Química segura i sostenible: què han de fer fabricants i importadors el 2026

Dades clau

Fabricants, importadors i usuaris industrials de substàncies químiques a la UE tenen per davant una transformació regulatòria que convé anticipar. La Recomanació (UE) 2026/510, adoptada el 6 de març de 2026, insta a revisar el marc europeu d'avaluació de substàncies químiques i materials sota el principi segur i sostenible des del disseny (SSbD). No és una norma de compliment immediat, però qui la ignori avui tindrà menys marge de maniobra quan arribi la legislació vinculant.

El missatge de la Comissió Europea és clar: la forma en què s'avalua la seguretat i sostenibilitat dels productes químics va a canviar. Les empreses que s'avancin podran adaptar formulacions i processos amb temps. Les que esperin a la norma obligatòria afrontaran costos i terminis molt més ajustats.

Què estableix aquesta normativa?

La Recomanació 2026/510 proposa revisar el marc europeu d'avaluació de substàncies químiques i materials aplicant el principi SSbD (Safe and Sustainable by Design). Aquest principi exigeix que la seguretat i la sostenibilitat s'integrin des de la fase de disseny del producte, no com un requisit posterior de compliment.

Els canvis que anticipa aquesta recomanació afecten dues dimensions:

• Criteris d'avaluació de seguretat: Les empreses hauran d'anticipar canvis en els estàndards amb els quals s'avalua si una substància o material és segur, incorporant criteris toxicològics més exigents.
• Criteris de sostenibilitat: L'avaluació no es limitarà a la seguretat per a la salut humana, sinó que inclourà l'impacte ambiental del cicle de vida del producte.

Encara que la recomanació no és vinculant, la Comissió la presenta explícitament com la fulla de ruta regulatòria que seguirà la UE en matèria de química sostenible. A mitjà termini, pot derivar en legislació vinculant que exigeixi redissenyar productes per minimitzar riscos toxicològics i ambientals.

Impacte econòmic i operatiu

L'impacte econòmic d'aquesta recomanació no es mesura avui en multes o taxes, sinó en cost d'adaptació futura. Les empreses que no es preparin ara afrontaran inversions més elevades quan arribi la norma vinculant.

Els principals vectors de cost operatiu són:

• Reformulació de productes: Sectors com construcció, tecnologia, agricultura i salut hauran d'adaptar formulacions per complir amb els nous criteris SSbD. Això implica revisió de matèries primeres, proveïdors i processos de fabricació.
• Avaluacions tècniques més exigents: Els criteris d'avaluació de seguretat i sostenibilitat seran més rigorosos. Les empreses necessitaran major capacitat tècnica interna o externa per documentar el compliment.
• Impacte diferencial en pimes: Les pimes amb menor capacitat tècnica són les més vulnerables. La recomanació les senyala explícitament com el col·lectiu que ha de preparar-se amb més antelació per complir amb avaluacions més exigents dels seus materials.
• Cadena de subministrament: Els usuaris industrials de substàncies químiques també estan afectats, no només els fabricants. Això significa que empreses que no produeixen químics però els incorporen en els seus processos hauran de revisar la traçabilitat i documentació dels seus proveïdors.

A qui afecta?

La Recomanació 2026/510 afecta totes les empreses que fabriquen, importen o utilitzen substàncies químiques i materials a la UE. Els sectors amb major exposició són:

• Construcció: Materials de construcció, adhesius, segellants, pintures i revestiments amb components químics.
• Tecnologia: Fabricants de components electrònics i dispositius que incorporen substàncies químiques en la seva producció.
• Agricultura: Fabricants i importadors de fitosanitaris, fertilitzants i altres insumos agrícoles amb base química.
• Salut: Fabricants de productes sanitaris, farmacèutics i de diagnòstic que utilitzen materials subjectes a avaluació química.
• Usuaris industrials: Qualsevol empresa que utilitza substàncies químiques com a insumo en els seus processos productius, independentment del sector final.
• Pimes: Amb especial atenció a les de menor capacitat tècnica, que tindran més dificultats per adaptar-se a avaluacions més exigents.

Exemple pràctic

Una empresa mitjana del sector construcció que fabrica adhesius per a revestiments utilitza en la seva formulació diverses substàncies químiques que actualment compleixen amb la normativa REACH vigent. Amb l'arribada dels criteris SSbD, aquesta empresa haurà de demostrar no només que les seves substàncies són segures per a la salut humana, sinó que el disseny del producte minimitza els riscos toxicològics i ambientals al llarg de tot el seu cicle de vida.

Això implica revisar quines substàncies usa, avaluar si existeixen alternatives més sostenibles, documentar l'anàlisi i, possiblement, reformular el producte. Si l'empresa espera que la recomanació es converteixi en legislació vinculant per iniciar aquest procés, el termini d'adaptació serà molt més curt i els costos de reformulació i certificació, més elevats.

Una pime del mateix sector, amb un equip tècnic reduït, s'enfronta al mateix procés però sense els recursos d'una empresa gran. Per això la recomanació les senyala explícitament: el temps de preparació és ara, no quan la norma sigui obligatòria.

Què han de fer les empreses ara?

1. Identificar l'exposició: Determinar si la teva empresa fabrica, importa o utilitza substàncies químiques o materials que podrien quedar sota l'àmbit del principi SSbD. Si operes en construcció, tecnologia, agricultura o salut, la probabilitat és alta.
2. Auditar formulacions i processos: Revisar quines substàncies químiques i materials s'utilitzen actualment i si compleixen o podrien complir amb criteris de seguretat i sostenibilitat més exigents. Documentar l'estat actual és el punt de partida.
3. Avaluar la cadena de subministrament: Si ets usuari industrial, sol·licita als teus proveïdors informació sobre la traçabilitat i avaluació SSbD de les substàncies que et subministren. La responsabilitat no termina en el fabricant.
4. Reforçar la capacitat tècnica: Les pimes han de valorar si necessiten incorporar assessorament tècnic extern especialitzat en avaluació de substàncies químiques i sostenibilitat. Esperar a la norma vinculant per buscar aquest suport encareix i acorta els terminis.
5. Monitoritzar l'evolució regulatòria: Aquesta recomanació és el primer pas d'una fulla de ruta que pot derivar en legislació vinculant. Establir un sistema de seguiment de la normativa europea en matèria de química sostenible és essencial per no arribar tard.