Dades clau
| Normativa | Sentència de 29 de juliol de 2026, Sala Tercera del Tribunal Suprem. Recurs contenciós-administratiu 21/2025 contra el RD 1155/2024 |
|---|---|
| Publicació | 22 de setembre de 2026 |
| Entrada en vigor | 22 de setembre de 2026 |
| Article anul·lat | Article 197.2 del Real Decreto 1155/2024, de 19 de novembre (Reglament d'Estrangeria) |
| Normes vulnerades | Llei 39/2015 i Real Decreto 203/2021 (requisits de justificació i proporcionalitat) |
| Afectats | Estrangers a Espanya, ONG d'atenció a migrants i refugiats, Administració d'estrangeria |
| Categoria | Canvis Normatius |
| Exercici | 2026 |
Els estrangers a Espanya i les organitzacions que els assisteixen obtenen una victòria judicial rellevant: el Tribunal Suprem declara nul l'article 197.2 del Real Decreto 1155/2024, de 19 de novembre, que imposava la tramitació electrònica obligatòria i generalitzada en tots els procediments d'estrangeria. La sentència, dictada el 29 de juliol de 2026 i publicada el 22 de setembre, estima parcialment el recurs interposat per cinc entitats del tercer sector.
La Sala Tercera del Tribunal Suprem conclou que aquesta obligació vulnera els requisits de justificació i proporcionalitat exigits per la Llei 39/2015 de Procediment Administratiu Comú i el Real Decreto 203/2021. En síntesi: l'Administració no pot imposar la via digital sense acreditar que és necessària i adequada per a cada categoria de procediment.
Què estableix aquesta sentència?
El fallo del Suprem té tres efectes concrets i diferenciats:
| Element | Resultat |
|---|---|
| Article 197.2 RD 1155/2024 (obligació electrònica generalitzada) | Anul·lat per vulnerar la Llei 39/2015 i el RD 203/2021 |
| Disposició transitòria 5.ª RD 1155/2024 | Ja derogada pel RD 316/2026; procés declarat terminat en aquest punt |
| Resta del Reglament d'Estrangeria (RD 1155/2024) | Confirmat vàlid; les altres impugnacions són desestimades |
La sentència no impedeix al Govern establir l'obligació electrònica en el futur. El que exigeix és que ho faci per a categories concretes de procediments i amb una justificació adequada. L'obligació genèrica, sense distinció ni motivació, és el que resulta nul.
Les cinc entitats que van interposar el recurs contenciós-administratiu 21/2025 són:
- Càritas Española
- Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR)
- Federación Andalucía Acoge
- Federación Red Acoge
- Servicio Jesuita a Migrantes
Impacte operatiu per a ONG i administració
Aquesta sentència no genera costos econòmics directes per a empreses privades, però sí té conseqüències operatives rellevants per a les organitzacions del tercer sector i per a la pròpia Administració d'estrangeria:
- ONG i entitats de suport a migrants: han d'adaptar els seus protocols d'atenció per informar els usuaris que la via presencial o no digital torna a ser un dret exigible. Els models d'atenció que s'havien digitalitzat per obligació poden revisar-se.
- Administració d'estrangeria: haurà d'habilitar o mantenir canals no electrònics per a la presentació de sol·licituds i documentació, almenys fins que el Govern aprovi una nova regulació que justifiqui l'obligació digital per a procediments específics.
- Usuaris estrangers: recuperen l'accés a tràmits per via presencial o en paper, el que redueix la bretxa digital per a col·lectius amb menor accés a mitjans tecnològics.
L'impacte és especialment significatiu per a persones en situació de vulnerabilitat: sol·licitants d'asil, migrants recentment arribats o persones sense accés a dispositius o connexió a internet, que fins ara podien veure bloquejat el seu accés a drets per la barrera digital.
A qui afecta?
- Estrangers a Espanya que tramiten qualsevol expedient d'estrangeria (permisos de residència, treball, reagrupació familiar, etc.)
