Dades clau
| Normativa | Resolució de 14 de setembre de 2026, Consorci CELLS — Conveni de col·laboració per a l'operació de In-CAEM |
|---|---|
| Publicació BOE | 25 de setembre de 2026 |
| Entrada en vigor | 14 de setembre de 2026 |
| Parts signants | Consorci CELLS, CSIC, ICN2 (Fundació Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia), IFAE (Institut de Física d'Altes Energies) |
| Ubicació | Sincrotrón ALBA, Cerdanyola del Vallès |
| Financiació origen | Pla de Recuperació (subprojecte conclòs en desembre de 2025) |
| Categoria | Educació / Infraestructura científica |
| Base legal publicació | Article 48.8 de la Llei 40/2015 |
Les empreses espanyoles de materials avançats, energia i nanotecnologia tenen des de setembre de 2026 una nova porta d'accés a infraestructura científica de primer nivell europeu: la plataforma In-CAEM, instal·lada al Sincrotrón ALBA de Cerdanyola del Vallès. El conveni publicat al BOE el 25 de setembre de 2026 (referència BOE-A-2026-19935) formalitza la col·laboració entre quatre institucions per operar aquesta infraestructura i obrir-la a usuaris externs, tant de la comunitat científica com del sector industrial innovador.
El subprojecte que va construir i equipar In-CAEM va concloure en desembre de 2025 amb financiació del Pla de Recuperació. Ara comença la fase d'explotació real, amb un marc jurídic clar que regula la gestió conjunta entre el Consorci CELLS, el CSIC, el ICN2 i l'IFAE.
Què estableix aquesta normativa?
El conveni regula els aspectes administratius i tècnics de l'operació conjunta de In-CAEM. No crea taxes ni imposa obligacions a empreses privades, però sí estableix el marc que permet a aquestes accedir a les instal·lacions com a usuaris externs.
L'infraestructura In-CAEM està composta pels següents elements:
| Component | Tecnologia / Capacitat | Institució principal |
|---|---|---|
| Laboratori singular 1 | Microscòpia (S)TEM (Transmissió i Rastreig) | CELLS / CSIC |
| Laboratori singular 2 | SPM en ultrabuit (Microscòpia de Sonda de Rastreig) | CELLS / ICN2 |
| Laboratori singular 3 | Fotó-SPM ambiental | CELLS / ICN2 |
| Capacitats afegides | Línies de llum existents del Sincrotrón ALBA | CELLS |
| Tecnologia de dades | Infraestructura de dades científiques | IFAE-PIC |
El conveni orienta l'operació a tres tipus d'ús: investigació pròpia de les institucions signants, usuaris externs de la comunitat científica i usuaris industrials innovadors. Aquest últim grup és el de major rellevància per a empreses privades.
La publicació al BOE respon a l'obligació establerta en l'article 48.8 de la Llei 40/2015 de Règim Jurídic del Sector Públic, que exigeix publicitar els convenis subscrits per entitats del sector públic.
Impacte econòmic i operatiu
Per a les empreses, l'impacte no és de cost directe derivat de la norma, sinó d'oportunitat d'accés a capacitats tecnològiques que d'altra manera requeririen inversions de diversos milions d'euros en equipament propi.
- Reducció de costos de I+D: l'accés a microscòpia (S)TEM, SPM en ultrabuit i fotó-SPM ambiental permet caracteritzar materials a escala nanomètrica sense necessitat d'infraestructura pròpia.
- Avantatge competitiu en licitacions i projectes europeus: comptar amb resultats obtinguts en instal·lacions de referència com el Sincrotrón ALBA reforça la credibilitat tècnica davant financers i clients.
- Accés a dades científiques avançades: l'infraestructura de dades de l'IFAE-PIC facilita el tractament i anàlisi de grans volums de dades experimentals, rellevant per a empreses amb projectes de materials o energia.
- Sinergies amb l'ecosistema públic: la col·laboració directa amb CSIC, ICN2 i IFAE obri la porta a projectes conjunts de transferència tecnològica.
El fet que l'infraestructura hagi estat financiada amb fons del Pla de Recuperació implica que els costos de construcció i equipament ja estan amortitzats públicament, la qual cosa en principi permet oferir accés a preus competitius respecte al mercat privat.
A qui afecta?
- Empreses de materials avançats que necessitin caracterització nanomètrica dels seus productes o processos.
- Empreses del sector energètic que treballin en nous materials per a bateries, cèl·lules de combustible, fotovoltaica o emmagatzematge.
- Empreses de nanotecnologia i semiconductors que requereixin anàlisi de superfícies, interfícies o estructures a escala atòmica.
- Centres tecnològics i laboratoris privats que prestin serveis d'anàlisi a tercers i vulguin ampliar la seva cartera de capacitats.
- Startups deeptech en fase de validació de producte que necessitin dades de caracterització per a inversors o reguladors.
