Dades clau
| Normativa | Resolució de 21 de maig de 2026, Comissió Mixta per a les Relacions amb el Tribunal de Comptes — Informe de fiscalització sobre l'avaluació de la perspectiva de gènere en els presuposts de les Comunitats Autònomes |
|---|---|
| Publicació en BOE | 14 de juliol de 2026 |
| Entrada en vigor | 14 de juliol de 2026 |
| Afectats principals | Govern central, totes les CCAA i els seus parlaments; amb obligacions específiques per a Astúries, Castella i Lleó, Madrid, Múrcia, Extremadura i Galícia |
| Categoria | Sector Públic |
| Exercici | 2026 |
Quatre comunitats autònomes tenen ara una obligació concreta sobre la taula: modificar el seu marc legal presupuestari perquè els informes d'impacte de gènere deixin de ser paper mullat. La Comissió Mixta per a les Relacions amb el Tribunal de Comptes va aprovar el 21 de maig de 2026 una resolució — publicada en el BOE el 14 de juliol de 2026 — que tradueix les conclusions d'un informe de fiscalització en mandats concrets per al Govern central i les CCAA.
La resolució no és una recomanació genèrica: identifica comunitats autònomes pel seu nom, assenyala què els falta i què han de fer. Per als equips de hisenda autonòmica, conselleries d'igualtat i parlaments regionals, aquest text marca una fulla de ruta de compliment normatiu amb data d'inici immediata.
Què estableix aquesta normativa?
La resolució articula quatre grans línies d'acció, cadascuna amb destinataris específics:
1. Reforma legal en quatre CCAA
Les següents comunitats autònomes han d'incorporar en les seves respectives lleis de Hisenda l'obligació expressa d'acompanyar els presuposts amb informes d'impacte de gènere:
- Astúries
- Castella i Lleó
- Madrid
- Múrcia
Fins ara, aquestes quatre CCAA manquen d'aquest mandat legal en la seva normativa presupuestària pròpia, la qual cosa permet que l'enfocament de gènere es tracti com un tràmit opcional o merament formal.
2. Desenvolupament d'eines metodològiques en tres CCAA
Les següents comunitats autònomes han de crear instruments metodològics específics per aplicar la presupuestació amb enfocament de gènere de forma efectiva:
- Astúries
- Extremadura
- Galícia
3. Reforç de l'avaluació ex post a nivell estatal
El Govern central ha de reforçar l'avaluació ex post amb indicadors verificables sobre igualtat, i millorar la formació del personal implicat en l'elaboració i revisió d'aquests informes.
4. Publicació d'avaluacions ex post i bones pràctiques
Es promou que totes les CCAA publiquin les seves avaluacions ex post per facilitar l'intercanvi de bones pràctiques entre territoris, generant un marc d'aprenentatge compartit.
| Comunitat Autònoma | Obligació específica |
|---|---|
| Astúries | Incorporar obligació en llei de Hisenda + desenvolupar eines metodològiques |
| Castella i Lleó | Incorporar obligació en llei de Hisenda |
| Madrid | Incorporar obligació en llei de Hisenda |
| Múrcia | Incorporar obligació en llei de Hisenda |
| Extremadura | Desenvolupar eines metodològiques específiques |
| Galícia | Desenvolupar eines metodològiques específiques |
| Govern central | Reforçar avaluació ex post amb indicadors verificables + millorar formació del personal |
| Totes les CCAA | Complir efectivament el marc normatiu; publicar avaluacions ex post per a intercanvi de bones pràctiques |
Impacte econòmic i operatiu
Aquesta resolució no genera un cost directe quantificat en la norma, però sí implica conseqüències operatives i presupuestàries concretes per a les administracions afectades:
- Reforma legislativa: Les quatre CCAA assenyalades (Astúries, Castella i Lleó, Madrid i Múrcia) hauran d'iniciar un procés de modificació de les seves lleis de Hisenda, amb el cost polític, tècnic i de tramitació parlamentària que això comporta.
- Desenvolupament metodològic: Astúries, Extremadura i Galícia han de destinar recursos humans i tècnics a crear eines de presupuestació amb enfocament de gènere, la qual cosa pot implicar contractació de consultoria especialitzada, formació interna o creació d'unitats específiques.
- Formació del personal: El Govern central ha d'invertir en formació per als equips que elaboren i revisen els informes d'impacte de gènere, la qual cosa suposa un cost en temps i recursos formatius.
- Risc reputacional i de fiscalització: El Tribunal de Comptes ja ha identificat públicament aquestes comunitats com a incompletes de l'esperit de la normativa. Mantenir l'statu quo implica quedar exposat a futures fiscalitzacions amb resultat negatiu.
El missatge de fons és clar: tractar els informes d'impacte de gènere com un requisit merament formal — omplint documents sense contingut real — ja no és acceptable als ulls de l'òrgan fiscalitzador de l'Estat.
A qui afecta?
- Parlaments autonòmics d'Astúries, Castella i Lleó, Madrid i Múrcia: han de tramitar la reforma de les seves lleis de Hisenda.
