Dades clau
| Normativa | Resolució de 23 de juny de 2026, de la Secretaria d'Estat de Drets Socials |
|---|---|
| Publicació BOE | 3 de juliol de 2026 |
| Entrada en vigor | 3 de juliol de 2026 |
| Afectats | Comunitats autònomes (excepte País Basc i Navarra), Ceuta i Melilla, famílies en pobresa i comunitat gitana |
| Categoria | Ajudes i Subvencions |
| Exercici | 2026 |
| Import total | 200.700.000 € |
| Organisme convocant | Consell Territorial de Serveis Socials i del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència |
Les comunitats autònomes disposen ja de la fulla de ruta financera per al 2026 en matèria de serveis socials i lluita contra la pobresa infantil. La Resolució de 23 de juny de 2026 de la Secretaria d'Estat de Drets Socials publica l'acord del Consell Territorial de Serveis Socials de 15 de juny de 2026, que fixa el repartiment territorial de 200,7 milions d'euros. Per als gestors de serveis socials autonòmics i les entitats del tercer sector que treballen amb aquestes poblacions, aquest acord marca el sostre pressupostari disponible i els criteris que determinaran quant rep cada territori.
Què estableix aquesta normativa?
L'acord aprovat el 15 de juny de 2026 pel Consell Territorial de Serveis Socials fixa dos elements clau: els criteris de distribució territorial i els imports concrets que corresponen a cada comunitat autònoma i ciutat autònoma.
El crèdit total de 200,7 milions d'euros es divideix en dos grans blocs:
| Programa | Import total | Desglossament intern |
|---|---|---|
| Programa de Protecció a la Família i Atenció a la Pobresa Infantil | 198.700.000 € | 65 M€ per a famílies en risc d'exclusió + 133,7 M€ per a prestacions bàsiques de serveis socials |
| Pla de Desenvolupament Gitano | 2.000.000 € | Sense desglossament addicional publicat en l'acord |
Una dada rellevant per a la planificació: els criteris de distribució són idèntics als de 2025, ja que els Pressupostos Generals de l'Estat segueixen prorrogats. Això significa que cada comunitat pot anticipar un import similar al percebut l'exercici anterior, encara que la xifra exacta per territori es publicarà en les resolucions ministerials posteriors.
Els projectes finançats han de complir tres condicions d'alineació estratègica:
- Enmarcar-se dins del sistema públic de serveis socials.
- Estar alineats amb la Garantia Infantil Europea.
- Contribuir als ODS 1 (fi de la pobresa) i ODS 10 (reducció de desigualtats).
Queden excloses del repartiment les comunitats forals de País Basc i Navarra, que tenen règim de financiació propi.
Impacte econòmic i operatiu
Aquest acord no implica execució directa de la despesa ni genera drets de cobrament automàtics per a les comunitats. És un pas previ i imprescindible: sense ell, no pot haver-hi resolució ministerial de compromís financer. El calendari operatiu habitual implica que les resolucions de formalització arriben setmanes o mesos després de la publicació de l'acord territorial.
Per dimensionar el volum: els 133,7 milions destinats a prestacions bàsiques de serveis socials representen el 66,6% del total del programa de família, mentre que els 65 milions per a famílies en risc d'exclusió suposen el 32,4% restant d'aquest bloc. El Pla de Desenvolupament Gitano, amb 2 milions, representa l'1% del total distribuït.
Des del punt de vista operatiu, les entitats del tercer sector i els serveis socials autonòmics han de tenir en compte que:
- Els fons arriben a les comunitats autònomes, que són les que els canalitzen cap a municipis i entitats prestadores.
- La pròrroga pressupostària implica que no hi ha increment respecte a 2025 en els criteris de repartiment.
- L'alineació amb la Garantia Infantil Europea pot obrir la porta a justificacions conjuntes amb fons europeus.
A qui afecta?
- Conselleries de Serveis Socials autonòmiques (totes excepte País Basc i Navarra): són les receptores directes dels fons i responsables de la seva distribució i justificació.
- Ciutats autònomes de Ceuta i Melilla: incloses en el repartiment amb les seves pròpies quanties.
- Ajuntaments i diputacions: poden rebre part dels fons a través de les comunitats per finançar prestacions bàsiques de serveis socials.
