Normativa Europea

MAFC a l'EEE 2026: costes i obligacions per a importadors amb Noruega, Islàndia i Liechtenstein

E
Equipo Editorial CambiosLegales
Oct 6, 2026 6 min 14 visites

Dades clau

NormativaDecisió (UE) 2026/2240 del Consell, de 24 de setembre de 2026 — CELEX:32026D2240
Publicació6 d'octubre de 2026
Entrada en vigorNo especificada en la norma
AfectatsImportadors i exportadors de productes industrials amb Noruega, Islàndia i Liechtenstein
CategoriaNormativa Europea
MecanismeMecanisme d'Ajust en Frontera de Carboni (MAFC / CBAM)
Marc modificatAnnex XX (Medi ambient) de l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu (EEE)
Anàlisi d'impacte reservada per a subscriptors
L'anàlisi detallada de l'impacte d'aquesta normativa està disponible amb els plans PRO i Business. Accedeix al contingut complet i rep alertes personalitzades.
Des de 9,99 €/mes · Cancel·la quan vulguis

Si la teva empresa importa productes industrials des de Noruega, Islàndia o Liechtenstein, aquesta decisió t'afecta directament. La Decisió (UE) 2026/2240 del Consell, publicada el 6 d'octubre de 2026, aprova la posició europea per incorporar el MAFC a l'Acord EEE, homogeneïtzant les regles del carboni en tot l'espai econòmic europeu. Fins ara, el MAFC només era d'aplicació obligatòria en els Estats membres de la UE; a partir d'aquesta decisió, Noruega, Islàndia i Liechtenstein queden sota el mateix marc regulatori climàtic.

El resultat pràctic és clar: qualsevol operació d'importació dels productes afectats amb aquests tres països genera una nova obligació de declaració i de compra de certificats MAFC. Ignorar-ho té conseqüències operatives i econòmiques reals.

Què estableix aquesta normativa?

El MAFC és l'instrument de la UE per evitar la «fuga de carboni»: que les empreses europees comprin fora productes fabricats amb menys exigències climàtiques, eludint així el cost del CO2. El seu funcionament és senzill: l'importador ha de declarar les emissions de CO2 incorporades en el producte importat i adquirir certificats MAFC equivalents a aquestes emissions.

Aquesta decisió estén aquest mecanisme als tres països de l'EEE que no són membres de la UE, modificant l'Annex XX (Medi ambient) de l'Acord EEE. Els productes afectats són els següents:

ProducteMotiu d'inclusió
AcerSector industrial intensiu en emissions de CO2
CimentSector industrial intensiu en emissions de CO2
AluminiSector industrial intensiu en emissions de CO2
FertilitzantsSector industrial intensiu en emissions de CO2
HidrogenSector industrial intensiu en emissions de CO2
ElectricitatSector industrial intensiu en emissions de CO2

La lògica regulatòria és la següent: si un importador porta acer des de Noruega, ha de declarar quant CO2 es va emetre per fabricar-lo i comprar els certificats MAFC corresponents. Això iguala el cost climàtic entre el producte importat i el fabricat dins de l'EEE sota el règim del comerç de drets d'emissió (ETS).

Impacte econòmic i operatiu

L'impacte econòmic depèn del volum d'importació i de la intensitat de carboni del producte. La norma no fixa un import concret per certificat (aquest preu el determina el mercat de carboni europeu), però sí estableix l'obligació d'adquirir-los per cada tona de CO2 incorporada en els productes importats.

Els efectes operatius són immediats i concrets:

  • Nous costes directes: compra de certificats MAFC per cada importació dels productes llistats des de Noruega, Islàndia o Liechtenstein.
  • Noves obligacions de declaració: els importadors han de calcular i declarar les emissions de CO2 incorporades en cada partida importada.
  • Adaptació de processos interns: els departaments de compres, logística i compliment normatiu han d'integrar el MAFC en els seus fluxos de treball.
  • Revisió de contractes amb proveïdors: pot ser necessari renegociar condicions amb proveïdors noruecs, islandesos o de Liechtenstein per obtenir dades de petjada de carboni del producte.
  • Homogeneïtzació competitiva: la mesura elimina l'avantatge que podria tenir un importador que operés amb aquests tres països enfront de qui importa des de fora de l'EEE, ja que tots queden sota les mateixes regles.

Per a sectors com la construcció (ciment, acer), la indústria química (fertilitzants), la metal·lúrgia (alumini) o l'energia (electricitat i hidrogen), l'impacte pot ser significatiu si Noruega, Islàndia o Liechtenstein són proveïdors habituals.

A qui afecta?

  • Importadors d'acer des de Noruega, Islàndia o Liechtenstein.
  • Importadors de ciment des d'aquests tres països.
  • Importadors d'alumini des d'aquests tres països.
  • Importadors de fertilitzants des d'aquests tres països.
  • Importadors de hidrogen des d'aquests tres països.
  • Importadors d'electricitat des d'aquests tres països.
  • Exportadors que operin amb aquests mercats i hagin d'adaptar la seva documentació i processos de compliment.
  • Sectors industrials intensius en carboni amb cadenes de subministrament que incloguin proveïdors a l'EEE no comunitari.
  • CFOs i directors de compres que gestionen costes d'aprovisionament industrial amb aquests països.
  • Assessors duaners i de comerç exterior que gestionen declaracions d'importació per als seus clients.

