Noves normes OACI d'investigació d'accidents: què canvia per a aerolínies el 2026

Dades clau

Les aerolínies i operadors aèris europeus han d'estar atents al que es decideixi en el 237.° període de sessions del Consell de l'OACI: l'esmena de l'Annex 13 del Conveni de Chicago pot modificar els estàndards internacionals que regeixen com s'investiguen els accidents i incidents d'aviació civil. La Decisió (UE) 2026/714 del Consell, adoptada el 17 de març de 2026, estableix la posició oficial que la Unió Europea defensarà en aquesta sessió.

Encara que l'impacte directe recau sobre les autoritats nacionals d'investigació d'accidents, els operadors aèris són els que hauran de traduir aquests canvis en ajustos concrets dels seus procediments interns. Ignorar aquesta evolució normativa pot suposar incompliments de conformitat normativa internacional amb conseqüències operatives i reputacionals.

Què estableix aquesta normativa?

La Decisió del Consell no modifica directament la legislació interna dels operadors aèris, sinó que fixa la postura que la UE adoptarà en la negociació internacional. L'objecte d'aquesta negociació és l'esmena de l'Annex 13 del Conveni sobre Aviació Civil Internacional, conegut com a Conveni de Chicago, que regula els procediments d'investigació d'accidents i incidents d'aviació civil a nivell mundial.

Els canvis que podria introduir l'esmena, segons les dades disponibles, es concentren en tres àrees:

• Recopilació de dades: possibles modificacions en els estàndards sobre quina informació ha de recabarse i com durant una investigació d'accident o incident.
• Protecció d'informació de seguretat: canvis en les regles que protegeixen certs dades sensibles generades durant les investigacions, amb l'objectiu de fomentar la cultura de seguretat sense temor a represàlies.
• Coordinació entre Estats investigadors: nous procediments o estàndards per a la col·laboració entre els països implicats quan un accident involucra aeronaus o ciutadans de diferents nacionalitats.

L'harmonització amb els estàndards que aprovi l'OACI és obligatòria per als Estats membres de la UE, la qual cosa significa que, una vegada adoptada l'esmena, les autoritats nacionals d'aviació civil hauran d'incorporar-la a la seva normativa interna, traspassant obligacions als operadors.

Impacte econòmic i operatiu

L'impacte econòmic directe d'aquesta Decisió és indirecte en aquesta fase: la UE únicament està fixant la seva posició negociadora. L'impacte real sobre les empreses es materialitzarà quan l'esmena sigui adoptada en el 237.° període de sessions de l'OACI i posteriorment transposada pels Estats membres.

No obstant això, els operadors han d'anticipar els següents efectes operatius potencials:

• Revisió i actualització dels manuals de procediments interns de gestió d'incidents i accidents.
• Possibles inversions en sistemes de recopilació i protecció de dades relacionats amb la seguretat operacional.
• Necessitat de formació del personal implicat en la gestió d'incidents per adaptar-se als nous estàndards de coordinació amb autoritats investigadores.
• Major exigència en la documentació i trazabilitat dels processos de notificació d'incidents.

Al tractar-se de normativa d'harmonització internacional obligatòria, l'incompliment no és una opció viable per als operadors que operen en espai aeri europeu o sota bandera d'un Estat membre de la UE.

A qui afecta?

• Aerolínies europees: tant de passatgers com de càrrega, que hauran d'adaptar els seus protocols interns de gestió d'accidents i incidents.
• Operadors aèris: qualsevol empresa que operi aeronaus sota regulació d'un Estat membre de la UE, inclosos operadors d'aviació general i charter.
• Autoritats d'aviació civil: organismes nacionals com l'AESA a Espanya, que hauran d'incorporar els nous estàndards OACI a la normativa interna.
• Organismes d'investigació d'accidents: com la CIAIAC a Espanya, que són els principals destinataris directes dels canvis en l'Annex 13.
• Departaments de seguretat operacional (Safety): els responsables de SMS (Safety Management System) en aerolínies i operadors que gestionen la notificació i anàlisi d'incidents.
• Assessors legals i de conformitat normativa del sector aeronàutic que han d'anticipar els canvis per als seus clients.

Exemple pràctic

Una aerolínia espanyola de mida mitjana que opera rutes europees i internacionals té actualment un protocol intern de gestió d'incidents alineat amb l'Annex 13 vigent del Conveni de Chicago. Els seus procediments inclouen la notificació a la CIAIAC, la preservació de dades de vol i la coordinació amb les autoritats de l'Estat on ocorre l'incident.

Si l'esmena de l'Annex 13 introdueix nous requisits sobre protecció d'informació de seguretat, aquesta aerolínia haurà de revisar els seus acords internals de confidencialitat amb tripulacions i personal de manteniment, actualitzar el seu manual d'operacions en la secció de gestió de seguretat i possiblement adaptar els seus sistemes de recopilació de dades per complir amb els nous estàndards de trazabilitat. El departament de Safety seria el responsable de liderar aquesta adaptació, en coordinació amb l'àrea legal i de conformitat normativa.

El moment d'iniciar aquesta revisió no és quan l'esmena entri en vigor, sinó ara, per anticipar els canvis i no actuar sota pressió de terminis.

Què han de fer les empreses ara?

1. Identificar l'impacte potencial: el departament de Safety o el responsable de conformitat normativa ha d'analitzar les tres àrees de canvi previstes (recopilació de dades, protecció d'informació de seguretat i coordinació entre Estats) i avaluar en quina mesura afecten els procediments actuals.
2. Monitoritzar el resultat del 237.° període de sessions de l'OACI: l'esmena de l'Annex 13 ha de ser formalment adoptada en aquesta sessió per tenir efecte. Seguir el resultat és el pas previ a qualsevol adaptació.
3. Revisar els protocols interns de gestió d'incidents: amb independència del resultat final, és un bon moment per auditar si els procediments actuals estan alineats amb l'Annex 13 vigent, com a base per a qualsevol actualització futura.
4. Coordinar amb l'autoritat nacional d'aviació civil: a Espanya, l'AESA publicarà les instruccions de transposició una vegada que els canvis siguin obligatoris. Mantenir aquest canal actiu permet anticipar els terminis d'adaptació.
5. Actualitzar la documentació operacional: quan l'esmena sigui adoptada i transposada, actualitzar els manuals d'operacions, els procediments de SMS i els acuerdos de confidencialitat amb personal implicat en la gestió d'incidents.