Nous límits de coure en aliments UE 2026: què han de fer els productors

Dades clau

Els productors agroalimentaris que usen compostos de coure com a fungicide tenen una obligació immediata: revisar els seus protocols d'aplicació. El Reglament (UE) 2026/840, publicat el 16 d'abril de 2026 i amb entrada en vigor el dia anterior, modifica els annexos II i III del Reglament (CE) n.º 396/2005, que és el marc europeu que regula els límits màxims de residus (LMR) de plaguicides en aliments.

El coure no és un fungicide marginal: és un dels més utilitzats en agricultura ecològica i convencional precisament perquè està autoritzat en ambdós sistemes. Això amplia l'univers d'afectats de forma significativa.

Què estableix aquesta normativa?

El Reglament (UE) 2026/840 modifica els annexos II i III del Reglament (CE) n.º 396/2005, que és la norma de referència a la UE per als límits màxims de residus de plaguicides en aliments i pinsos.

Concretament, actualitza els LMR de compostos de coure en determinats productes agrícoles i alimentaris. Els LMR són les concentracions màximes permeses d'una substància que poden quedar en un aliment després del seu tractament amb un plaguicida.

Els compostos de coure s'apliquen habitualment per a combatre malalties fúngiques en cultius com la vinya, l'olivera, les patates o els cítrics. L'actualització dels LMR obliga els productors a verificar que les dosis aplicades no generen residus per sobre dels nous umbrals en el producte final.

Impacte econòmic i operatiu

L'impacte no és només tècnic: té conseqüències econòmiques directes per a qualsevol empresa del sector agroalimentari que usi coure en els seus tractaments fitosanitaris.

• Rebuig de partides en mercat: Un producte que superi els nous LMR pot ser retirat o rebutjat en els controls de mercat, amb el cost econòmic que això implica en mercaderia, logística i reputació comercial.
• Revisió de protocols de producció: Les empreses hauran d'actualitzar els seus quaderns de camp, calendaris de tractament i dosis aplicades per a garantir el compliment.
• Anàlisi de residus: Serà necessari revisar i possiblement ampliar els anàlisis de residus en producte final per a tenir evidència del compliment davant inspeccions.
• Impacte en exportadors cap a la UE: Els productors de tercers països que exportin aliments a la UE queden igualment subjectes a aquests límits. Un enviament que no compleixi pot ser rebutjat en frontera.
• Agricultura ecològica especialment exposada: El coure és un dels pocs fungicides autoritzats en producció ecològica. Els operadors ecològics han de prestar especial atenció als nous umbrals.

A qui afecta?

• Agricultors que usen compostos de coure com a fungicide en els seus cultius, tant en producció convencional com ecològica.
• Productors agroalimentaris que transformen matèries primeres agrícoles tractades amb coure.
• Exportadors de la UE que venen productes agrícoles en mercats que reconeixen els estàndards europeus.
• Importadors de productes agrícoles a la UE procedents de tercers països on s'usen compostos de coure.
• Operadors d'agricultura ecològica, per als quals el coure és un insumo habitual i regulat.
• Laboratoris i empreses d'anàlisi que presten serveis de control de residus al sector.
• Assessors agrícoles i tècnics fitosanitaris que dissenyen els programes de tractament dels seus clients.

Exemple pràctic

Un productor de vi ecològic a La Rioja aplica sulfat de coure durant la temporada per a protegir els seus vinyers del mildiu. Fins ara, el seu protocol de tractament estava calibrat per a complir amb els LMR anteriors del Reglament (CE) 396/2005.

Amb l'entrada en vigor del Reglament (UE) 2026/840 el 15 d'abril de 2026, els límits dels annexos II i III han canviat. Si aquest productor no revisa les seves dosis i el moment d'aplicació respecte al període de carència, les seves raïms —i el vi resultant— podrien superar els nous LMR.

El resultat pràctic: una partida de vi rebutjada en un control de mercat, amb pèrdua de la mercaderia, cost de retirada i possible impacte en la seva certificació ecològica. La solució és revisar el protocol abans de la pròxima campanya de tractaments, no després de la verema.

El mateix risc aplica a un importador espanyol que compri olives de taula de Marroc tractades amb coure: si els residus superen els nous LMR, el producte pot ser rebutjat en frontera o retirat del mercat.

Què han de fer les empreses ara?

1. Consultar els nous LMR publicats en el Reglament (UE) 2026/840 per als productes agrícoles específics que produeix o importa, verificant els annexos II i III actualitzats del Reglament (CE) 396/2005.
2. Revisar els protocols d'aplicació de coure en camp: dosis, nombre d'aplicacions, períodes de carència i dates de tractament, per a assegurar que els residus en producte final queden per sota dels nous umbrals.
3. Actualitzar els anàlisis de residus en producte final, incorporant els nous LMR com a referència de compliment en els controls interns de qualitat.
4. Informar proveïdors i socis comercials de tercers països sobre els nous requisits, especialment si s'importen matèries primeres o productes acabats tractats amb compostos de coure.
5. Revisar la documentació de traçabilitat i els quaderns de camp per a tenir evidència del compliment davant possibles inspeccions de mercat.
6. Consultar amb l'assessor fitosanitari o tècnic agrícola per a adaptar el programa de tractaments als nous límits abans de la pròxima campanya.