Exemple pràctic

Imagina una empresa constructora espanyola que importa regularment acer estructural des de Noruega. Fins ara, aquesta operació no generava obligacions MAFC perquè Noruega, tot i que pertany a l'EEE, no estava inclosa en l'àmbit d'aplicació del mecanisme.

Amb l'entrada en vigor d'aquesta decisió, l'empresa haurà de:

  1. Sol·licitar al seu proveïdor noruec les dades d'emissions de CO2 incorporades en l'acer subministrat (tones de CO2 per tona d'acer).
  2. Declarar aquestes emissions davant les autoritats competents en cada importació.
  3. Adquirir els certificats MAFC corresponents al volum de CO2 declarat.

El mateix escenari s'aplica a una empresa del sector agrícola que importi fertilitzants des de Noruega, o a una empresa energètica que importi electricitat o hidrogen des d'Islàndia. En tots els casos, el nou cost és el preu de mercat del certificat MAFC multiplicat per les tones de CO2 incorporades en el producte importat.

Necessites fer seguiment d'aquesta i altres normatives?

Consulta el detall complet a CambiosLegales

Què han de fer les empreses ara?

  1. Audita els teus proveïdors: identifica si algun dels teus proveïdors habituals està ubicat a Noruega, Islàndia o Liechtenstein i si els productes que et subministren estan a la llista MAFC (acer, ciment, alumini, fertilitzants, hidrogen, electricitat).
  2. Sol·licita dades de petjada de carboni: contacta amb els teus proveïdors en aquests països per obtenir la informació d'emissions de CO2 incorporades en els seus productes. Sense aquestes dades no podràs complir amb la declaració MAFC.
  3. Revisa els teus processos de declaració duanera: assegura't que les teves declaracions d'importació incorporen els camps i dades exigits pel MAFC.
  4. Pressuposteja el cost dels certificats: calcula l'impacte econòmic estimat en funció dels teus volums d'importació i el preu actual del mercat de carboni europeu.
  5. Actualitza contractes amb proveïdors: inclou clàusules que obliguin el proveïdor a facilitar dades d'emissions verificades, i valora si el cost addicional ha de repercutir-se en el preu de compra.
  6. Forma el teu equip: els departaments de compres, logística i compliment han de conèixer les noves obligacions per evitar errors en les declaracions.

Preguntes freqüents

Quins productes estan afectats pel MAFC a l'EEE?

Els productes afectats són sis: acer, ciment, alumini, fertilitzants, hidrogen i electricitat. Qualsevol importació d'aquests productes des de Noruega, Islàndia o Liechtenstein queda subjecta a les obligacions del Mecanisme d'Ajust en Frontera de Carboni a partir de l'entrada en vigor d'aquesta decisió.

Per què s'estén el MAFC a Noruega, Islàndia i Liechtenstein?

Aquests tres països formen part de l'Espai Econòmic Europeu (EEE) però no són membres de la UE. La Decisió (UE) 2026/2240 incorpora el MAFC a l'Annex XX de l'Acord EEE per homogeneïtzar el marc regulatori climàtic en tot l'espai econòmic europeu i evitar distorsions competitives entre empreses de la UE i empreses d'aquests tres països.

Quines obligacions concretes té un importador sota el MAFC?

L'importador ha de: (1) declarar les emissions de CO2 incorporades en els productes importats de la llista MAFC, i (2) adquirir certificats MAFC equivalents a aquestes emissions. Per a això, necessita obtenir dels seus proveïdors les dades verificades de petjada de carboni del producte.

Quan entra en vigor aquesta decisió?

La Decisió (UE) 2026/2240 va ser publicada el 6 d'octubre de 2026. La data exacta d'entrada en vigor no està especificada en la norma publicada. Es recomana consultar la font oficial a EUR-Lex i estar atents a la publicació de l'acte de modificació de l'Acord EEE per part del Comitè Mixt de l'EEE.

Afecta aquesta normativa també les exportacions cap a Noruega, Islàndia i Liechtenstein?

Sí. La norma indica que les empreses importadores i exportadores que operin amb aquests tres països hauran d'adaptar els seus processos de declaració i compliment del MAFC. Els exportadors han de revisar les seves obligacions documentals i de reporte per assegurar que les seves operacions compleixen amb el nou marc regulatori de l'EEE.

Font oficial

Consulta la normativa completa a la font oficial

Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulta a un professional qualificat. Font: https://eur-lex.europa.eu/./legal-content/AUTO/?uri=CELEX:32026D2240



Compartir:
E
Equipo Editorial CambiosLegales

El equipo editorial de CambiosLegales analiza diariamente los cambios normativos que afectan a empresas y autónomos en España, ofreciendo análisis pro...

Comentaris

No hi ha comentaris encara. Sigues el primer a comentar!

Deixa un comentari
Activar alertes