Dades clau
| Normativa | Resolució de 18 de setembre de 2026, de la CNMC, sobre saldos de pèrdues del sistema gasista — any de gas 2025 |
|---|---|
| Publicació | 29 de setembre de 2026 |
| Entrada en vigor | No especificada en la resolució |
| Afectats | Titulars de plantes de regasificació, transportistes i distribuïdores de gas natural |
| Categoria | Energia |
| Exercici | Any de gas 2025 (octubre 2024 – setembre 2025) |
| Metodologia aplicada | Circular 7/2021 de la CNMC |
| Referència BOE | BOE-A-2026-20257 |
Les distribuïdores, transportistes i plantes de regasificació que van operar durant l'any de gas 2025 (octubre 2024 – setembre 2025) ja coneixen el resultat de la liquidació de pèrdues: la CNMC ha aprovat mitjançant resolució els saldos definitius i el seu impacte en la retribució regulada de cada titular. La referència normativa és la Resolució de 18 de setembre de 2026 (BOE-A-2026-20257), que aplica la metodologia establerta en la Circular 7/2021 de la CNMC.
El mecanisme és senzill en la seva lògica: cada titular té dret a retenir una quantitat de gas per cobrir les seves pèrdues tècniques inevitables (el coeficient de retencio). Si les pèrdues reals superen aquest llindar, el saldo és negatiu i es desconta de la retribució. Si són inferiors, el saldo és positiu. L'incentiu econòmic és clar: reduir pèrdues reals millora directament el resultat regulat.
Què estableix aquesta normativa?
La resolució calcula, per a cada titular d'instal·lació gasista, la diferència entre el gas realment perdut durant l'any de gas 2025 i el gas que legalment pot retenir segons el seu coeficient assignat. Aquesta diferència és el «saldo de pèrdues» i té efecte directe en la retribució regulada.
Els coeficients de retencio aplicats en cada segment del sistema són els següents:
| Segment | Tipus d'instal·lació / xarxa | Coeficient de retencio |
|---|---|---|
| Regasificació | Plantes de regasificació | 0% |
| Transport | Entrades des de connexions internacionals i plantes de regasificació | 0,20% |
| Distribució | Xarxes de pressió fins a 4 bar | 1,50% |
| Distribució | Xarxes alimentades per planta satèl·lit | 2,00% |
| Distribució | Xarxes de pressió entre 4 i 16 bar | 0,38% |
| Distribució | Xarxes de pressió superior a 16 bar | 0% |
Un coeficient del 0% en regasificació implica que qualsevol pèrdua de gas en planta es considera un excés no cobert i penalitza íntegrament la retribució. En l'extrem oposat, les xarxes de baixa pressió i les alimentades per planta satèl·lit tenen els marges més amples, reconeixent la major dificultat tècnica d'aquests trams.
Quan el saldo d'una distribuïdora resulta negatiu (pèrdues reals superiors al coeficient permès), aquest dèficit no recau únicament sobre el titular: es reparteix proporcionalment entre els usuaris de la xarxa. Aquest mecanisme de socialització del saldo negatiu és rellevant per als comercialitzadors i grans consumidors connectats a xarxes de distribució.
Impacte econòmic i operatiu
L'impacte econòmic d'aquesta resolució es materialitza de forma directa en la retribució regulada de cada titular. Un saldo negatiu equival a una minoració d'ingressos regulats: l'empresa rep menys del que li correspondria si hagués controlat les seves pèrdues dins del llindar permès.
Els segments amb major exposició econòmica són:
- Plantes de regasificació: coeficient 0%, la qual cosa significa tolerància zero a pèrdues. Qualsevol pèrdua real es tradueix en penalització íntegra sobre la retribució.
- Xarxes de distribució d'alta pressió (>16 bar): també amb coeficient 0%, sense marge de retencio.
- Transport: marge reduït del 0,20%, que cobreix pèrdues tècniques mínimes en grans volums transportats.
Per contra, les xarxes de baixa pressió (fins a 4 bar) i les alimentades per planta satèl·lit disposen de coeficients del 1,50% i 2% respectivament, la qual cosa proporciona un coixí major davant pèrdues tècniques inherents a aquestes infraestructures.
El sistema també genera un incentiu positiu: si les pèrdues reals són inferiors al coeficient permès, el saldo és positiu i millora la retribució del titular. Això converteix la gestió de pèrdues en una palanca de rendibilitat dins del marc regulat.
A qui afecta?
- Titulars de plantes de regasificació: amb coeficient 0%, qualsevol pèrdua impacta directament en la seva retribució regulada.
- Empreses transportistes de gas natural: apliquen el coeficient del 0,20% sobre les entrades procedents de connexions internacionals i plantes de regasificació.
