AEAT i Escola d'Economia de París: què investiguen i com pot afectar la teva fiscalitat

Dades clau

L'Agència Tributària i l'Observatori Fiscal Internacional de l'Escola d'Economia de París han formalitzat un conveni d'investigació conjunta sobre la progressivitat del sistema fiscal espanyol. La resolució que ho publica es va publicar al BOE el 23 de juny de 2026, amb entrada en vigor aquest mateix dia.

Aquest acord no és un canvi fiscal en si mateix: no modifica tipus impositius, no crea noves obligacions ni altera terminis de declaració. Tanmateix, la seva rellevància estratègica és alta: les dades que l'AEAT posi a disposició dels investigadors parisins servirà de base per analitzar com de progressiu —o regressiu— és el sistema tributari espanyol, i aquestes conclusions podrien traduir-se en propostes de reforma fiscal amb impacte real sobre empreses i contribuents.

Què estableix aquesta normativa?

El conveni formalitza la col·laboració entre dues institucions per desenvolupar investigacions conjuntes sobre política fiscal a Espanya, amb focus específic en la progressivitat del sistema tributari. Els elements clau de l'acord són:

• Cessió de dades fiscals per part de l'AEAT: L'Agència Tributària facilitarà dades fiscals a l'equip investigador. Aquestes dades seran sempre agregades i dissociades, la qual cosa significa que en cap cas permetran identificar —ni directa ni indirectament— a persones físiques o jurídiques concretes.
• Empara legal de la cessió: La transferència d'informació es realitza a l'empara de la Llei de la Funció Estadística Pública, que regula l'ús de dades amb fins estadístics i investigadors.
• Marc institucional previ: El conveni s'emmarca en un Memoràndum d'Enteniment signat en febrer de 2026 entre l'Escola d'Economia de París (PSE) i la Secretaria d'Estat de Hisenda, que ja establia les bases de la col·laboració.
• Garanties de protecció de dades: S'estableixen mecanismes estrictes per evitar qualsevol identificació directa o indirecta de contribuents, tant persones físiques com jurídiques.
• Objectiu final: Els resultats de la investigació podrien influir en futures reformes fiscals i en la política tributària espanyola.

L'Observatori Fiscal Internacional de l'Escola d'Economia de París és un dels centres de referència mundial en anàlisi de desigualtat fiscal i distribució de la càrrega tributària. La seva metodologia —coneguda internacionalment per treballs sobre concentració de riquesa i evasió fiscal— aplicada a dades reals de l'AEAT pot generar evidència empírica d'alt impacte polític.

Impacte econòmic i operatiu

A curt termini, aquest conveni no genera cap cost ni obligació directa per a empreses o contribuents. No hi ha nous impostos, no hi ha canvis en tipus ni en bases imposables.

L'impacte real és estratègic i es materialitzarà en el mitjà i llarg termini:

• Reformes fiscals basades en evidència: Si l'estudi conclou que el sistema espanyol és menys progressiu del desitjable —per exemple, que les rendes del capital tributen proporcionalment menys que les del treball—, això pot traduir-se en propostes legislatives concretes: pujada de tipus en IRPF per a rendes altes, canvis en l'Impost sobre Societats, revisió de beneficis fiscals o modificacions en el tractament de dividends i plusvàlues.
• Major escrutini sobre grans contribuents: La investigació sobre progressivitat sol posar el focus en els trams superiors de renda i patrimoni, així com en estructures empresarials complexes. Les conclusions poden reforçar la pressió política per reduir la bretxa entre tipus nominals i tipus efectius.
• Senyal de direcció política: El fet que Hisenda hagi signat aquest acord en febrer de 2026 i l'hagi formalitzat en juny indica una voluntat institucional de comptar amb arguments tècnics sòlids per a futures reformes. No és un moviment neutral.

A qui afecta?

• Grans empreses i grups empresarials: Especialment aquells amb estructures fiscals optimitzades, ja que els estudis de progressivitat solen analitzar la bretxa entre tipus nominals i efectius en l'Impost sobre Societats.
• Contribuents de rendes altes: L'anàlisi de progressivitat en IRPF se centra habitualment en els trams superiors i en el tractament de rendes del capital enfront de rendes del treball.
• Assessors fiscals i consultores tributàries: Han d'anticipar l'escenari de reformes que poden derivar-se de l'estudi i preparar els seus clients.
• CFOs i directors financers: La planificació fiscal a mitjà termini pot veure's afectada si les conclusions de l'estudi deriven en canvis normatius.
• Investigadors i acadèmics fiscals: El conveni obri una nova font de dades empíriques sobre el sistema tributari espanyol.
• Administració tributària: L'AEAT reforça la seva capacitat analítica i la seva posició com a font de dades per al disseny de política fiscal.

Exemple pràctic

Imagineu una empresa mitjana del sector tecnològic amb una base imposable en l'Impost sobre Societats de 2 milions d'euros. El seu tipus nominal és del 25%, però gràcies a deduccions per I+D, amortitzacions accelerades i altres incentius fiscals, el seu tipus efectiu real se situa al voltant del 14%.

Un estudi de progressivitat elaborat amb dades reals de l'AEAT —com el que desenvoluparà l'Observatori Fiscal Internacional— pot quantificar exactament quantes empreses estan en aquesta situació i quin impacte recaudatori tindria reduir aquesta bretxa. Si les conclusions apunten a que el tipus efectiu mitjà de les grans empreses és significativament inferior al nominal, el legislador disposarà d'arguments tècnics sòlids per limitar deduccions o establir tipus mínims efectius, seguint l'estela de la directiva europea de tributació mínima global (Pilar II).

Per a aquesta empresa tecnològica, el risc no és avui: és en el moment en què les conclusions de l'estudi es tradueixin en proposta legislativa. Anticipar-se a aquest escenari —revisant l'estructura fiscal i avaluant quines deduccions són més vulnerables— és l'acció intel·ligent.

Què han de fer les empreses ara?

1. No actuar de forma immediata, però sí monitoritzar: Aquest conveni no genera obligacions avui. Tanmateix, marca una direcció clara de política fiscal. Estableix una alerta per seguir les publicacions de l'Observatori Fiscal Internacional de l'Escola d'Economia de París sobre Espanya.
2. Revisar la bretxa entre tipus nominal i tipus efectiu en Societats: Si la teva empresa té un tipus efectiu significativament inferior al nominal gràcies a deduccions o estructures fiscals, avalua amb el teu assessor quina part d'aquesta avantatge podria estar en el punt de mira de futures reformes.
3. Anticipar escenaris de reforma fiscal: Encomena a la teva assessoria fiscal una anàlisi de sensibilitat: com afectaria a la teva compte de resultats una reducció de deduccions en Societats? O una pujada del tipus mínim efectiu? Tenir aquesta anàlisi feta abans que arribi la reforma és una avantatge competitiu.
4. Verificar el compliment de les garanties de protecció de dades: Encara que la cessió de dades de l'AEAT a l'Observatori està garantida com a anònima, si la teva empresa gestiona dades fiscals de tercers, assegura't que els teus protocols interns de protecció de dades estan actualitzats.
5. Seguir l'evolució del Memoràndum d'Enteniment: El conveni publicat en juny de 2026 s'emmarca en el Memoràndum signat en febrer de 2026 entre la PSE i la Secretaria d'Estat de Hisenda. Qualsevol desenvolupament addicional d'aquest marc pot anticipar noves iniciatives legislatives.

Font oficial

Consulta la normativa completa a font oficial

Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulta a un professional qualificat. Font: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-13621