Dades clau
| Normativa | Resolució d'1 de juliol de 2026, de la Direcció General d'Agenda Urbana i Arquitectura — Addenda de modificació del Conveni amb la Comunitat de Madrid per al Programa PIREP |
|---|---|
| Publicació | 11 de juliol de 2026 |
| Entrada en vigor | 11 de juliol de 2026 |
| Afectats | Administració de la Comunitat de Madrid, Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana, gestors d'edificis públics |
| Categoria | Ajudes i Subvencions |
| Dotació total | 480 milions d'euros (fons Next Generation EU) |
| Termini Fase 2 | Fins al 31 de març de 2026 |
| Font | BOE-A-2026-15191 |
La Comunitat de Madrid i el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana han formalitzat una addenda que modifica el conveni original de 2022 per al Programa d'Impuls a la Rehabilitació d'Edificis Públics (PIREP). Amb una dotació de 480 milions d'euros procedents dels fons Next Generation EU, aquest programa finança la rehabilitació energètica integral d'edificis públics a les comunitats autònomes. L'addenda, publicada mitjançant la Resolució d'1 de juliol de 2026 (BOE-A-2026-15191), actualitza terminis, condicions d'execució i compromisos de seguiment de fites i objectius exigits per la UE.
Què estableix aquesta normativa?
L'addenda modifica el conveni signat el 2022 entre el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana i la Comunitat de Madrid en els següents aspectes concrets:
| Aspecte | Contingut de l'addenda |
|---|---|
| Termini Fase 2 | S'estén fins al 31 de març de 2026. El justificant de finalització és l'acta de recepció de les obres. |
| Criteris d'obres financiables | Rehabilitació energètica integral, sostenibilitat i principis de la Nova Bauhaus Europea. |
| Fites i objectius UE | Actualització de condicions d'execució i compromisos de seguiment exigits per la Unió Europea en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. |
| Comptabilitat diferenciada | Les comunitats autònomes han de mantenir sistemes comptables diferenciats per garantir la traçabilitat de la despesa davant dels òrgans de control estatals i europeus. |
| Marc de referència | Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) — fons Next Generation EU. |
El conveni original de 2022 establia les bases del programa PIREP. Aquesta addenda no substitueix aquest conveni, sinó que l'adapta a les noves condicions d'execució i als terminis revisats acordats amb la Comissió Europea per al PRTR.
Impacte econòmic i operatiu
Els 480 milions d'euros del programa PIREP representen una de les majors injecció de fons europeus destinada específicament a la rehabilitació energètica d'edificis públics a Espanya. Per a la Comunitat de Madrid, aquesta addenda té conseqüències operatives directes i immediates:
- Termini crític de Fase 2: Les obres han d'estar completades i amb acta de recepció signada abans del 31 de març de 2026. Les actuacions que no comptin amb aquest document en termini poden perdre la financiació europea associada.
- Exigència de comptabilitat separada: L'administració ha de mantenir sistemes comptables diferenciats per als gastos PIREP. Això implica adaptar els sistemes de gestió pressupostària i garantir la traçabilitat davant d'auditories de l'Estat i de la UE.
- Criteris tècnics no negociables: Només són financiables les actuacions que responguin a criteris de rehabilitació energètica integral, sostenibilitat i els principis de la Nova Bauhaus Europea. Obres que no compleixin aquests estàndards no poden imputar-se al programa.
- Risc de devolució de fons: L'incompliment de fites i objectius exigits per la UE pot derivar en l'obligació de retornar els fons rebuts, amb el consegüent impacte pressupostari per a la comunitat autònoma.
A qui afecta?
- Administració de la Comunitat de Madrid: Com a part signant del conveni i responsable de l'execució i justificació de la despesa davant del Ministeri i la UE.
- Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana: Com a organisme gestor del programa PIREP a nivell estatal i responsable del seguiment de fites davant la Comissió Europea.
- Gestors i responsables d'edificis públics: Directors de centres educatius, sanitaris, administratius i altres immobles públics inclosos en el programa, que han de garantir la finalització d'obres i la signatura de l'acta de recepció abans del 31 de març de 2026.
- Interventors i responsables de comptabilitat pública: Han d'implementar o verificar que els sistemes comptables diferenciats per a fons PIREP estan operatius i auditables.