- Distribuïdores de gas natural: afectades amb coeficients diferenciats segons el tipus de xarxa que operen (baixa, mitjana o alta pressió, i xarxes satèl·lit).
- Usuaris de xarxes de distribució: en cas de saldo negatiu de la distribuïdora, part del dèficit es reparteix proporcionalment entre ells.
- Comercialitzadors i grans consumidors industrials: connectats a xarxes de distribució, poden veure's afectats pel repartiment de saldos negatius.
Exemple pràctic
Imagineu una distribuïdora que opera una xarxa de pressió de fins a 4 bar amb un volum d'entrades de gas de 100 milions de kWh durant l'any de gas 2025. El seu coeficient de retencio és del 1,50%, la qual cosa li permet retenir fins a 1,5 milions de kWh com a pèrdues tècniques acceptables sense penalització.
Si les seves pèrdues reals han estat de 1,8 milions de kWh, el saldo de pèrdues és negatiu en 0,3 milions de kWh. Aquest excés es valora econòmicament al preu regulat del gas i es desconta de la seva retribució. A més, aquest saldo negatiu es reparteix proporcionalment entre els usuaris de la seva xarxa.
Si, per contra, les pèrdues reals van ser de només 1,1 milions de kWh, el saldo seria positiu en 0,4 milions de kWh, millorant la retribució del titular. Aquest escenari il·lustra per què la inversió en reducció de fuites i control tècnic té retorn econòmic directe en el marc regulat.
Què han de fer les empreses ara?
- Revisar el saldo de pèrdues assignat: cada titular ha de localitzar el seu saldo en la resolució i verificar si és positiu o negatiu, i en quina quantia afecta la seva retribució regulada de l'any de gas 2025.
- Contrastar amb les dades pròpies de pèrdues reals: comparar el gas realment perdut amb el coeficient de retencio aplicable a cada tipus d'instal·lació o xarxa operada.
- Avaluar l'impacte en la liquidació de retribució: quantificar l'efecte econòmic del saldo (positiu o negatiu) sobre els ingressos regulats de l'exercici.
- Planificar inversions en reducció de pèrdues: si el saldo ha estat negatiu, analitzar les causes tècniques i valorar inversions en detecció de fuites, renovació de xarxes o millora de mesurament per millorar el resultat en l'any de gas 2026.
- Informar als usuaris afectats pel repartiment de saldo negatiu: si l'empresa és distribuïdora amb saldo negatiu, comunicar als usuaris afectats el mecanisme de repartiment proporcional aplicat.
- Consultar la Circular 7/2021: per verificar que la metodologia aplicada per la CNMC és correcta i, si és el cas, exercir els drets d'audiència o recurs que corresponguin.
Preguntes freqüents
Quin coeficient de retencio de pèrdues aplica a les xarxes de distribució de baixa pressió en 2025?
Les xarxes de distribució de pressió fins a 4 bar tenen un coeficient de retencio del 1,50%. Les xarxes alimentades per planta satèl·lit apliquen el coeficient més alt: 2%. Les xarxes entre 4 i 16 bar apliquen un 0,38%, i les de pressió superior a 16 bar tenen coeficient 0%.
Com afecta un saldo negatiu de pèrdues a la retribució d'una distribuïdora?
Un saldo negatiu significa que les pèrdues reals de gas van superar el llindar permès pel coeficient de retencio. Aquest excés es valora econòmicament i es desconta de la retribució regulada del titular. A més, el saldo negatiu es reparteix proporcionalment entre els usuaris de la xarxa de distribució afectada.
Quin coeficient de pèrdues aplica a les plantes de regasificació?
Les plantes de regasificació tenen un coeficient de retencio del 0%. Això significa que no disposen de marge de tolerància: qualsevol pèrdua de gas registrada en planta penalitza íntegrament la retribució regulada del titular.
Quina metodologia usa la CNMC per calcular els saldos de pèrdues del gas?
La CNMC aplica la metodologia establerta en la Circular 7/2021. El càlcul compara el gas realment perdut per cada titular amb el gas que pot retenir legalment segons el seu coeficient assignat. La diferència (positiva o negativa) determina el saldo de pèrdues i el seu efecte sobre la retribució regulada.
A quin període correspon l'any de gas 2025?
L'any de gas 2025 comprèn el període entre octubre de 2024 i setembre de 2025. La resolució de la CNMC que aprova els saldos de pèrdues corresponents a aquest període va ser publicada al BOE el 29 de setembre de 2026 (referència BOE-A-2026-20257).
Font oficial
Consultar normativa completa en font oficial
Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulteu un professional qualificat. Font: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-20257