Balears deroga la seva llei de memòria democràtica: què canvia el 2026

Dades clau

Des del 24 de març de 2026, Balears ja no té llei autonòmica de memòria democràtica. La Llei 1/2026 deroga íntegrament la Llei 2/2018, de 13 d'abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, eliminant d'un plumazo el conjunt d'obligacions, òrgans i procediments que aquesta norma havia establert durant gairebé vuit anys.

L'impacte no és només simbòlic. Qualsevol entitat, associació o particular que tingués drets en curs o procediments actius sota la Llei 2/2018 veu alterada la seva situació jurídica des de la data d'entrada en vigor. La derogació no espera la publicació al BOE: és efectiva des del 24 de març, tot i que el BOE la va publicar el 9 d'abril de 2026.

Què estableix aquesta normativa?

La Llei 1/2026 té un contingut tècnic molt concret: deroga en la seva totalitat la Llei 2/2018. No modifica articles puntuals ni introdueix excepcions. La derogació és íntegra.

Això significa que desapareixen:

• Els òrgans administratius creats per la Llei 2/2018 per gestionar el reconeixement de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme a Balears.
• Els procediments establerts per tramitar sol·licituds de reconeixement o reparació.
• Les obligacions que la llei imposava a les institucions públiques baleàriques en matèria de memòria democràtica.

La mesura respon a un canvi d'orientació política del govern autonòmic. És rellevant assenyalar que la derogació del marc autonòmic no elimina la legislació estatal de memòria democràtica, que segueix plenament vigent a tot el territori nacional. Tanmateix, la convivència entre l'absència de marc autonòmic i l'existència d'obligacions estatals pot generar conflictes normatius que hauran de resoldre's cas a cas.

Impacte econòmic i operatiu

L'impacte d'aquesta derogació no es mesura en multes ni en noves taxes, sinó en la desaparició d'estructures i en la incertesa jurídica que genera per a qui operava sota aquest marc.

Els efectes operatius més rellevants són:

• Paralització o revisió de procediments en curs: Les entitats i particulars amb expedients actius a l'empara de la Llei 2/2018 han de determinar què passa amb els seus tràmits. La derogació afecta la seva situació jurídica de forma directa.
• Desaparició d'òrgans administratius: Els organismes creats per la Llei 2/2018 deixen de tenir base legal. Les entitats que interactuaven amb ells (per obtenir reconeixements, subvencions o col·laboracions) perden el seu interlocutor institucional autonòmic.
• Revisió de bases jurídiques d'entitats del tercer sector: Les associacions memorialistes i entitats culturals que fonamentaven la seva activitat o els seus convenis en la Llei 2/2018 han de revisar si els seus estatuts, contractes o acords segueixen sent vàlids.
• Possible conflicte amb la normativa estatal: La llei estatal de memòria democràtica segueix vigent. Les administracions locals baleàriques han de determinar quines obligacions estatals mantenen i com les compleixen sense el paraigua autonòmic.

A qui afecta?

• Víctimes del franquisme i les seves famílies que tenien procediments de reconeixement o reparació actius sota la Llei 2/2018 a Balears.
• Associacions memorialistes amb seu o activitat a les Illes Balears que operaven sota el marc de la llei derogada.
• Administracions públiques baleàriques (Govern, Consells Insulars, ajuntaments) que tenien obligacions derivades de la Llei 2/2018.
• Entitats culturals vinculades a activitats de memòria històrica a Balears que rebien suport institucional o tenien convenis basats en aquesta llei.
• Entitats del tercer sector amb projectes finançats o recolzats normativamente per la Llei 2/2018.

Exemple pràctic

Una associació memorialista de Mallorca tenia en tramitació, des de 2024, un expedient de localització i identificació de víctimes de la Guerra Civil, amparada en els procediments establerts per la Llei 2/2018. Des del 24 de març de 2026, aquest procediment autonòmic ja no té base legal.

L'associació ha de determinar ara: si l'expedient pot continuar sota la legislació estatal de memòria democràtica, si l'organisme autonòmic que el tramitava segueix existint o ha estat dissolt, i si els acords de col·laboració signats amb l'administració autonòmica segueixen sent vàlids. Sense assessorament jurídic específic, l'associació corre el risc que les seves actuacions quedin en un limbe legal.

El mateix aplica a un ajuntament balear que hagués aprovat un pla d'actuació en matèria de memòria democràtica basat en les obligacions de la Llei 2/2018: haurà de revisar quina part d'aquest pla segueix sent exigible sota la normativa estatal i quina part queda sense recolzament normatiu autonòmic.

Què han de fer les organitzacions ara?

1. Identificar tots els procediments en curs que estigueren amparats en la Llei 2/2018 i determinar el seu estat actual després de la derogació.
2. Revisar convenis, contractes i acords signats amb l'administració autonòmica balear que tinguessin com a base jurídica la Llei 2/2018, per avaluar la seva validesa i continuïtat.
3. Analitzar quines obligacions es mantenen sota la legislació estatal de memòria democràtica, que segueix vigent, i com han de complir-se sense el marc autonòmic.
4. Consultar amb assessoria jurídica especialitzada per determinar si els drets adquirits o en curs sota la llei derogada poden exercir-se per altres vies.
5. Revisar els estatuts i bases de funcionament de les entitats del tercer sector que referenciaren la Llei 2/2018 com a marc normatiu de la seva activitat.
6. Estar atents a possibles desenvolupaments normatius que puguin resoldre el conflicte entre l'absència de marc autonòmic i les obligacions derivades de la legislació estatal.