- ONG i entitats del tercer sector que presten assistència jurídica i administrativa a migrants i refugiats
- Advocats i gestors especialitzats en estrangeria que assessoren persones estrangeres en els seus tràmits
- Administració d'estrangeria (Ministeri de l'Interior, Delegacions i Subdelegacions del Govern) que ha d'adaptar els seus procediments
- Sol·licitants d'asil i refugiats atesos per entitats com CEAR o el Servicio Jesuita a Migrantes
Exemple pràctic
Una persona estrangera sense accés a certificat digital ni a un ordinador vol renovar el seu permís de residència. Sota l'article 197.2 del RD 1155/2024 —ara anul·lat—, l'Administració podia exigir-li que realitzés el tràmit exclusivament per seu electrònica, el que en la pràctica li impedia o dificultava greument l'accés al procediment.
Després de la sentència del Suprem, aquesta persona pot exigir ser atesa per un canal no digital (presencial, correu postal, etc.) sense que l'Administració pugui rebutjar la seva sol·licitud per no haver-la presentat electrònicament. Una ONG com Càritas o Red Acoge que li assessori pot respaldar aquesta exigència citant directament la nul·litat de l'article 197.2 declarada pel Tribunal Suprem el 29 de juliol de 2026.
Què han de fer les organitzacions ara?
- Revisar els protocols d'atenció a usuaris: les ONG i entitats de suport han d'actualitzar les seves guies internes per reflectir que la via presencial o no digital és un dret exigible des del 22 de setembre de 2026.
- Comunicar el canvi als usuaris afectats: informar les persones estrangeres en procés de tramitació que poden sol·licitar atenció per canals no electrònics i que l'Administració no pot denegarho amparant-se en l'article 197.2, ja anul·lat.
- Documentar qualsevol negativa de l'Administració: si una oficina d'estrangeria segueix exigint la via electrònica de forma generalitzada, registrar la incidència per escrit per poder reclamar o denunciar l'incompliment de la sentència.
- Estar atents a nova regulació: el Govern pot aprovar una nova norma que justifiqui l'obligació electrònica per a procediments concrets. Monitoritzar el BOE per detectar possibles canvis que afectin els col·lectius atesos.
- Consultar amb assessoria jurídica especialitzada en cas de dubtes sobre com aplicar la sentència en tràmits específics o davant respostes contradictoris de l'Administració.
Preguntes freqüents
Quin article ha anul·lat el Tribunal Suprem al Reglament d'Estrangeria?
El Tribunal Suprem ha anul·lat l'article 197.2 del Real Decreto 1155/2024, de 19 de novembre, que imposava l'obligació electrònica generalitzada en tots els procediments d'estrangeria. El fallo considera que vulnera els requisits de justificació i proporcionalitat exigits per la Llei 39/2015 i el RD 203/2021.
Pot el Govern tornar a imposar la tramitació electrònica en estrangeria?
Sí, però amb condicions. El Govern podrà establir l'obligació electrònica únicament per a categories concretes de procediments, sempre que la justifiqui adequadament. L'obligació generalitzada i injustificada és el que el Suprem declara nul.
Què ocorre amb la disposició transitòria 5.ª del RD 1155/2024?
La disposició transitòria 5.ª ja havia estat derogada pel Real Decreto 316/2026 abans de la sentència, per la qual cosa el Tribunal Suprem declara terminat el procés en aquest punt concret.
Qui va interposar el recurs contra el Reglament d'Estrangeria?
El recurs contenciós-administratiu 21/2025 va ser interposat per cinc entitats: Càritas Española, Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR), Federación Andalucía Acoge, Federación Red Acoge i Servicio Jesuita a Migrantes.
Quan entra en vigor aquesta sentència i què passa amb la resta del reglament?
La sentència es va publicar i va entrar en vigor el 22 de setembre de 2026. La resta del Reglament d'Estrangeria (RD 1155/2024) queda confirmada com a vàlida: només s'anul·la l'article 197.2 relatiu a l'obligació electrònica generalitzada.
Font oficial
Consultar normativa completa a font oficial
Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulti un professional qualificat. Font: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-19633