- Conselleries de Hisenda de les sis CCAA assenyalades: responsables d'impulsar els canvis normatius i metodològics.
- Conselleries d'Igualtat de les CCAA afectades: implicades en el disseny dels indicadors i eines metodològiques.
- Ministeri de Hisenda (Govern central): ha de reforçar l'avaluació ex post i la formació del personal.
- Totes les CCAA: han de publicar avaluacions ex post i evitar el tractament merament formal dels informes d'impacte de gènere.
- Consultores i firmes especialitzades en gènere i presupuestació pública: potencial demanda de serveis metodològics i formatius per part de les administracions afectades.
Exemple pràctic
La Comunitat de Madrid elabora cada any els seus presuposts generals sense que la seva llei de Hisenda estableixi expressament l'obligació d'acompanyar-los amb un informe d'impacte de gènere. Fins ara, si aquest informe es presentava, era per voluntat política o per aplicació de normativa estatal de rang inferior — no per imperatiu de la seva pròpia llei presupuestària.
Després d'aquesta resolució, el parlament madrileny ha de modificar la seva llei de Hisenda perquè aquesta obligació quedi recollida de forma explícita. Això significa que, en el proper cicle presupuestari en què la reforma estigui en vigor, l'absència de l'informe d'impacte de gènere no serà un defecte subsanable o un oblit menor: serà un incompliment legal directament fiscalitzable pel Tribunal de Comptes.
El mateix raonament aplica a Astúries, que a més ha de desenvolupar eines metodològiques pròpies — és a dir, no li basta amb «tenir» l'obligació legal, sinó que ha de comptar amb els instruments tècnics per complir-la de forma verificable.
Què han de fer les administracions ara?
- Astúries, Castella i Lleó, Madrid i Múrcia — Iniciar reforma legislativa: Identificar l'articulat de la llei de Hisenda autonòmica que ha de modificar-se i incloure en el calendari parlamentari la tramitació de la reforma per incorporar l'obligació d'informes d'impacte de gènere.
- Astúries, Extremadura i Galícia — Dissenyar eines metodològiques: Constituir un grup de treball tècnic (o contractar consultoria especialitzada) per desenvolupar els instruments de presupuestació amb enfocament de gènere, amb indicadors verificables i protocols d'aplicació.
- Govern central — Reforçar avaluació ex post: Definir indicadors verificables d'igualtat per a les avaluacions ex post i dissenyar un pla de formació per al personal implicat en l'elaboració i revisió d'informes d'impacte de gènere.
- Totes les CCAA — Publicar avaluacions ex post: Establir un mecanisme de publicació accessible de les avaluacions ex post per facilitar l'intercanvi de bones pràctiques amb altres comunitats autònomes.
- Totes les CCAA — Revisar la qualitat dels informes actuals: Auditar internament si els informes d'impacte de gènere que es presenten actualment tenen contingut real i verificable, o si es estan tractant com un tràmit formal sense indicadors concrets.
Preguntes freqüents
Quines CCAA han de modificar la seva llei de Hisenda per incloure informes d'impacte de gènere?
Segons la resolució aprovada el 21 de maig de 2026, les quatre comunitats autònomes que han d'incorporar aquesta obligació en les seves lleis de Hisenda són: Astúries, Castella i Lleó, Madrid i Múrcia. Aquestes quatre CCAA manquen actualment d'aquest mandat legal exprés en la seva normativa presupuestària pròpia.
Quines CCAA han de desenvolupar eines metodològiques per a la presupuestació amb enfocament de gènere?
La resolució assenyala específicament a Astúries, Extremadura i Galícia com les comunitats que han de crear instruments metodològics propis per aplicar la presupuestació amb enfocament de gènere de forma efectiva i verificable. Astúries té a més l'obligació de reformar la seva llei de Hisenda.
Quan entra en vigor aquesta resolució?
La resolució va ser aprovada el 21 de maig de 2026 i publicada en el BOE el 14 de juliol de 2026, data en què va entrar en vigor. Les obligacions per a les CCAA i el Govern central són d'aplicació immediata des d'aquesta data.
Què ocorre si una CCAA continua tractant els informes d'impacte de gènere com un tràmit formal?
La resolució insta expressament a que les CCAA compleixin «efectivament» el marc normatiu de presupuestació amb enfocament de gènere, evitant tractar-lo com requisit merament formal. El Tribunal de Comptes ja ha identificat aquest problema en el seu informe de fiscalització, la qual cosa significa que futures fiscalitzacions podran assenyalar incompliments concrets i públics per a les administracions que no adoptin mesures reals.
Què ha de fer el Govern central segons aquesta resolució?
El Govern central té dues obligacions concretes: reforçar l'avaluació ex post amb indicadors verificables sobre igualtat, i millorar la formació del personal implicat en l'elaboració i revisió dels informes d'impacte de gènere en els presuposts.
Font oficial
Consultar normativa completa en font oficial (BOE-A-2026-15352)
Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulteu un professional qualificat. Font: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-15352