Destrucció de stock no venut a la UE: excepcions permeses i què han de fer fabricants i distribuïdors

Dades clau

Si la teva empresa gestiona excedents d'inventari, retorna productes al fabricant o pren decisions sobre stock obsolet, aquesta norma canvia les regles del joc. El Reglament Delegat (UE) 2026/296, publicat el 22 d'abril de 2026, estableix de forma taxada quan es pot destruir un producte de consum no venut sense infringir la prohibició general que va introduir el Reglament (UE) 2024/1781 sobre disseny ecològic de productes sostenibles.

La norma no és una guia de bones pràctiques: és una llista tancada d'excepcions. El que no estigui en aquesta llista, està prohibit. I l'incompliment té conseqüències.

Què estableix aquesta normativa?

El Reglament (UE) 2024/1781 va introduir una prohibició general de destruir productes de consum no venuts com a part de la política europea d'ecodisseny i economia circular. L'objectiu és evitar que les empreses eliminin excedents de stock en lloc de reutilitzar-los, donar-los o reciclar-los.

El Reglament Delegat 2026/296 completa aquesta norma marc definint les excepcions permeses: els únics supòsits en què la destrucció és legal. Segons les dades disponibles, els supòsits reconeguts són:

• Productes defectuosos: aquells que presenten fallades que impedeixen el seu ús o comercialització.
• Productes perillosos: aquells que suposen un risc per a la seguretat de persones, animals o el medi ambient.
• Productes no conformes: aquells que no compleixen els requisits legals o tècnics aplicables.

El reglament busca equilibrar els objectius mediambientals amb situacions pràctiques reals que les empreses enfronten en la gestió del seu inventari. Però l'equilibri té condicions: cada destrucció amparada en una excepció ha d'estar documentada i justificada adequadament.

Impacte econòmic i operatiu

L'impacte no és només normatiu: afecta directament com les empreses gestionen els seus excedents, els seus processos de devolució i els seus protocols de control de qualitat.

• Costos de documentació: cada destrucció de producte requereix un expedient justificatiu. Les empreses amb alt volum de devolucions o productes de temporada necessitaran processos interns específics.
• Revisió de contractes logístics: els operadors logístics que gestionen destrucció de stock per compte de tercers han de revisar els seus acords i assegurar-se que els supòsits coberts encaixen amb les excepcions legals.
• Risc de sanció: l'incompliment dels requisits pot derivar en sancions conforme a la normativa d'ecodisseny (Reglament UE 2024/1781). Els imports concrets de les sancions no estan especificats en aquesta norma delegada, sinó en el reglament marc.
• Oportunitat operativa: les empreses que ja tenen protocols de gestió d'excedents (donació, reparació, reciclatge) estan millor posicionades per complir sense costos addicionals significatius.

A qui afecta?

• Fabricants que gestionen productes retornats, retirats del mercat o amb defectes de producció.
• Distribuïdors amb excedents de temporada, productes descatalogats o stock sense sortida comercial.
• Operadors logístics que presten serveis de destrucció, gestió de devolucions o liquidació d'inventari per compte de tercers.
• Grans superfícies i retailers amb volums significatius de productes no venuts al tancament de temporada.
• CFOs i directors d'operacions que prenen decisions sobre què fer amb el stock excedentari.

Exemple pràctic

Un distribuïdor tèxtil té al tancament de temporada 3.000 unitats de roba d'hivern sense vendre. Fins ara, part d'aquest stock es destruïa per evitar que aparegués en canals de descompte i danyés la imatge de marca.

Amb el Reglament 2026/296, aquesta destrucció ja no és legal tret que els productes siguin defectuosos, perillosos o no conformes. Si el stock està en perfectes condicions, l'empresa ha de buscar alternatives: donació, venda en outlet, reciclatge o emmagatzematge.

Si decideix destruir-los igualment, necessita documentar amb precisió el motiu que ampara l'excepció. Sense aquesta documentació, la destrucció és una infracció de la normativa d'ecodisseny i pot derivar en sanció.

El mateix principi aplica a un fabricant d'electrònica que retira una partida del mercat: si els productes són no conformes per un defecte tècnic verificable, la destrucció està permesa, però ha de quedar acreditada en l'expedient corresponent.

Què han de fer les empreses ara?

1. Auditar els processos actuals de destrucció de stock: identificar quin volum de productes es destrueix actualment i sota quins criteris, per detectar si algun cas quedaria fora de les excepcions legals.
2. Classificar el stock segons els supòsits d'excepció: establir un protocol intern que distingeixi clarament entre productes defectuosos, perillosos o no conformes enfront de productes simplement sense sortida comercial.
3. Implementar un sistema de documentació per cas: cada destrucció amparada en una excepció ha de comptar amb justificació escrita, evidències del motiu (informe tècnic, certificat de no conformitat, etc.) i registre traçable.
4. Revisar contractes amb operadors logístics: si s'externalitza la gestió de devolucions o destrucció, assegurar-se que el proveïdor opera sota els mateixos requisits i que la responsabilitat documental està clara.
5. Definir alternatives per al stock no destructible: donació a organitzacions socials, venda en canals d'outlet, reparació o reciclatge han d'estar contemplats com a sortides habituals en el procés de gestió d'excedents.
6. Consultar la data exacta d'entrada en vigor: la norma va ser publicada el 22 d'abril de 2026 però la data d'aplicació efectiva no està especificada en les dades disponibles. Verificar en el text oficial per planificar l'adaptació.