Taula de la Ciència Pesquera 2026: nous membres i canvis en la seva composició

Dades clau

La Taula de la Ciència Pesquera reforça el seu paper com a òrgan d'assessorament científic per a les decisions del sector. L'Ordre PJC/963/2026, de 7 de setembre, modifica l'Ordre PCM/1140/2022 que va crear aquest fòrum el novembre de 2022, incorporant cinc noves vocalies i clarificant el rol de la secretaria. El canvi entra en vigor el 17 de setembre de 2026, un dia després de la seva publicació en el BOE.

Per al sector pesquer, això significa que més organismes amb capacitat científica i de participació ciutadana tindran veu formal en les decisions que afecten a quotes, vedades, aqüicultura i gestió ecosistèmica dels recursos marins.

Què estableix aquesta normativa?

L'Ordre PJC/963/2026 introdueix tres tipus de canvis sobre la Taula de la Ciència Pesquera original:

1. Noves vocalies incorporades

Se sumen cinc noves entitats amb representació formal a la Taula:

2. Redefinició de funcions

S'eliminen les funcions específiques de política ministerial cap a organismes de recerca. La Taula queda consolidada com a fòrum de diàleg ciència-sector-societat civil, sense paper executiu en la transmissió de directrius ministerials.

3. Canvi en la secretaria

La secretaria de la Taula queda assignada en exclusiva a la Secretaria General de Pesca, eliminant qualsevol ambigüitat sobre qui gestiona i convoca l'òrgan.

Comparativa: abans i després de la modificació

Impacte econòmic i operatiu

Aquesta modificació no genera costos directes per a les empreses del sector pesquer ni per als organismes incorporats. El seu impacte és operatiu i institucional: canvia qui té veu en les decisions que sí que tenen conseqüències econòmiques per al sector.

Les decisions que emanen de l'assessorament científic de la Taula influeixen en aspectes d'alt impacte econòmic per al sector:

• Establiment de quotes de pesca i totals admissibles de captura (TAC)
• Definició de vedades temporals i espacials
• Regulació d'arts de pesca sota l'enfocament ecosistèmic de la Política Pesquera Comuna
• Decisions sobre aqüicultura i gestió de recursos marins

La incorporació d'Ibercivis (ciència ciutadana) i la Fundació CETMAR amplia la base de coneixement disponible per a aquestes decisions, mentre que l'entrada de l'Agència Estatal d'Investigació reforça el vincle amb la finançament de projectes científics aplicats al sector.

Per als organismes de recerca ja presents, l'eliminació de les funcions de política ministerial suposa una clarificació del seu rol: participen com a assessors científics independents, no com a executors de directrius.

A qui afecta?

• Empreses i armadors del sector pesquer: les decisions assessorades per la Taula afecten a les seves quotes, arts permeses i zones de pesca.
• Confraries de pescadors i organitzacions del sector: amb representació a la Taula o que participen en consultes prèvies a decisions regulatòries.
• Organismes de recerca marina: IcatMar, CETMAR, l'IEO i altres centres el treball científic dels quals alimenta les recomanacions del fòrum.
• ONG ambientals: amb presència a la Taula com a representants de la societat civil en el diàleg sobre gestió ecosistèmica.
• Administracions autonòmiques amb competències en pesca: que interactuen amb les decisions del fòrum a nivell de gestió territorial.
• Agència Estatal d'Investigació i Ibercivis: com a nous membres amb vocalía formal des del 17 de setembre de 2026.

Exemple pràctic

Una empresa armadora que opera a la Cantàbria i vol influir en la regulació d'una nova vedada proposada sota l'enfocament ecosistèmic de la Política Pesquera Comuna, fins ara tenia accés limitat al procés d'assessorament científic que precedeix aquesta decisió.

Amb la nova composició de la Taula, la Direcció General d'Ordenació Pesquera i Aqüicultura té vocalía directa, la qual cosa significa que l'administració responsable de l'ordenació està formalment integrada en el fòrum de diàleg. Això escurça el circuit entre l'assessorament científic i la decisió regulatòria.

Al mateix temps, la incorporació d'Ibercivis obri la porta a que dades de ciència ciutadana (per exemple, avistaments o captures registrades per pescadors de forma col·laborativa) tinguin representació formal en l'òrgan que assessora les decisions. Per a una confraria o empresa que ja participa en projectes de ciència ciutadana, això suposa un canal d'influència nou i reconegut institucionalment.

Què han de fer les empreses ara?

1. Identificar si la teva organització pot tenir representació a la Taula: revisa si pertanys a alguna de les entitats amb vocalía (sector pesquer, organismes científics, ONG ambientals) o si pots participar a través d'elles.
2. Actualitzar els teus contactes institucionals: la secretaria queda assignada en exclusiva a la Secretaria General de Pesca. Qualsevol comunicació o sol·licitud de participació ha de dirigir-se a aquest òrgan.
3. Seguir les convocatòries i actes de la Taula: les decisions d'assessorament que emanen del fòrum poden anticipar canvis regulatoris en quotes, arts o zones de pesca amb impacte directe en la teva activitat.
4. Si ets un organisme de recerca: verifica si la teva entitat ja té vocalía o si pots articular la teva participació a través d'IcatMar, CETMAR o l'Agència Estatal d'Investigació, ara membres formals.
5. Consultar la norma completa en el BOE: l'Ordre PJC/963/2026 està en vigor des del 17 de setembre de 2026 i recull el text consolidat de la composició actualitzada.

Font oficial

Consultar normativa completa en font oficial

Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulta un professional qualificat. Font: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-19305