Contractes públics de tecnologies netes: nous requisits mediambientals des del 2026

Dades clau

Les empreses fabricants i distribuïdores de tecnologies netes que vulguin accedir a contractes públics europeus s'enfronten a un nou requisit d'entrada: acreditar el compliment d'estàndards mediambientals mínims definits pel Reglament d'Execució (UE) 2026/718. La norma, en vigor des del 20 de març de 2026, no és una recomanació: és un requisit de compliment obligatori en els procediments de contractació pública que impliquin tecnologies estratègiques de zero emissions.

El reglament desenvolupa el Reglament d'Indústria de Zero Emissions Netes (UE) 2024/1735, que ja va establir el marc general per impulsar la fabricació europea de tecnologies netes. Aquest nou text d'execució concreta què han de mesurar, avaluar i exigir les administracions quan compren aquestes tecnologies.

Què estableix aquesta normativa?

El Reglament d'Execució (UE) 2026/718 obliga les administracions contractants a incloure en els seus plecs de contractació pública criteris mínims de sostenibilitat mediambiental quan adquireixin tecnologies estratègiques de zero emissions netes. Els criteris que s'han d'avaluar són quatre:

• Empremta de carboni: emissions de CO2 equivalent associades al cicle de vida del producte.
• Durabilitat: vida útil esperada del producte i resistència a la degradació.
• Reciclabilitat: capacitat dels materials i components per ser recuperats al final de la seva vida útil.
• Eficiència: rendiment energètic o funcional del producte en condicions d'ús.

Les empreses que vulguin optar a aquests contractes han d'acreditar documentalment el compliment d'aquests estàndards. No n'hi ha prou amb declarar-ho: la norma exigeix que els fabricants i distribuïdors disposin de la documentació tècnica i les certificacions que ho demostrin.

La norma s'emmarca en la política industrial verda de la UE i té un efecte protector explícit: en fixar estàndards mediambientals mínims, dificulta l'accés a contractes públics europeus de productes importats que no compleixin aquestes exigències, generant un avantatge competitiu per als fabricants europeus.

Impacte econòmic i operatiu

L'impacte no és només de compliment documental. Hi ha tres dimensions econòmiques i operatives que les empreses han de considerar:

• Accés a contractes públics: sense l'acreditació dels quatre criteris, l'empresa queda directament exclosa dels procediments de licitació afectats. Això pot suposar la pèrdua de contractes d'alt valor en sectors com energies renovables, emmagatzematge d'energia, bombes de calor o electrolitzadors.
• Cost d'adaptació documental: les empreses que encara no disposen de certificacions d'empremta de carboni, anàlisis de cicle de vida o informes de reciclabilitat hauran d'invertir per obtenir-les. El cost varia segons el producte i l'organisme certificador, però implica temps i recursos tècnics.
• Avantatge competitiu davant importacions: els fabricants europeus que ja compleixen aquests estàndards guanyen posició davant competidors de tercers països amb menors exigències ambientals, que no podran acreditar el compliment en els plecs.

Per a les administracions contractants, l'impacte és operatiu: han de revisar i actualitzar els seus models de plecs per incorporar aquests criteris de forma obligatòria en els procediments afectats.

A qui afecta?

• Fabricants de tecnologies estratègiques de zero emissions netes que vulguin licitar en contractes públics europeus.
• Distribuïdors i comercialitzadors de tecnologies netes que actuïn com a licitadors en procediments de contractació pública.
• Pimes del sector tecnològic i energètic que encara no disposen de documentació tècnica ni certificacions mediambientals adaptades a aquests criteris.
• Administracions públiques contractants a tota la UE, que han d'incorporar aquests criteris mínims en els seus plecs de forma obligatòria.
• Responsables de compres públiques i tècnics de contractació en organismes públics que gestionen licitacions d'equipament tecnològic o energètic.
• CFOs i directors d'operacions d'empreses del sector que han d'avaluar el cost d'adaptació davant el valor dels contractes públics en joc.

Exemple pràctic

Una pime espanyola fabricant de sistemes d'emmagatzematge d'energia vol participar en una licitació pública convocada per una comunitat autònoma per equipar instal·lacions d'energia renovable. El contracte té un valor estimat de 2 milions d'euros.

Fins ara, l'empresa presentava la seva oferta amb especificacions tècniques estàndard. Amb el Reglament (UE) 2026/718 en vigor des del 20 de març de 2026, el plec de la licitació ha d'incloure obligatòriament els quatre criteris mediambientals: empremta de carboni, durabilitat, reciclabilitat i eficiència.

Si l'empresa no disposa d'una anàlisi de cicle de vida certificada ni d'un informe d'empremta de carboni del seu producte, no podrà acreditar el compliment i quedarà exclosa del procediment, independentment de la qualitat tècnica o el preu de la seva oferta. Per no perdre el contracte, haurà d'obtenir prèviament les certificacions corresponents.

En canvi, un competidor xinès sense aquestes certificacions tampoc no podrà acreditar el compliment, la qual cosa redueix la pressió competitiva sobre els fabricants europeus que sí estiguin adaptats.

Què han de fer les empreses ara?

1. Verificar si els seus productes entren en l'àmbit d'aplicació: identificar si l'empresa fabrica o distribueix tecnologies estratègiques de zero emissions netes que puguin ser objecte de contractació pública a la UE.
2. Auditar la documentació tècnica disponible: comprovar si ja es disposa de certificacions o informes que acreditin els quatre criteris exigits: empremta de carboni, durabilitat, reciclabilitat i eficiència.
3. Iniciar el procés de certificació on hi hagi mancances: contractar amb organismes acreditats la realització d'anàlisis de cicle de vida, càlcul d'empremta de carboni i avaluacions de reciclabilitat per als productes afectats.
4. Actualitzar els plecs tipus si s'és administració contractant: els responsables de contractació pública han de revisar els seus models de plecs i incorporar els criteris mínims del Reglament (UE) 2026/718 en tots els procediments que impliquin tecnologies de zero emissions.
5. Avaluar l'impacte en l'estratègia comercial: els CFOs i directors de negoci han de quantificar el volum de contractes públics en risc si no s'actua, i comparar-lo amb el cost d'obtenir les certificacions necessàries.

Font oficial

Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulteu un professional qualificat. Font: https://eur-lex.europa.eu/./legal-content/AUTO/?uri=OJ:L_202600718