CSIC i Semilles Silvestres: què significa per al sector agrícola i de semilles

Dades clau

El sector agrícola espanyol té sobre la taula una col·laboració públic-privada que pot canviar el mapa de cultius disponibles en els pròxims anys. El CSIC, a través de l'Institut de Recursos Naturals i Agrobiologia de Salamanca (IRNASA), i l'empresa cordobesa Semilles Silvestres, SL han formalitzat un conveni de I+D+i l'objectiu del qual és identificar, estudiar i valoritzar plantes silvestres comestibles amb potencial agrícola real. La resolució que ho publica es va signar el 7 d'octubre de 2026 i el conveni va entrar en vigor el 2 d'octubre de 2026.

No es tracta de recerca bàsica sense aplicació pràctica: el projecte combina la capacitat científica del CSIC amb el coneixement de camp i el material vegetal autòcton ibèric que aporta Semilles Silvestres. El resultat esperat és ampliar la biodiversitat agrícola amb espècies fins ara fora del circuit comercial.

Què estableix aquesta normativa?

El conveni regula la col·laboració entre ambdues parts en el projecte denominat «Redescobrint les plantes silvestres comestibles: una via cap a una agricultura més diversa». Els elements clau de l'acord són els següents:

A més, el conveni regula tres aspectes crítics per a qualsevol col·laboració d'aquest tipus:

• Distribució de fons: s'estableix com es reparteixen els recursos econòmics entre ambdues parts.
• Titularitat de resultats: es defineix a qui pertanyen els resultats, patents o desenvolupaments que sorgeixin del projecte.
• Resolució de conflictes: es fixen els mecanismes per resoldre possibles discrepàncies entre les parts.

L'objectiu científic i comercial és identificar plantes silvestres comestibles de l'entorn ibèric que puguin integrar-se en sistemes agrícoles convencionals, ampliant així la biodiversitat de cultius disponibles en el mercat.

Impacte econòmic i operatiu

Aquest conveni no genera obligacions directes per a terceres empreses, però sí té un impacte econòmic i estratègic clar per al sector:

• Noves varietats comercialitzables: si el projecte identifica plantes silvestres amb potencial agrícola, podrien sorgir noves línies de semilles certificades i cultius comercials, obrint mercats fins ara inexistents.
• Reducció de dependència de cultius convencionals: les empreses agroalimentàries que diversifiquin la seva cartera de matèries primeres podran reduir la seva exposició a la volatilitat de preus de cultius tradicionals.
• Avantatge competitiu per a early adopters: les empreses que segueixin de prop els resultats del projecte i establisquin relacions primerenques amb els investigadors o amb Semilles Silvestres, SL podran posicionar-se abans que la competència en segments emergents.
• Oportunitats de financiació pública: aquest tipus de convenis sol obrir la porta a convocatòries de I+D+i cofinançades, tant a nivell nacional com europeu, en les quals altres empreses del sector poden participar.

El fet que l'empresa privada firmant sigui una pime cordobesa especialitzada en semilles autòctones ibèriques és rellevant: demostra que aquest tipus de col·laboracions amb el CSIC no estan reservades a grans corporacions, sinó que són accessibles per a empreses mitjanes amb coneixement especialitzat.

A qui afecta?

• Empreses de semilles i viveros: potencials competidores o col·laboradores en el desenvolupament de noves varietats derivades del projecte.
• Productors agrícoles interessats en diversificar cultius i reduir dependència de varietats convencionals.
• Empreses agroalimentàries que busquen ingredients diferenciats, amb història i origen autòcton, per a productes premium o de nínxol.
• Centres de recerca en agrobiologia que puguin col·laborar, competir o complementar els resultats d'aquest projecte.
• Inversors i fons de capital risc amb interès en el sector agtech i en la biodiversitat agrícola com a actiu estratègic.
• Distribuïdors i exportadors de productes agroalimentaris espanyols que busquin diferenciació en mercats internacionals.

Exemple pràctic

Imagina una empresa agroalimentària andalusa que actualment treballa amb una gamma limitada de hortalisses convencionals. El projecte entre el CSIC-IRNASA i Semilles Silvestres, SL podria identificar, per exemple, una planta silvestre comestible de l'entorn ibèric amb propietats nutricionals diferencials i resistència natural a la sequera.

Si aquesta planta passa a estar disponible com a semilla certificada a través de Semilles Silvestres, SL, aquesta empresa agroalimentària podria:

1. Incorporar-la com a matèria primera diferenciada en el seu catàleg de productes.
2. Accedir a mercats d'alimentació funcional o gourmet amb un ingredient d'origen autòcton i traçable.
3. Reduir la seva exposició a la volatilitat de preus de cultius convencionals.

Aquest escenari no és especulatiu: és exactament el tipus de transferència tecnològica que aquest conveni busca facilitar, combinant el rigor científic de l'IRNASA amb el coneixement pràctic i comercial de Semilles Silvestres, SL.

Què han de fer les empreses ara?

1. Identificar si la teva empresa pot beneficiar-se dels resultats: si operes en semilles, producció agrícola, alimentació funcional o ingredients naturals, aquest projecte és directament rellevant per a la teva estratègia de producte.
2. Establir contacte amb Semilles Silvestres, SL: com a empresa privada firmant del conveni, és l'interlocutor natural per explorar col·laboracions comercials futures derivades del projecte.
3. Monitoritzar les publicacions científiques de l'IRNASA: els resultats del projecte es publicaran progressivament. Seguir les publicacions de l'Institut de Recursos Naturals i Agrobiologia de Salamanca et donarà avantatge informatiu.
4. Explorar convocatòries de I+D+i relacionades: aquest conveni pot ser la punta de llança de projectes més amplis amb financiació pública. Revisa les convocatòries de l'AEI (Agència Estatal de Recerca) i del programa europeu Horitzó Europa per a línies de biodiversitat agrícola.
5. Valorar una col·laboració pròpia amb el CSIC: si la teva empresa té coneixement especialitzat en agrobiologia o semilles, aquest conveni demostra que el CSIC està obert a col·laboracions públic-privades amb pimes. Pots explorar aquesta via a través de l'Oficina de Transferència de Resultats de Recerca del CSIC.

Font oficial

Consulta la normativa completa a la font oficial

Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulta un professional qualificat. Font: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-21439