CSIC i Fundació Ramón Areces: 5 anys d'investigació en fongs i micotoxines per al vinya espanyol

Dades clau

El sector vitivinícola espanyol té sobre la taula un projecte d'investigació de llarg abast que pot redefinir com es gestiona el risc fúngic i micotoxigènic en les vinyes. La Resolució de 19 de juny de 2026 del CSIC publica el conveni firmat amb la Fundació Ramón Areces per desenvolupar el projecte «Competència fúngica i risc micotoxigènic en vinyes espanyoles sota canvi climàtic: cap a una viticultura sostenible». No és una norma d'obligat compliment per a les bodeges, però sí una senyal clara de cap a on va la regulació en matèria de seguretat alimentària i sostenibilitat agrícola.

Què estableix aquesta normativa?

El conveni formalitza la col·laboració entre dues institucions amb rols ben diferenciats:

• CSIC / IATA: Executa el projecte d'investigació. L'investigador beneficiari queda adscrit a l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA-CSIC) durant tota la vigència del conveni.
• Fundació Ramón Areces: Aporta la financiació a través del Programa de Retorn del Talent 2025, sense establir relació laboral directa amb l'equip investigador.

L'objecte del projecte és estudiar la competència fúngica (com compiten diferents espècies de fongs en la vinya) i el risc micotoxigènic (probabilitat que aquests fongs produeixin micotoxines perjudicials per a la salut) sota els escenaris de canvi climàtic que afecten Espanya.

El conveni inclou obligacions específiques per a l'investigador beneficiari:

• Comunicar qualsevol trasllat institucional a la Fundació Ramón Areces.
• Obtenir autorització prèvia de la Fundació abans de qualsevol canvi d'adscripció institucional.

El marc que fa possible aquest conveni és el Programa de Retorn del Talent 2025, dissenyat per repatriar investigadors consolidats que desenvolupaven la seva carrera a l'estranger, incorporant-los a centres públics d'investigació espanyols amb financiació privada de fundacions com Ramón Areces.

Impacte econòmic i operatiu

Aquest conveni no genera costos directes ni obligacions immediates per a les empreses del sector vitivinícola. Tanmateix, les seves implicacions operatives i econòmiques a mitjà termini són rellevants:

• Seguretat alimentària: Els resultats del projecte poden derivar en nous límits màxims de micotoxines en raïm i vi, o en protocols de control més exigents que les bodeges hauran d'adoptar.
• Sostenibilitat agrícola: La investigació sobre competència fúngica pot traduir-se en recomanacions d'ús de fungicides, pràctiques de cultiu o varietats més resistents, amb impacte directe en els costos de producció.
• Adaptació al canvi climàtic: Les conclusions del projecte a 5 anys vista poden influir en la planificació estratègica de bodeges i cooperatives davant escenaris climàtics adversos.
• Accés a resultats: Al tractar-se d'investigació pública finançada per una fundació privada, els resultats previsiblement seran d'accés obert i aplicables pel sector sense cost addicional de llicències.

A qui afecta?

• Bodeges i cooperatives vitivinícoles espanyoles: Potencials beneficiàries dels resultats en matèria de gestió de riscos fúngics i adaptació al canvi climàtic.
• Exportadors de vi: La seguretat alimentària i els límits de micotoxines són requisits clau en mercats internacionals (UE, EE.UU., Àsia). Els avanços en aquest camp poden facilitar o condicionar l'accés a aquests mercats.
• Organismes de control i certificació: Laboratoris, entitats d'inspecció i denominacions d'origen que apliquen protocols de seguretat alimentària en raïm i vi.
• Investigadors científics: El Programa de Retorn del Talent 2025 obri una via de reincorporació a Espanya per a investigadors a l'estranger especialitzats en micologia, viticultura o seguretat alimentària.
• Organismes públics d'investigació: El model de conveni CSIC-Fundació privada pot replicar-se en altres projectes del mateix programa.

Exemple pràctic

Una bodega amb vinyes en una zona de Denominació d'Origen afectada per estius cada vegada més càlids i humits detecta en els seus anàlisis anuals un augment progressiu de la presència d'Aspergillus en el raïm, un gènere de fong productor d'ocratoxina A (una micotoxina regulada a la UE). Actualment, la bodega aplica tractaments fungicides estàndard, però desconeix quines espècies fúngiques compiten entre si en la seva vinya i quines són les més perilloses sota les noves condicions climàtiques.

El projecte de l'IATA-CSIC, durant els seus 5 anys de durada, generarà models predictius de risc micotoxigènic adaptats a les vinyes espanyoles sota canvi climàtic. Quan aquests resultats estiguin disponibles, la bodega podrà utilitzar-los per optimitzar els seus tractaments, reduir costos de fungicides innecessaris i anticipar-se a possibles exigències regulatòries més estrictes en matèria d'ocratoxina A en vi.

Què han de fer les empreses ara?

1. Identificar si la teva empresa opera en zones de risc fúngic elevat: Revisar els anàlisis de micotoxines dels últims anys per detectar tendències a l'alça, especialment d'ocratoxina A i aflatoxines, que són les més regulades en raïm i vi.
2. Seguir els resultats del projecte IATA-CSIC: Subscriure's a les publicacions de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA-CSIC) per accedir als avanços del projecte a mesura que es publiquin durant els pròxims 5 anys.
3. Revisar els protocols de seguretat alimentària actuals: Assegurar-se que els controls de micotoxines en raïm i vi compleixen amb la normativa europea vigent, anticipant possibles actualitzacions derivades de nova evidència científica.
4. Avaluar l'adaptació al canvi climàtic en el pla de negoci: Incorporar el risc fúngic creixent com a variable en la planificació estratègica de la bodega o cooperativa, especialment en zones amb estius més càlids i humits.
5. Explorar el Programa de Retorn del Talent 2025: Si la teva empresa col·labora amb centres d'investigació o universitats, aquest programa pot ser una via per atraure investigadors especialitzats amb financiació de fundacions privades, sense cost laboral directe per a la institució d'acollida.

Font oficial

Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulta un professional qualificat. Font: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-14003