- Entitats del tercer sector que gestionen programes d'atenció a famílies en risc d'exclusió o projectes d'inclusió de la comunitat gitana.
- Famílies en situació de pobresa o risc d'exclusió social i comunitat gitana: beneficiaris finals dels programes finançats.
- Consultores i assessores especialitzades en subvencions públiques que acompanyen entitats socials en la justificació d'aquests fons.
Exemple pràctic
Una comunitat autònoma de mida mitjana que el 2025 va rebre, per exemple, 8 milions d'euros del Programa de Protecció a la Família pot anticipar una assignació similar el 2026, donat que els criteris de distribució no han variat respecte a l'exercici anterior. D'aquesta quantitat hipotètica, aproximadament 2,6 milions anirien a programes per a famílies en risc d'exclusió (proporció del 32,4%) i 5,3 milions a prestacions bàsiques de serveis socials (proporció del 66,6%).
Tanmateix, aquesta comunitat no pot comprometre ni executar aquesta despesa fins que el Ministeri publiqui la resolució de formalització del compromís financer. Iniciar licitacions o convenis abans d'aquesta resolució implica un risc de financiació no coberta. L'acord territorial publicat el 3 de juliol de 2026 és el punt de partida, no el d'arribada.
Què han de fer les administracions i entitats ara?
- Verificar l'exclusió o inclusió en el repartiment: País Basc i Navarra queden fora. La resta de comunitats i Ceuta i Melilla estan incloses. Confirmar el règim aplicable abans de planificar.
- Revisar els imports rebuts el 2025: Al mantenir-se els criteris de distribució, l'import de 2025 és la millor referència per estimar l'assignació de 2026 i dimensionar els programes.
- No executar despesa fins a la resolució ministerial: Aquest acord no genera drets de cobrament. Esperar la resolució posterior del Ministeri que formalitzi el compromís financer abans de comprometre recursos.
- Alinear els projectes amb els requisits estratègics: Els programes han d'encuadrar-se en el sistema públic de serveis socials i justificar la seva contribució a la Garantia Infantil Europea i als ODS 1 i 10.
- Preparar la documentació de justificació: Anticipar els models de justificació i els indicadors de seguiment que habitualment exigeix el Ministeri en les resolucions de formalització.
- Coordinar amb entitats del tercer sector: Si la comunitat preveu canalitzar part dels fons a través de convenis amb ONG o entitats socials, iniciar els contactes previs per agilitzar l'execució una vegada arribi la resolució ministerial.
Preguntes freqüents
Quants diners reparteix l'Estat per a pobresa infantil i comunitat gitana el 2026?
El total distribuït és de 200,7 milions d'euros. D'aquest import, 198,7 milions corresponen al Programa de Protecció a la Família i Atenció a la Pobresa Infantil (65 M€ per a famílies en risc d'exclusió i 133,7 M€ per a prestacions bàsiques de serveis socials) i 2 milions al Pla de Desenvolupament Gitano.
País Basc i Navarra reben part d'aquests fons?
No. El repartiment exclou expressament País Basc i Navarra, que tenen règim de financiació foral propi. L'acord afecta la resta de comunitats autònomes més les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
Quan poden les comunitats autònomes començar a gastar aquests fons?
Aquest acord territorial no genera drets de cobrament automàtics ni autoritza l'execució directa de la despesa. Les comunitats han d'esperar que el Ministeri publiqui les resolucions posteriors de formalització del compromís financer. Iniciar despesa abans d'aquesta resolució implica risc de financiació no coberta.
Han canviat els criteris de distribució respecte a 2025?
No. Els criteris de distribució territorial són idèntics als de 2025, donat que els Pressupostos Generals de l'Estat segueixen prorrogats. Això permet a les comunitats estimar la seva assignació prenent com a referència l'import rebut l'exercici anterior.
Quins requisits han de complir els projectes finançats amb aquests fons?
Els projectes han de: (1) enmarcar-se dins del sistema públic de serveis socials; (2) estar alineats amb la Garantia Infantil Europea; i (3) contribuir als ODS 1 (fi de la pobresa) i ODS 10 (reducció de desigualtats). Aquests són els tres eixos estratègics que el Ministeri utilitzarà per avaluar l'adequació dels programes.
Font oficial
Consultar normativa completa a font oficial
Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulti un professional qualificat. Font: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-14485