Passaport Digital de Producte UE 2026: què han de fer fabricants i importadors

Dades clau

Si la teva empresa ven productes a Europa, aquesta norma t'obliga a actuar. La Decisió d'Execució (UE) 2026/1736, publicada el 15 de juliol de 2026, aprova les normes tècniques harmonitzades que concreten com ha d'implementar-se el passaport digital de producte (DPP), l'instrument central del Reglament (UE) 2024/1781 sobre disseny ecològic de productes sostenibles.

No es tracta d'una declaració d'intencions: les normes tècniques ja estan aprovades i defineixen els requisits concrets d'interoperabilitat, formats de dades i sistemes d'identificació únics que cada producte haurà de portar associat.

Què estableix aquesta normativa?

El passaport digital de producte (DPP) és un registre electrònic vinculat a cada article que ha de contenir informació estructurada sobre quatre àrees clau:

• Composició del producte: materials, components i substàncies utilitzades.
• Petjada ambiental: impacte mediambiental al llarg del cicle de vida.
• Reparabilitat: disponibilitat de peces, facilitat de reparació i durabilitat.
• Fi de vida útil: instruccions de desmuntatge, reciclatge i gestió de residus.

La Decisió 2026/1736 concreta els requisits tècnics que fan operatiu aquest passaport:

Aquesta decisió desenvolupa el marc tècnic que el Reglament (UE) 2024/1781 deixava pendent de concretar. Amb la seva aprovació, les empreses ja disposen de les especificacions definitives per començar l'adaptació dels seus sistemes.

Impacte econòmic i operatiu

El DPP no és un tràmit administratiu menor. Implica una transformació real dels sistemes d'informació i de la cadena de subministrament. Aquests són els principals vectors de cost i impacte:

• Infraestructura digital: les empreses han d'implementar o adaptar sistemes capaços de generar, emmagatzemar i compartir els DPPs en els formats harmonitzats exigits.
• Gestió de proveïdors: per completar les dades de composició i petjada ambiental, és necessari recopilar informació de tota la cadena de subministrament, inclosos proveïdors de segon i tercer nivell.
• Identificació de producte: cada article comercialitzat a la UE necessitarà un identificador únic, la qual cosa pot requerir canvis en l'etiquetatge, embalatge i sistemes de trazabilitat interns.
• Risc d'accés al mercat: l'incompliment pot suposar barreres d'accés al mercat europeu, amb el consegüent impacte en vendes i contractes.

Les empreses que ja treballen amb sistemes de gestió de cicle de vida del producte (PLM) o amb estàndards de trazabilitat avançats partiran amb avantatge. Les que no, hauran de planificar una inversió significativa en tecnologia i processos.

A qui afecta?

La norma aplica a tots els operadors econòmics que comercialitzin productes al mercat únic europeu:

• Fabricants amb seu a la UE que produeixen béns per al mercat europeu.
• Importadors que introdueixen productes de tercers països al mercat de la UE.
• Distribuïdors que comercialitzen productes al mercat únic, independentment de la seva origen.
• Representants autoritzats de fabricants no establerts a la UE.

En la pràctica, això abasta sectors tan diversos com electrònica, tèxtil, maquinària, construcció, electrodomèstics, bateries o productes químics, entre altres. L'abast sectorial concret s'anirà definint per categories de producte en els actes delegats del Reglament (UE) 2024/1781.

Exemple pràctic

Imagina una empresa espanyola que importa luminàries LED fabricades a Àsia per distribuir-les al mercat europeu. Amb l'entrada en vigor de les normes tècniques aprovades per la Decisió 2026/1736, aquesta empresa —com a importadora— serà responsable de garantir que cada luminària comercialitzada a la UE porti associat un passaport digital de producte amb informació sobre els materials utilitzats, la petjada de carboni del procés de fabricació, les instruccions de reparació i les opcions de reciclatge al fi de la seva vida útil.

Per a això, haurà de coordinar-se amb el fabricant asiàtic per obtenir totes aquestes dades, integrar-les en un sistema compatible amb els formats harmonitzats exigits, assignar un identificador únic a cada unitat i garantir que la informació és accessible per a les autoritats de mercat i els consumidors. Si no ho fa, el producte no podrà comercialitzar-se legalment a la UE.

Què han de fer les empreses ara?

1. Avaluar l'impacte en la teva cartera de productes: identifica quines categories de productes que comercialitzes a la UE quedaran subjectes al DPP i en quins terminis, seguint el calendari d'actes delegats del Reglament (UE) 2024/1781.
2. Auditar els sistemes d'informació actuals: comprova si els teus sistemes de gestió (ERP, PLM, WMS) poden generar i gestionar DPPs en els formats harmonitzats exigits. Si no, planifica l'adaptació o substitució.
3. Mapear la cadena de subministrament: identifica quines dades necessites de cada proveïdor (composició, materials, petjada ambiental) i estableix mecanismes per recopilar-les de forma sistemàtica.
4. Dissenyar el sistema d'identificació única: defineix com assignaràs identificadors únics a cada producte i com els vincularàs al registre digital corresponent.
5. Involucrar proveïdors i socis logístics: la trazabilitat exigida requereix col·laboració de tota la cadena. Comunica els requisits als teus proveïdors com més aviat millor per evitar colls d'ampolla.
6. Consultar amb un especialista en normativa de producte i sostenibilitat: la complexitat tècnica i jurídica del DPP recomana comptar amb assessorament expert per evitar errors que puguin derivar en barreres d'accés al mercat europeu.

Font oficial

Consulta la normativa completa a la font oficial

Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulta a un professional qualificat. Font: https://eur-lex.europa.eu/./legal-content/AUTO/?uri=OJ:L_202601736