Dades clau
| Normativa | Ordre TED/966/2026, de 15 de setembre |
|---|---|
| Publicació | 17 de setembre de 2026 |
| Entrada en vigor | 17 de setembre de 2026 |
| Afectats | Productors elèctrics, emmagatzemadors, inversors en energia i Red Eléctrica (operador del sistema) |
| Categoria | Energia |
| Exercici | 2026 |
| Estàndard de fiabilitat | LOLE màxim de 1,5 hores (fixat per la CNMC) |
| Tipus de subastes | Subastes principals plurianuals + subastes d'ajust anuals |
| Font oficial | BOE-A-2026-19329 |
Els anàlisis d'adequació del sistema elèctric peninsular espanyol —tant el nacional (NRAA) com l'europeu (ERAA)— han confirmat un dèficit de cobertura: l'indicador LOLE (Loss of Load Expectation) supera l'estàndard de fiabilitat de 1,5 hores establert per la CNMC. Per corregir-ho, l'Ordre TED/966/2026 crea un mercat de capacitat centralitzat que entra en vigor el mateix dia de la seva publicació, el 17 de setembre de 2026.
El problema de fons és l'anomenat «missing money»: amb l'auge de les renovables, els preus d'energia al mercat majorista cauen en moltes hores de l'any, fent inviable econòmicament mantenir o construir plantes de generació ferma i flexible que el sistema necessita com a respald. Aquest mecanisme crea una retribució addicional per cobrir aquest buit d'ingressos.
Què estableix aquesta normativa?
L'Ordre TED/966/2026 dissenya un mecanisme de retribució de capacitat amb els següents elements estructurals:
| Element | Descripció |
|---|---|
| Tipus de mecanisme | Mercat de capacitat centralitzat mitjançant subastes competitives |
| Subastes principals | Plurianuals, amb període de desfasament per permetre noves inversions |
| Subastes d'ajust | Anuals, per cobrir imprevistos i ajustos de darrera hora |
| Dret de cobrament | Els adjudicataris reben una retribució fixa a canvi de disponibilitat garantida |
| Obligació de disponibilitat | Exigible durant el període de prestació del servei, diferenciada per tecnologia segons vida útil |
| Tecnologies objectiu | Emmagatzemament, gas, hidrogen i altres tecnologies fermes i flexibles |
| Operador del sistema | Red Eléctrica, responsable de la planificació i gestió del mecanisme |
| Base d'activació | Dèficit detectat en anàlisis NRAA i ERAA; LOLE superior a 1,5 h (estàndard CNMC) |
El període de desfasament en les subastes principals és un element clau: permet que inversors en noves plantes tinguin visibilitat d'ingressos futurs abans de comprometre el capital, reduint el risc d'inversió en actius amb horitzons d'amortització llargs.
La diferenciació per tecnologia en l'obligació de disponibilitat reconeix que no totes les plantes tenen la mateixa vida útil ni els mateixos costos d'operació i manteniment, adaptant les exigències a la realitat tècnica de cada actiu.
Impacte econòmic i operatiu
Aquest mecanisme transforma l'equació financera dels projectes de generació ferma i flexible a Espanya. Fins ara, la caiguda de preus al mercat mayorista provocada pel creixement de les renovables feia inviable la inversió en plantes de respald: el «missing money» impedia recuperar els costos fixos. El mercat de capacitat introdueix una segona font d'ingressos desvinculada del preu de l'energia.
Les implicacions operatives i financeres més rellevants són:
- Noves plantes: El període de desfasament en subastes plurianuals permet estructurar finançament de projectes amb major certesa d'ingressos, millorant la bancabilitat dels actius.
- Plantes existents: Els operadors actuals de generació ferma (gas, emmagatzemament) poden participar en subastes d'ajust anuals i accedir a retribució addicional per disponibilitat.
- Emmagatzemament: Tecnologia especialment beneficiada, ja que combina flexibilitat amb capacitat ferma i encaixa directament en l'objectiu del mecanisme.
- Hidrogen: Es reconeix explícitament com a tecnologia elegible, la qual cosa reforça el cas de negoci per a projectes en desenvolupament.
- Red Eléctrica: Assumeix noves responsabilitats de planificació i gestió del mecanisme, amb impacte en els seus processos operatius.
- Consumidors industrials: El cost del mecanisme es repercutirà al sistema elèctric, amb possible impacte en tarifes d'accés a mitjà termini.
A qui afecta?
- Productors elèctrics amb tecnologia ferma o flexible (gas, cogeneració, hidràulica gestionable): poden participar en subastes i obtenir retribució addicional per disponibilitat.
- Operadors d'emmagatzemament energètic (bateries, bombament): tecnologia prioritària del mecanisme, amb alta elegibilitat en subastes.
- Inversors en noves plantes de generació ferma, emmagatzemament o hidrogen: el mercat de capacitat millora la viabilitat financera dels seus projectes.
- Desenvolupadors de projectes d'hidrogen: reconeguts explícitament com a tecnologia elegible, la qual cosa obri una nova via d'ingressos regulats.