- Empreses constructores i consultores adjudicatàries: Que executen les obres financiades i han de complir els criteris tècnics de rehabilitació energètica integral i Nova Bauhaus Europea perquè la despesa sigui elegible.
Exemple pràctic
Una conselleria de la Comunitat de Madrid té adjudicada la rehabilitació energètica d'un edifici administratiu amb càrrec al programa PIREP. Les obres van començar el 2024 i estaven previstes per finalitzar el juny de 2026. Amb l'addenda, el termini màxim perquè les obres estiguin terminades i l'acta de recepció signada és el 31 de març de 2026.
Si la conselleria no obté l'acta de recepció abans d'aquesta data, l'actuació no podrà justificar-se com a despesa elegible davant dels òrgans de control estatals i europeus. Això significa que els fons Next Generation EU associats a aquesta obra podrien haver de ser retornats, afectant directament el pressupost de la comunitat autònoma.
A més, si el sistema comptable de la conselleria no té diferenciats els gastos PIREP de la resta de partides pressupostàries, qualsevol auditoria —estatal o europea— podria qüestionar la traçabilitat de la despesa, amb el risc que s'exigeixi la devolució dels imports no justificats correctament.
Què han de fer les administracions ara?
- Revisar l'estat de totes les obres de Fase 2: Identificar quines actuacions PIREP estan en execució i si poden completar-se amb acta de recepció signada abans del 31 de març de 2026. Prioritzar les que estiguin més pròximes a finalitzar.
- Verificar el sistema comptable diferenciada: Confirmar amb la intervenció que els gastos imputats al programa PIREP estan registrats en comptes separats, amb traçabilitat completa i documentació de suport auditada.
- Comprovar l'elegibilitat tècnica de les obres: Assegurar-se que totes les actuacions financiades compleixen els criteris de rehabilitació energètica integral, sostenibilitat i principis de la Nova Bauhaus Europea. Les obres que no els compleixin no són financiables amb càrrec al programa.
- Preparar la documentació de justificació: Reunir actes de recepció, certificacions d'obra, factures i qualsevol documentació exigida per al seguiment de fites i objectius davant del Ministeri d'Habitatge i els òrgans de control europeus.
- Coordinar amb el Ministeri d'Habitatge: Mantenir comunicació activa amb la Direcció General d'Agenda Urbana i Arquitectura per confirmar que els compromisos de seguiment actualitzats a l'addenda s'estan complint en temps i forma.
Preguntes freqüents
Quants diners té el programa PIREP per a la Comunitat de Madrid?
El Programa d'Impuls a la Rehabilitació d'Edificis Públics (PIREP) està dotat amb 480 milions d'euros procedents dels fons Next Generation EU, distribuïts entre les comunitats autònomes. L'addenda publicada l'11 de juliol de 2026 modifica el conveni original de 2022 que va establir aquesta dotació.
Quin és el termini límit per a les obres de Fase 2 del PIREP?
El nou termini límit per finalitzar les obres de Fase 2 és el 31 de març de 2026. El document que acredita la finalització és l'acta de recepció de les obres. Sense aquest document en termini, l'actuació no pot justificar-se com a despesa elegible davant dels òrgans de control estatals i europeus.
Quines obres són financiables amb els fons PIREP?
Només són financiables les actuacions que responguin a criteris de rehabilitació energètica integral, sostenibilitat i els principis de la Nova Bauhaus Europea. Les obres que no compleixin aquests estàndards no poden imputar-se al programa ni justificar-se davant la UE.
Per què cal portar comptabilitat diferenciada per als fons PIREP?
La normativa exigeix que les comunitats autònomes mantinguin sistemes comptables diferenciats per als gastos del programa PIREP. Això garanteix la traçabilitat de la despesa davant dels òrgans de control estatals i europeus. Sense aquesta separació comptable, qualsevol auditoria pot qüestionar l'elegibilitat de la despesa i exigir la devolució dels fons.
Què passa si no es compleixen les fites i objectius exigits per la UE?
L'incompliment de les fites i objectius establerts en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència pot derivar en l'obligació de retornar els fons Next Generation EU rebuts. L'addenda actualitza precisament els compromisos de seguiment d'aquestes fites per garantir el compliment de les condicions europees.
Font oficial
Consultar normativa completa en font oficial
Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulti a un professional qualificat. Font: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-15191