Cláusules model UE per a metà 2026: què han de fer les energètiques

Dades clau

Les empreses que operen en la cadena de subministrament energètic —especialment les importadores de gas, petroli i carbó a la UE— tenen un nou element que gestionar en els seus contratos. La Recomanació (UE) 2026/1834, publicada el 24 de juliol de 2026, posa a disposició del sector cláusules model optatives dissenyades per facilitar el compliment del Reglament (UE) 2024/1787, la norma europea que imposa obligacions directes sobre emissions fugitives de metà.

La recomanació no és d'obligat compliment. Però ignorar-la pot tenir conseqüències pràctiques molt concretes: qui no les adopti pot quedar en desavantatge competitiu davant de qui sí ho faci, especialment en licitacions públiques o contratos amb grans operadors que ja exigeixin aquestes garanties.

Què estableix aquesta normativa?

La Comissió Europea ha elaborat un conjunt de cláusules contractuals model de caràcter optativ per ser incorporades voluntàriament en contratos de:

• Subministrament d'energia (gas, petroli, carbó)
• Compravenda d'energia
• Transport d'energia

L'objectiu és doble. Per una banda, facilitar que les parts contratants acreditin el compliment de les obligacions derivades del Reglament (UE) 2024/1787, que regula el mesurament, notificació i reducció d'emissions de metà en el sector energètic. Per l'altra, simplificar la negociació contractual i reduir el risc d'incompliment regulatori.

El reglament base —el (UE) 2024/1787— modifica al seu torn el Reglament (UE) 2019/942 i imposa obligacions directes sobre emissions fugitives. Les cláusules model actuen com a eina pràctica perquè les empreses demostrin que compleixen aquestes obligacions dins de les seves relacions contractuals.

Impacte econòmic i operatiu

Encara que la recomanació no imposa sancions directes per no usar les cláusules, l'impacte operatiu és real i pot materialitzar-se en diversos fronts:

• Risc contractual: Sense cláusules que acreditin el compliment de les obligacions de metà, les empreses queden exposades a disputes contractuals o a ser excloses de processos de selecció de proveïdors.
• Risc regulatori: El Reglament (UE) 2024/1787 sí és vinculant. No disposar de mecanismes contractuals que acreditin el compliment de les seves obligacions pot dificultar la defensa davant d'una inspecció o auditoria.
• Estàndard de mercat emergent: La Comissió Europea anticipa que l'ús d'aquestes cláusules pot convertir-se en pràctica estàndard del sector, la qual cosa significa que qui no les adopti aviat pot quedar fora de determinades cadenes de subministrament.
• Licitacions públiques: Els contratos amb operadors públics poden començar a exigir aquestes cláusules com a requisit d'accés, convertint el voluntari en obligatori de facto.

El cost d'adaptació contractual és en principi baix —es tracta d'incorporar cláusules ja redactades per la Comissió—, però el cost de no fer-ho pot ser significatiu si es perd accés a contratos clau.

A qui afecta?

• Empreses importadores de gas natural que operin a la UE: són les més exposades, ja que el Reglament (UE) 2024/1787 imposa obligacions directes sobre les seves cadenes de subministrament.
• Importadores de petroli i carbó amb activitat en mercats europeus.
• Productores d'energia amb operacions d'extracció o processament que generin emissions fugitives de metà.
• Distribuidores i transportistes d'energia que subscriguin contratos de transport o subministrament amb contraparts europees.
• Assessors legals i equips de contracting que gestionin la negociació i redacció de contratos energètics en l'àmbit UE.
• CFOs i directors de compres d'empreses energètiques que hagin d'avaluar el risc regulatori de la seva cartera contractual.

Exemple pràctic

Una empresa espanyola importadora de gas natural liquat (GNL) que negocia un contrato de subministrament plurianual amb un proveïdor noruec s'enfronta a la següent situació: el Reglament (UE) 2024/1787 li exigeix acreditar que les emissions de metà al llarg de la cadena de subministrament compleixen amb els estàndards europeus.

Sense les cláusules model, l'empresa ha de redactar des de zero les disposicions contractuals que regulin el mesurament i notificació d'emissions, amb el cost legal i el temps de negociació que això implica. Amb les cláusules model de la Recomanació 2026/1834, pot incorporar-les directament al contrato, acreditar el compliment del reglament base i reduir el temps de tancament de l'acord.

A més, si aquest mateix contrato és objecte de revisió per part d'un operador de xarxa públic, la presència de les cláusules model pot ser el factor diferencial per superar el procés d'homologació com a proveïdor.

Què han de fer les empreses ara?

1. Revisar la cartera de contratos energètics vigents per identificar quins afecten a subministrament, compravenda o transport de gas, petroli o carbó en l'àmbit UE i podrien beneficiar-se de les noves cláusules.
2. Analitzar el Reglament (UE) 2024/1787 per determinar quines obligacions concretes de mesurament, notificació i reducció de metà apliquen a l'empresa, ja que les cláusules model estan dissenyades per acreditar el seu compliment.
3. Avaluar amb l'equip legal o assessor extern si la incorporació de les cláusules model en els pròxims contratos és convenient, especialment en els que es negociïn amb operadors públics o grans grups energètics europeus.
4. Actualitzar les plantilles contractuals internes per incloure les cláusules model com a opció estàndard en els contratos de nova firma, anticipant-se a que es converteixin en requisit de mercat.
5. Monitoritzar l'evolució del mercat: si els principals operadors del sector comencen a exigir aquestes cláusules com a condició per contratar, la finestra per adoptar-les de forma proactiva es tancarà ràpidament.

Font oficial

Consultar normativa completa en font oficial

Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulti a un professional qualificat. Font: https://eur-lex.europa.eu/./legal-content/AUTO/?uri=OJ:L_202601834