Euskera en l'ocupació pública basca 2026: què canvia amb la Llei 5/2026

Dades clau

Les convocatòries d'ocupació pública al País Basc han patit durant anys una elevada taxa d'anul·lació judicial per culpa dels índexs d'obligat compliment automàtics en matèria d'euskera. El Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPV) va emetre sentències contradictòries que van generar una greu inseguretat jurídica per a les administracions i per als mateixos opositores.

La Llei 5/2026, de 25 de juny, modifica la Llei 11/2022 d'Ocupació Pública Basca per tallar d'arrel aquest problema: introdueix el principi de proporcionalitat individualitzada i prohibeix expressament els mecanismes que provocaven les anul·lacions.

Què estableix aquesta normativa?

La Llei 5/2026 introdueix dos canvis estructurals sobre el règim anterior de la Llei 11/2022:

El principi de proporcionalitat individualitzada és el nucli de la reforma. Significa que no n'hi ha prou amb assignar un perfil lingüístic a un lloc per pertànyer a una categoria o zona geogràfica determinada: l'administració ha d'acreditar per què aquest nivell concret d'euskera és necessari per desempeniar les funcions específiques d'aquest lloc.

L'exigència de l'euskera com a requisit en l'ocupació pública basca no desapareix. El que canvia és el procediment de fixació i l'obligació de motivació.

Impacte econòmic i operatiu

L'impacte més directe d'aquesta llei no és econòmic en termes de costos directes, sinó operatiu i de seguretat jurídica. Les administracions basques s'enfrontaven a un escenari d'alta litigiositat: convocatòries anul·lades suposen processos repetits, costos de gestió, retards en la cobertura de places i pèrdua de recursos humans ja formats.

Els efectes operatius concrets són:

• Major càrrega de treball en la preparació de convocatòries: cada lloc haurà de comptar amb una memòria o justificació individualitzada del nivell d'euskera exigit.
• Reducció de la litigiositat: en eliminar els índexs automàtics, desapareix l'argument judicial principal que el TSJPV utilitzava per anul·lar convocatòries.
• Major seguretat jurídica per a opositores: les places convocades tindran una base legal més sòlida, reduint el risc que un procés selectiu quedi sense efecte després d'anys de tramitació.
• Revisió del catàleg de llocs: les administracions hauran de revisar els perfils lingüístics assignats als seus llocs per adaptar-los al nou criteri de proporcionalitat.

A qui afecta?

• Administracions públiques basques: totes les que convoquin processos d'accés o provisió de llocs, tant de l'Administració General de la Comunitat Autònoma com dels seus organismes dependents, diputacions forals i ajuntaments.
• Opositores a places en el sector públic basc: els requisits lingüístics de les convocatòries en les quals participin estaran subjectes al nou principi de proporcionalitat.
• Empleats públics en actiu al País Basc: els processos de provisió de llocs (concursos de trasllats, lliure designació) també queden afectats.
• Personal laboral del sector públic basc: la llei aplica tant a funcionaris com a personal laboral.
• Assessors jurídics i departaments de RRHH d'entitats públiques basques: hauran d'adaptar els procediments d'elaboració de convocatòries i la documentació justificativa de perfils lingüístics.

Exemple pràctic

Una diputació foral basca convoca 10 places de tècnic d'administració general. Sota el règim anterior, podia assignar automàticament un perfil lingüístic de nivell 3 d'euskera a totes les places aplicant l'índex d'obligat compliment del seu territori, sense més justificació. El TSJPV podia anul·lar aquesta convocatòria per considerar que l'aplicació automàtica de l'índex no acreditava la necessitat real del nivell exigit.

Amb la Llei 5/2026, aquesta mateixa diputació ha d'elaborar, per a cadascuna de les 10 places, una justificació individualitzada que acrediti per què les funcions concretes del lloc requereixen aquest nivell d'euskera: percentatge d'atenció al ciutadà en euskera, documentació interna en euskera, coordinació amb altres serveis, etc. Si aquesta justificació és sòlida, la convocatòria queda blindada enfront de recursos judicials. Si no ho és, el risc d'anul·lació persista, però ara el problema és de motivació insuficient, no d'ús d'un mecanisme prohibit.

Què han de fer les administracions ara?

1. Revisar el catàleg de llocs: identificar tots els llocs que tenen assignat un perfil lingüístic d'euskera i verificar si l'assignació actual es basa en índexs automàtics o en una justificació individualitzada.
2. Elaborar memòries de justificació per lloc: per a cada plaça que exigeixi un nivell d'euskera, documentar les necessitats reals de comunicació que justifiquen aquest nivell concret (atenció al ciutadà, documentació, coordinació interna, etc.).
3. Revisar les convocatòries en preparació: qualsevol procés selectiu que estigui en fase d'elaboració ha d'adaptar-se al nou criteri de proporcionalitat abans de la seva publicació.
4. Formar els equips de RRHH i assessoria jurídica: els responsables d'elaborar convocatòries han de conèixer el nou marc legal i els requisits de motivació individualitzada.
5. Consultar amb assessoria jurídica especialitzada en dret administratiu basc per revisar la solidesa de les justificacions elaborades abans de publicar noves convocatòries.

Font oficial

Consultar normativa completa en font oficial

Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulti un professional qualificat. Font: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-15303