Banco de España reorganitza competències: què canvia per a entitats financeres el 2026

Dades clau

Les entitats financeres supervisades pel Banco de España tenen des del 23 de març de 2026 un nou mapa intern de competències decisòries. La Resolució de 23 de març de 2026 (BOE-A-2026-7341) actualitza l'esquema de delegació entre els òrgans de govern i direcció del supervisor, redistribuint quin òrgan signa i resol cada tipus de procediment.

Per al gruix del teixit empresarial espanyol, aquesta norma no té impacte directe. Però per a bancs, caixes, entitats de crèdit i empreses de serveis d'inversió, conèixer aquest nou repartiment és operativament crític: afecta com i davant de qui es tramiten autoritzacions, recursos i expedients sancionadors.

Què estableix aquesta normativa?

El Banco de España, com qualsevol organisme públic complex, distribueix internament les seves facultats decisòries entre diferents òrgans: el Governador, el Subgovernador, la Comissió Executiva i els diferents directors generals. Aquesta resolució actualitza aquest repartiment.

En termes pràctics, la norma determina tres coses concretes:

• Quin òrgan és competent per resoldre autoritzacions sol·licitades per entitats financeres (obertura de sucursals, canvis de control, ampliacions d'activitat, etc.).
• Quin òrgan instrueix i resol expedients sancionadors en el marc de la supervisió prudencial.
• Quin òrgan signa els requeriments dirigits a entitats supervisades en l'exercici de la funció supervisora.

La norma és d'organització interna, la qual cosa significa que no modifica els requisits materials que han de complir les entitats, ni els terminis legals dels procediments. El que canvia és la cadena de signatura i decisió dins del propi Banco de España.

Aquest tipus de resolucions s'actualitzen periòdicament per adaptar l'estructura interna del supervisor a canvis organitzatius, noves responsabilitats o reorganitzacions d'àrees. La resolució de 2026 substitueix l'esquema de delegació anterior, tot i que les dades disponibles no especifiquen la referència concreta de la norma derogada.

Impacte econòmic i operatiu

L'impacte econòmic directe d'aquesta norma és nul: no introdueix noves taxes, no modifica imports de sancions ni crea noves obligacions d'informe. No obstant això, el seu impacte operatiu per a les entitats supervisades pot ser significatiu si no es gestiona correctament.

• Risc procedimental: Dirigir una sol·licitud d'autorització o un recurs a l'òrgan incorrecte pot derivar en inadmissió o en la necessitat de refer el tràmit, amb el cost en temps i recursos que això implica.
• Expedients sancionadors: Si hi ha procediments sancionadors en curs, el canvi d'òrgan competent pot afectar la validesa d'actuacions posteriors si no s'adapten al nou esquema.
• Planificació d'autoritzacions: Les entitats que tinguin previst sol·licitar autoritzacions el 2026 han de verificar davant de quin òrgan s'han de dirigir ara.
• Relació amb el supervisor: Els equips de compliment i els assessors externs que gestionen la relació amb el Banco de España han d'actualitzar els seus protocols interns d'interlocució.

A qui afecta?

L'impacte és molt diferent segons el tipus d'entitat:

• Bancs i entitats de crèdit supervisats directament pel Banco de España: impacte alt en procediments d'autorització i supervisió.
• Caixes d'estalvis i cooperatives de crèdit sota supervisió del Banco de España: mateix nivell d'impacte que les entitats de crèdit.
• Empreses de serveis d'inversió (ESIs) supervisades pel Banco de España: afectades en els seus procediments d'autorització i sancionadors.
• Entitats de pagament i entitats de diner electrònic sota supervisió del Banco de España: afectades en els seus tràmits davant el supervisor.
• Despatxos d'advocats i consultores que assessoren entitats financeres en procediments davant el Banco de España: han d'actualitzar els seus protocols d'interlocució.
• Empreses no financeres: impacte nul o inexistent.

Exemple pràctic

Un banc mitjà té en curs una sol·licitud d'autorització per a l'adquisició d'una participació significativa en una altra entitat. L'expedient va ser iniciat sota l'esquema de delegació anterior, on la competència per resoldre corresponia a un determinat òrgan directiu del Banco de España.

Després de l'entrada en vigor de la resolució el 23 de març de 2026, aquesta competència pot haver estat reassignada a un altre òrgan. Si el banc continua dirigint els seus escrits i comunicacions a l'òrgan anterior, pot trobar-se que les notificacions no arriben al responsable correcte, que els terminis de resposta s'allarguen o que es produeixen incidències procedimentals que retardin l'autorització.

L'acció correcta és que l'equip de compliment o l'assessor extern verifiqui, abans de qualsevol nova comunicació amb el Banco de España, quin òrgan és ara competent per a aquest tipus de procediment segons el nou esquema de delegació.

Què han de fer les empreses ara?

1. Revisar el text complet de la resolució al BOE (BOE-A-2026-7341) per identificar quin òrgan és ara competent per a cada tipus de procediment que afecti la teva entitat.
2. Auditar els expedients en curs davant el Banco de España (autoritzacions, requeriments, recursos, expedients sancionadors) i verificar si l'òrgan competent ha canviat.
3. Actualitzar els protocols interns d'interlocució amb el supervisor: qui signa els escrits, a qui es dirigeixen i quin òrgan ha de rebre cada tipus de comunicació.
4. Informar els assessors externs (despatxos d'advocats, consultores de compliment) que gestionen procediments davant el Banco de España perquè adaptin les seves actuacions al nou esquema.
5. Establir un procés de verificació periòdica: les resolucions de delegació de competències s'actualitzen amb certa freqüència. Convé tenir un sistema d'alerta per detectar futurs canvis sense dependre de la revisió manual del BOE.

Font oficial

Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulteu un professional qualificat. Font: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-7341