Circular CIR 1/2026: el umbral de declaració baixa a 1.000 € per a bancs i entitats de pagament

Dades clau

Les entitats financeres que operin a Espanya tenen data límit: el 2 de gener de 2027 per adaptar els seus sistemes de declaració a la CIR al nou umbral de 1.000 euros. La Circular 1/2026 del Banco de España, publicada el 30 d'octubre de 2026, no només rebaixa aquest umbral, sinó que refon en un únic text tota la normativa de la CIR, substituint la Circular 1/2013 i les seves catorze modificacions acumulades al llarg dels anys.

L'objectiu declarat és millorar la seguretat jurídica i la coherència regulatòria, però l'impacte operatiu real és clar: més operacions declarades, més càrrega de reporte i sistemes d'informació que revisar abans que acabi 2026.

Què estableix aquesta normativa?

La Circular 1/2026 consolida en un únic text tota la regulació de la Central de Información de Riesgos (CIR), el registre del Banco de España on les entitats financeres declaren els riscos crediticis dels seus clients. Fins ara, aquesta regulació estava dispersa en la Circular 1/2013 i les seves catorze modificacions posteriors, la qual cosa generava inseguretat jurídica. La nova circular ho unifica tot.

Els canvis concrets que introdueix són els següents:

Impacte econòmic i operatiu

El canvi més rellevant des del punt de vista operatiu és la reducció de l'umbral de declaració. Passar de 3.000 € a 1.000 € implica que les entitats hauran de declarar totes les operacions de risc que superin aquest import, la qual cosa pot triplicar o quadruplicar el nombre de registres a reportar depenent del perfil de la cartera creditícia.

Això té conseqüències directes en tres àrees:

• Sistemes d'informació: Els motors d'extracció i enviament de dades a la CIR han de reconfigurar-se per capturar operacions des de 1.000 €, no des de 3.000 €.
• Càrrega de treball de compliment: Major volum de registres implica més revisions, més conciliacions i més possibles incidències a gestionar.
• Gestió d'anticipos: Els anticipos de pensions i nòmines deixen de declarar-se de forma automàtica; només es reportan quan tinguin naturalesa de préstec, la qual cosa requereix una classificació interna més precisa.

En el costat positiu, la major flexibilitat en els terminis d'enviament de certs mòduls de dades pot alleujar la pressió operativa en els tancaments de període. I l'eliminació de la declaració jurada per a sucursals a l'estranger amb restriccions legals locals simplifica un tràmit que generava friccions.

A qui afecta?

• Entitats de crèdit que operin a Espanya (bancs, caixes d'estalvi, cooperatives de crèdit, establiments financers de crèdit).
• Entitats de pagament que operin a Espanya.
• Entitats de diners electrònic que operin a Espanya.
• Entitats en lliure prestació de serveis amb operacions amb titulars residents a Espanya (només declararán aquestes últimes).
• Sucursals a l'estranger d'entitats espanyoles que no puguin reportar dades per restriccions legals locals.

No afecta directament a empreses no financeres ni a particulars, encara que aquests últims poden veure com més de les seves operacions de crèdit queden registrades en la CIR a partir de gener de 2027.

Exemple pràctic

Una entitat de pagament que actualment gestiona una cartera de microcrèdits i préstecs al consum amb importants mitjans de entre 1.500 € i 2.500 € no declarava cap d'aquestes operacions a la CIR sota l'umbral de 3.000 €. Amb l'entrada en vigor del nou umbral de 1.000 € el 2 de gener de 2027, totes aquestes operacions passaran a ser declarables.

Si aquesta entitat té, per exemple, 10.000 operacions actives en aquest rang d'importants, haurà d'adaptar els seus sistemes per generar i enviar aquests registres addicionals al Banco de España. El termini transitori fins al 2 de gener de 2027 existeix precisament per donar marge a aquesta adaptació tècnica, però no és un termini llarg: queden menys de tres mesos des de la publicació de la circular.

Per altra banda, si aquesta mateixa entitat concedia anticipos de nòmina als seus clients i els declarava de forma rutinària, a partir d'ara només haurà de declararlos quan aquests anticipos tinguin naturalesa de préstec, la qual cosa pot reduir part del volum de reporte en aquest segment concret.

Què han de fer les empreses ara?

1. Revisar els sistemes de declaració a la CIR per identificar quines operacions actualment queden per sota de 3.000 € però superen 1.000 €, i quantes són. Això dona la dimensió real de l'impacte.
2. Planificar l'adaptació tecnològica abans del 2 de gener de 2027: els motors d'extracció, transformació i enviament de dades han de reconfigurar-se per al nou umbral.
3. Revisar la classificació d'anticipos de pensions i nòmines per determinar quins tenen naturalesa de préstec i, per tant, segueixen sent declarables, i quins no.
4. Actualitzar els procediments interns de compliment per reflectir la nova referència normativa única (Circular 1/2026), substituint qualsevol referència a la Circular 1/2013 o les seves modificacions.
5. Verificar el tractament de les sucursals a l'estranger amb restriccions legals locals: substituir la declaració jurada per la nova declaració justificativa.
6. Aprofitar la major flexibilitat en terminis d'enviament de certs mòduls per optimitzar els processos de tancament de període i reduir la pressió operativa.

Font oficial

Consultar normativa completa en font oficial

Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulteu a un professional qualificat. Font: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-22720