- Red Eléctrica (REE): com a operador del sistema, assumeix la gestió i planificació del mecanisme de subastes.
- CFOs i directors d'inversió de utilities i fons d'infraestructures: el mecanisme altera els models financers de projectes energètics a Espanya.
- Grans consumidors industrials: el cost del mecanisme es socialitza al sistema, amb potencial impacte en peatges i tarifes.
Exemple pràctic
Un promotor que tingui en desenvolupament una planta d'emmagatzemament per bateries de gran escala a la península ibèrica s'enfronta actualment a un problema de bancabilitat: els ingressos del mercat mayorista d'energia són volàtils i no permeten garantir el retorn de la inversió a un banc finançador.
Amb el nou mercat de capacitat, aquest promotor pot acudir a una subasta principal plurianual —amb el període de desfasament que permet construir la planta abans que comenci el període de prestació— i obtenir un dret de cobrament per la seva disponibilitat garantida. Aquest ingres regulat i previsible actua com a «coixí» financer que complementa els ingressos del mercat d'energia, millora la cobertura del servei de la deuda i fa el projecte bancable.
Si la planta no compleix la seva obligació de disponibilitat durant el període de prestació, queda exposada a penalitzacions contractuals del mecanisme. Per això, la gestió operativa i el manteniment preventiu passen a ser crítics, no només per a l'eficiència, sinó per no perdre el dret de cobrament.
Què han de fer les empreses ara?
- Avaluar l'elegibilitat dels teus actius: Determina si les teves plantes o projectes (emmagatzemament, gas, hidrogen, hidràulica gestionable) compleixen els requisits tècnics per participar en les subastes de capacitat.
- Revisar els models financers de projectes en desenvolupament: Incorpora l'ingres potencial del mercat de capacitat als fluxos de caixa projectats per millorar la bancabilitat davant entitats finançadores.
- Seguir el calendari de subastes que publiqui Red Eléctrica: Les subastes principals plurianuals i les d'ajust anuals tindran terminis de presentació d'ofertes. Perdre una convocatòria pot suposar esperar al següent cicle.
- Analitzar l'obligació de disponibilitat aplicable a la teva tecnologia: La diferenciació per vida útil implica condicions diferents segons el tipus d'actiu. Conèixer les teves obligacions abans d'ofertar és crític per evitar penalitzacions.
- Coordinar amb Red Eléctrica si ets operador del sistema o tens actius amb impacte en la planificació de la xarxa, donat que REE assumeix noves responsabilitats de gestió del mecanisme.
- Monitoritzar el desenvolupament reglamentari: L'Ordre estableix el marc general; és previsible que es publiquin disposicions de desenvolupament amb els detalls tècnics de les subastes, requisits de participació i penalitzacions.
Preguntes freqüents
Què és l'indicador LOLE i per què ha activat aquest mecanisme?
El LOLE (Loss of Load Expectation) mesura les hores esperades al any en què el sistema elèctric no pot cobrir la demanda amb els recursos disponibles. La CNMC ha fixat un estàndard màxim de 1,5 hores. Els anàlisis NRAA (nacional) i ERAA (europeu) han detectat que el sistema elèctric peninsular espanyol supera aquest llindar, la qual cosa ha justificat la creació del mercat de capacitat mitjançant l'Ordre TED/966/2026.
Quines tecnologies poden participar en les subastes del mercat de capacitat?
L'Ordre TED/966/2026 orienta el mecanisme cap a tecnologies fermes i flexibles: emmagatzemament energètic (bateries, bombament), gas i hidrogen. També poden participar altres tecnologies gestionables que aportín capacitat ferma al sistema. L'obligació de disponibilitat es diferencia per tecnologia segons la seva vida útil.
Quina diferència hi ha entre les subastes principals i les subastes d'ajust?
Les subastes principals són plurianuals i inclouen un període de desfasament que permet als inversors construir noves plantes abans que comenci el període de prestació del servei. Les subastes d'ajust són anuals i serveixen per cobrir imprevistos o necessitats de capacitat que no van quedar cobertes en les subastes principals.
Què és el «missing money» i com ho resol aquest mecanisme?
El «missing money» és el dèficit d'ingressos que pateixen les plantes de generació ferma quan l'auge de les renovables deprimeix els preus del mercat mayorista d'energia, fent inviable recuperar els costos fixos. El mercat de capacitat ho resol creant un dret de cobrament addicional al preu de l'energia: els adjudicataris reben una retribució per la seva disponibilitat garantida, independentment de quant generin o del preu de mercat.
Quan entra en vigor el mercat de capacitat i quin paper té Red Eléctrica?
El mecanisme entra en vigor el 17 de setembre de 2026, data de publicació de l'Ordre TED/966/2026 al BOE. Red Eléctrica, com a operador del sistema elèctric peninsular, assumeix la responsabilitat de planificació i gestió del mecanisme de subastes, inclosa la determinació de les necessitats de capacitat i la convocatòria de les subastes.
Font oficial
Consultar normativa completa en font oficial
Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulti a un professional qualificat. Font: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-19329