- Departaments de I+D de grans empreses industrials (química, farmacèutica, automoció, aeroespacial) amb projectes d'innovació en materials.
- Institucions científiques públiques (universitats, OPIs) que vulguin accedir com a usuaris externs a capacitats complementàries a les pròpies.
Exemple pràctic
Una empresa catalana fabricant d'elèctrodes per a bateries de nova generació necessita caracteritzar la microestructura dels seus materials actius a escala nanomètrica per optimitzar el rendiment del cicle de càrrega. Fins ara, depenia de laboratoris externs a Alemanya o França amb temps d'espera de diversos mesos i costos elevats.
Amb l'operació estable de In-CAEM al Sincrotrón ALBA, aquesta empresa pot sol·licitar temps d'accés com a usuari industrial innovador al laboratori de microscòpia (S)TEM, obtenir imatges de resolució atòmica dels seus materials i combinar-les amb dades de les línies de llum existents del Sincrotrón per a anàlisis complementaris. L'infraestructura de dades de l'IFAE-PIC facilita a més el processament dels grans volums de dades generats.
El resultat: reducció de temps d'anàlisi, accés a capacitats de referència europea i possibilitat de co-publicar resultats amb el CSIC o l'ICN2, la qual cosa reforça la posició de l'empresa en convocatòries de Horitzó Europa.
Què han de fer les empreses ara?
- Identificar si la teva empresa necessita capacitats de caracterització nanomètrica: avalua si els teus projectes de I+D requereixen microscòpia (S)TEM, SPM en ultrabuit o fotó-SPM ambiental. Si és així, In-CAEM és una opció directa a Espanya.
- Contactar amb el Sincrotrón ALBA per sol·licitar accés com a usuari industrial: el conveni estableix expressament la figura de l'usuari industrial innovador. El punt d'entrada és el propi CELLS, gestor de les instal·lacions a Cerdanyola del Vallès.
- Explorar sinergies amb les institucions signants: CSIC, ICN2 i IFAE tenen programes de transferència tecnològica i col·laboració amb empreses. Un conveni de col·laboració amb alguna d'aquestes institucions pot facilitar l'accés prioritari a l'infraestructura.
- Incloure l'accés a In-CAEM en la teva planificació de projectes europeus: si la teva empresa participa en convocatòries de Horitzó Europa o del CDTI, l'ús d'infraestructures científiques singulars com el Sincrotrón ALBA reforça la solidesa tècnica de les propostes.
- Consultar les condicions d'accés i tarifes vigents: el conveni regula l'operació conjunta, però les condicions específiques d'accés per a usuaris industrials (tarifes, temps d'accés, procediments) es gestionen a través del CELLS. Sol·licita informació actualitzada directament.
Preguntes freqüents
Què és In-CAEM i quines capacitats ofereix a empreses?
In-CAEM és una infraestructura científica experimental instal·lada al Sincrotrón ALBA (Cerdanyola del Vallès). Inclou tres laboratoris singulars: microscòpia (S)TEM, SPM en ultrabuit i fotó-SPM ambiental, a més de capacitats afegides en les línies de llum existents del Sincrotrón i tecnologia de dades a l'IFAE-PIC. Està orientada tant a investigació pròpia de les institucions signants com a usuaris industrials innovadors.
Qui gestiona l'accés a In-CAEM i com pot sol·licitar-lo una empresa?
L'operació conjunta la gestionen el Consorci CELLS, el CSIC, l'ICN2 i l'IFAE segons el conveni publicat el 25 de setembre de 2026. El punt de contacte principal per a usuaris externs, inclosos els industrials, és el Consorci CELLS, gestor del Sincrotrón ALBA a Cerdanyola del Vallès. El conveni estableix expressament la figura de l'usuari industrial innovador com un dels perfils d'accés previstos.
Quan està operativa In-CAEM per a usuaris externs?
El conveni va entrar en vigor el 14 de setembre de 2026, data de la seva signatura. El subprojecte de construcció i equipament, finançat amb fons del Pla de Recuperació, va concloure en desembre de 2025. Per tant, l'infraestructura està equipada i el marc jurídic d'operació està vigent des de setembre de 2026.
Quins sectors empresarials tenen més interès en accedir a In-CAEM?
El conveni cita expressament els sectors de materials avançats, energia i nanotecnologia com els principals destinataris de l'accés industrial. També són rellevants empreses de semiconductors, química avançada, farmacèutica, automoció i aeroespacial que treballin amb materials a escala nanomètrica.
Quines institucions han signat el conveni d'operació de In-CAEM?
Les quatre institucions signants són: el Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró (CELLS), l'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la Fundació Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE). La publicació al BOE respon a l'obligació de l'article 48.8 de la Llei 40/2015.
Font oficial
Consulta la normativa completa a font oficial (BOE-A-2026-19935)
Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulta un professional qualificat. Font: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-19935
