Major escrutini en contractes de transport: què canvia per als contractistes el 2026

Dades clau

Si la teva empresa té o aspira a tenir contractes amb el Ministeri de Transports, la forma en què et van a auditar acaba de canviar radicalment. L'Ordre TRM/1072/2026 redefeix el paper de la Subdirecció General de Control de Qualitat i Inspecció Tècnica: deixa de ser un òrgan que detecta problemes quan ja han ocorregut i es converteix en un supervisor que actua des de l'inici del contracte, amb auditories de riscos i plans de mitigació.

El canvi no és menor. Fins ara, el control es centrava principalment en contractes d'obres i tenia un caràcter correctiu. A partir d'aquesta ordre, l'escrutini arriba a tot tipus de contractes vinculats a infraestructures de transport i abasta totes les seves fases: des de l'adjudicació fins a la liquidació.

Què estableix aquesta normativa?

L'Ordre TRM/1072/2026 substitueix la regulació de 2014 i redefeix en profunditat el funcionament de la Subdirecció General de Control de Qualitat i Inspecció Tècnica del Ministeri de Transports. Els canvis principals són:

Respecte als llindars pressupostaris, la norma estableix que els contractes que superin determinades quanties estaran subjectes a seguiment integral, mentre que els de menor quantia se sotmetran a mostreig i auditories específiques. Els imports concrets d'aquests llindars no han estat publicats en el resum oficial disponible.

Impacte econòmic i operatiu

L'impacte no es mesura en una taxa o sanció concreta publicada, sinó en el cost operatiu que suposa adaptar-se a un règim de control més exigent. Les empreses contractistes han d'anticipar:

• Major càrrega administrativa: documentar totes les fases del contracte amb el nivell de detall que requereix una auditoria preventiva.
• Auditories de riscos des de l'inici: ja no basta amb complir al final; cal demostrar que es gestionen els riscos des de l'adjudicació.
• Plans de mitigació supervisats: si la Subdirecció detecta riscos, l'empresa haurà de presentar i executar plans de mitigació sota supervisió activa.
• Col·laboració obligatòria amb inspeccions: la norma estableix expressament que les empreses contractistes han de col·laborar amb les inspeccions en totes les fases.
• Escrutini sobre fons Next Generation i MRR: els contractes finançats amb aquests fons tindran seguiment específic, la qual cosa implica major traçabilitat i justificació de la despesa.

Per a les empreses que treballen amb fons europeus, aquest punt és especialment rellevant: l'incompliment de les condicions d'aquests fons pot derivar en devolucions o exclusió de futurs programes.

A qui afecta?

• Empreses constructores i contractistes amb contractes d'obres d'infraestructures de transport (carreteres, ferrocarril, ports, aeroports).
• Empreses de serveis i subministraments vinculades a infraestructures de transport, que abans no estaven en el focus principal d'aquesta Subdirecció.
• Entitats dependents del Ministeri de Transports que gestionen contractes amb tercers.
• Empreses beneficiàries de fons Next Generation EU o del Mecanisme de Recuperació i Resiliència en projectes de transport.
• Contractistes de menor quantia, que encara que no estan subjectes al seguiment integral, sí poden ser objecte de mostreig i auditories específiques.

Exemple pràctic

Imagina una empresa mitjana de construcció que acaba d'adjudicar-se un contracte de rehabilitació d'una carretera nacional finançat parcialment amb fons Next Generation EU.

Sota la normativa anterior (2014), podia esperar una inspecció tècnica principalment al final de l'obra, centrada en verificar que el resultat compleix les especificacions.

Amb l'Ordre TRM/1072/2026, la Subdirecció General pot actuar des del moment de l'adjudicació: realitzar una auditoria de riscos inicial, exigir un pla de mitigació si detecta vulnerabilitats en la planificació, i supervisar el seu compliment al llarg de totes les fases de l'obra. A més, al estar finançat amb fons Next Generation, el contracte entra en el seguiment específic previst per a aquests fons, amb major exigència de traçabilitat documental.

Si l'empresa no té els seus processos interns preparats per a aquest nivell d'escrutini, pot trobar-se amb requeriments de documentació urgents, retards en certificacions i, en el pitjor dels casos, riscos sobre el cobrament de les certificacions vinculades als fons europeus.

Què han de fer les empreses ara?

1. Revisar tots els contractes actius amb el Ministeri de Transports i identificar quins queden sota l'àmbit nou de la norma (no només obres, també serveis i subministraments vinculats a infraestructures).
2. Preparar la documentació de gestió de riscos des de la fase d'adjudicació, no només al final del contracte. L'auditoria pot arribar en qualsevol moment.
3. Identificar els contractes finançats amb fons Next Generation EU o MRR i reforçar la traçabilitat documental de la despesa, donat que tenen seguiment específic.
4. Designar un responsable intern de compliment per a coordinar la col·laboració amb les inspeccions de la Subdirecció General.
5. Formar els equips d'obra i gestió contractual en els nous requisits de control preventiu: quina documentació es pot requerir, en quines fases i amb quins terminis de resposta.
6. Consultar amb assessoria especialitzada si hi ha contractes de menor quantia en cartera, per a valorar si poden entrar en el sistema de mostreig i quin nivell de preparació documental és recomanable.

Font oficial

Consultar normativa completa en font oficial

Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulteu a un professional qualificat. Font: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-21166