissibles, terminis de compliment o requisits de subordinació.
4. Actualitzar documentació interna: Si hi ha divergència, actualitzar els models de càlcul MREL, la documentació del plan de resolució i els registres de compliment normatiu.
5. Comunicar a la JUR si procedeix: Si la correcció implica canvis materials en el plan de resolució, notificar-ho a la Junta Única de Resolució en els terminis que corresponguin.
6. Involucrar l'equip legal extern: Donada la naturalesa tècnica i les implicacions en emissions de deute, és recomanable que assessors especialitzats en regulació bancària europea validen la interpretació del text corregit.

Font oficial

Consultar normativa completa en font oficial

Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulti a un professional qualificat. Font: https://eur-lex.europa.eu/./legal-content/AUTO/?uri=CELEX:32019R0877R(04)